Els altermundialistas que es reuniran a la ciutat de Belem, en l'estat de Pará (el Brasil), a la fi d'aquest mes de gener, portaran una alegria en la butxaca: amb raó. És a dir, que el sistema capitalista estava en un apogeu. Els experts més savis reconeixen ara que la crisi d'avui és sistèmica. Però, com fer perquè el món després de la crisi no sigui encara més terrible que l'anterior? D'això debatran en el Fòrum Social Mundial (MGF), que se celebrarà del 27 de gener a l'1 de febrer.
Des de l'any 2001, MGF es reuneix anualment durant els mesos de gener. Els principals enemics d'aquests militants, els líders que analitzen i organitzen les estratègies del capitalisme, es reuneixen a Davos, Suïssa, en el Fòrum Econòmic Mundial. Com se'ls impedeix l'accés a Davos, els moviments contraris a la globalització o a la mundialització intenten fer sentir el soroll en una altra part del món, compartint alternatives contra els amos del món.
Fins a la data s'han realitzat nou MGF, la majoria des de la primera realitzada a Porto Alegre, al Brasil. Segons les cròniques de 2001, més de 12.000 participants es van presentar a tot el món. Els patrocinadors eren el Partit dels Treballadors de Lula, en vigor al Brasil, i el Govern de Porto Alegre. En ella es van realitzar els dos següents MGF, 2002 i 2003. Es va superar el número de 60.000 persones i la repercussió del fòrum es va estendre de manera extraordinària.
El quart, el de 2004, es va constituir en Mumbai, a l'Índia, i el de 2005 a Porto Alegre, aconseguint els 150.000 participants. El de 2006, “policèntric”, es va celebrar en tres ciutats: Caracas de Veneçuela, Bamako de Mali i Karachi del Pakistan. Fins ara, la setena vegada que es fa cimera a Nairobi, en 2007, ha estat l'última. I també el més polèmic, perquè els moviments socials africans van denunciar que MGF és utilitzat al seu gust per les ONGs dels països rics. L'any 2008 es va celebrar en el món en el seu propi entorn, com el Global Call for Action o la Convocatòria Global d'Acció.
El novè MGF ha estat vinculat a la regió de l'Amazones, en el sud del país. Va tornar al Brasil, però va escapar a caure en la misèria de Porto Alegre. Les labors d'organització han estat encomanades a una comissió composta per 13 entitats locals, Facilitation Group, dividides en grups de treball: comunicació, metodologia, interconfessional, mobilització, cultura i campament juvenil.
Al costat dels esdeveniments mundials, la branca de Pa-Amazònia celebra el seu congrés sobre: “500 anys de resistència, assoliments i expectatives dels afro-indígenes i els moviments populars”.
D'altra banda, igual que en tots els MGF, en Belemgo hi haurà més fòrums paral·lels, organitzats de manera autònoma. Un d'ells reunirà per primera vegada les autoritats locals de l'Amazones, segons ha informat Europa Press. En Belem també es reuniran el Fòrum Mundial de l'Educació, el Fòrum de Jutges Mundials, el Fòrum Parlamentari Mundial, el Fòrum de Ciència i Democràcia i la Teologia de l'Alliberament.
El periodista Antonio Martins, també periodista i militant del moviment social, un dels fundadors d'ATTAC al Brasil, és el director de la versió de Le Monde Diplomatique per al Brasil, en Internet. La conversa s'ha publicat en l'espai Kaosenlared de la Plaça de la Constitució.
Per a explicar per què s'ha triat Belem, que es troba en el comitè internacional de MGF, Martins ha destacat una raó: El valor de l'Amazònia com a símbol.
A l'Amazònia es manifesta més brutal que en cap altre lloc la força del capitalisme, la destrucció de la selva, la destrucció de l'entorn, l'assassinat de pagesos i indígenes, el crim organitzat, el latifundismo, la feblesa de l'estat... Però al costat d'això, per a Martins, “l'Amazonía mostra la possibilitat d'organitzar una altra relació entre l'ésser humà i la naturalesa”. És a dir, que el bosc continua viu en el 80%, que els moviments civils estan forts, incloses les organitzacions de dones, indígenes, cooperatives, agricultura orgànica, comerç just, etc. “En resum, l'Amazonía és avui el símbol de la destrucció del planeta, que anuncia una major destrucció del clima, però també anuncia que la civilització post-capitalista és possible”.
La crisi econòmica que ha contaminat a tothom i les seves conseqüències han de ser, necessàriament, els temis estrella del MGF Belemgo. Aquests mesos han succeït coses molt estranyes. El més destacat és que l'Estat gasta enormes quantitats de diners per a salvar als bancs i a les grans corporacions. Els estats, als quals els moviments socials responien que no tenien diners per a alleujar la fam i les malalties dels més pobres del planeta, ara han posat en marxa màquines d'impressió de bitllets per a salvar el sistema.
Davant això, com molts altermundialistas, Martins reivindica una nova cultura política: "Hem de superar una cultura política que prioritzava denunciar, perquè això deixava els canvis per al dia en què podíem prendre les regnes. (...) La gent passa necessitat i vol respostes concretes. Si no oferim respostes, denunciem el sistema però no vam mostrar sortides, existeix el risc que la gent vagi a buscar alternatives a posicions ultraràpides simplistes”.
El nou cicle econòmic ja ha mostrat la seva oïda: més gent sense treball, reestructuració de la xarxa de producció, pèrdua de drets socials, allunyament de la producció... El feixisme, el xobinismo i el racisme eren presents en l'onada de calor econòmic i la congelació pot reforçar-los. Al mateix temps, el que deien els altermundialistas sobre la mentida dels valors del capitalisme ha estat cert. No hi ha més que veure com s'han refugiat en les faldilles de l'estat de mamà quan tots els neoliberals han tirat a baix les finances.
Els altermundialistas s'han vist atrapats per la crisi a una edat primerenca. Els que abans els van menysprear, ara els exigiran respostes refinades. “Sabem –paraules de Martin- que és possible florir les llavors del post-capitalisme malgrat la vigència del sistema; que es poden treballar lògiques alternatives; que encara que a vegades siguin massa locals o ingènues, hem de fer milers d'accions de transformació i convertir-les en accions sòlides a nivell mundial, en les quals poden participar molts subjectes socials. La pregunta és: ja tenim capacitat per a reunir una massa crítica capaç de multiplicar les nostres respostes a la crisi?”.
En el Belemen d'Amazònia s'analitzarà la diferència que existeix entre la demanda d'un altre món i la construcció.
Peu de foto: Representants de Via Pagesa, amb les seves panotxes a la mà, presenten les seves reivindicacions contra l'Organització Mundial del Comerç i els transgènics en el Fòrum Social Mundial de Mumbai 2007.
Orain arte uste izan dugu Erdi Aroan eta inprenta zabaldu baino lehen liburuak kopiatzeaz arduratu zirenak gizonezkoak zirela, zehazki, monasterioetako monjeak.
Baina Bergengo (Norvegia) unibertsitateko ikerlari talde batek ondorioztatu du emakumeak ere kopista... [+]
Florència, 1886. Carlo Collodi, autor de la coneguda novel·la Le avventure de Pinocchio, va escriure sobre la pizza: “Massa de pa torrat al forn amb salsa de qualsevol cosa que estigui a l'abast de la mà”. L'escriptor i periodista va afegir que aquella pizza tenia “una... [+]
Aposapo + Mäte + Mal Dolor Quan:
5 d'abril.
On: Gaztetxe Akerbeltz de Markina-Xemein.
---------------------------------------------------------
He fet el carret de la compra ple de verdures i hem estat tallant durant la nit, mentre uns altres preparaven l'equip de so i rebien... [+]
