Emakunde ha tornat a publicar la guia “L'ús no sexista del basc”, treball al qual se li deuen els elogis. Tret que opta per l'arrel “giz-” de “persona”, ja que és un “home” sexista que s'utilitzava abans i que cal descartar. En opinió d'Emakunde, “giz” i els seus derivats (humans, socials, humans, etc.) són adequats com a genèrics per a denotar tant a homes com a dones. L'autor

de la guia adverteix que alguns no estan d'acord amb això i que, en la seva opinió, “giz--” o “home” és el mateix, proposen “gent” en sentit neutre, i ho usen amb tots els seus derivats (societat, gent, gent...). No obstant això, Emakunde recorda que aquest ús no és gran. No obstant això

, com he après sobre el vocabulari i l'experiència de Lhande, puc afirmar, en contra del que diu l'article, que “la gent” no s'utilitza només en alguns llocs del Nord, sinó en tot el Nord; “giz”, no obstant això, gairebé mai ho trobarem com a genèric en la tradició popular –ni al Sud, d'altra banda–. Ho ha utilitzat la tradició sàvia, tant com genèrica com simple masculí, per a expressar “el meu home”, per exemple, “el meu espòs”. La

postura d'Emakunde no és nova, i crec que la de Miren Azkarate “Mujer i basca” es va consolidar en el treball de 1992. L'acadèmic veia defectes en la paraula “gent”, perquè té significats diferents (és polisèmic) i, sent la paraula d'Iparralde, no va fer cap camí. També va reconèixer que “l'home” és polisèmic (quan neutre, quan masculí). Però a això no se li va donar massa importància i es va prioritzar “humà”, pensant que potser la voluntat dels bascos ho neutralitzava.

Més tard, l'any 2000, un grup feminista d'Iparralde va proposar una arrel de “gent” en lloc de la tradicional “humanitat”. I això és el que han triat alguns escriptors i traductors d'Iparralde, i també alguns d'Hegoalde: sobretot els abertzales d'esquerres que els han seguit els consells de les feministes. L'establishment del basc, per part seva, està sempre en contra. L'escrit

d'Emakunde ens recorda que les llengües fan el seu camí. És veritat. Després, els camins de Bizkaia tendeixen a convertir-se en autopistes gràcies als impulsos externs, en el nostre cas, gràcies a l'opció d'Emakunde. Nosaltres hem fet una altra opció: Entre les polisèmiques paraules “home” i “gent”, hem preferit la que no té un to sexista. Prioritzar al sexista, perquè és la tradició de la majoria, ens sembla una mica immobilista i conformista; perquè les llengües canvien contínuament, millor moure's cap al just, sense por de la justícia política. Perquè la qüestió no és l'honradesa, sinó que les poques mesures que s'han aconseguit en el sentit de la mateixa són fàcilment rebutjables. I no ens alegra veure a Emakunde posant-se traves en el senderisme que han trencat uns pocs. Quant a

la correcció lingüística, Jon Urruxulegi afirma en el diari Berria (VI/22) que la paraula “gent” és insuficient per a fabricar derivats i compostos, “civisme”, “humanitat” i similars. No obstant això, tenim onze, a més dels ja esmentats. No un problema brother, n'hi ha prou amb buscar en bons diccionaris.En

els Carnestoltes de Baztan ja tenen tres dies famosos: Emakunde, Inclusió Social i Generalització. Emakunde es refereix a les dones, als homes de l'Encarnació, i a ningú se li ocorre que l'Encarnació és la Universalitat. Volem una universalitat, també en el llenguatge, i l'arrel de “gent” ens l'ofereix. Si acceptem, el basc no sofrirà, al contrari, guanyarà en estètica. No trobar paraules més belles que “cortesia” per a dir tot el que diu!