Joy Agner és un jove nord-americà que prepara un treball per a la universitat. Està a Guatemala buscant materials per a la recerca. Està a l'espera que li portin les fotocòpies sol·licitades en una llibreria de la capital. La propietària del comerç és una dona d'edat avançada, retallada, pèl-roja. Un dels llibres que ha demanat fotocopiar a joves a Guatemala: Memòria del Silenci és el resultat del dossier afavorit per Nacions Unides. La dona es dirigeix al jove: “Saps que un dels autors d'això va ser assassinat?”. Agner li explica que s'està comparant el nombre d'assassinats en la guerra amb l'actual. “Les coses estan gairebé iguals”, li ha dit el botiguer. “Res ha canviat. Abans volien destruir-nos i avui també”. Així

comença Joy Agner el seu article The Silent Violence of Peace in Guatemala. Ho ha publicat aquest dijous, 14 de maig, en la pàgina web del North American Congress on Latin America. Aquesta fundació, que canalitza la solidaritat amb Llatinoamèrica des dels Estats Units, ha denunciat en la seva presentació l'esforç del seu Govern per revolucionar les democràcies a Sud-amèrica i posar als dictadors, i la posterior dispersió de la pobresa en tot el continent amb les polítiques neoliberals des de la dècada de 1990.

Agner ha sentit per moltes boques les mateixes opinions. Amenaces, robatoris amb violència, segrestos i assassinats són el pa de cada dia en les converses entre els ciutadans de Guatemala. No és la il·lusió de la gent, les estadístiques ho corroboren. S'han superat les morts violentes que es produïen cada any en la guerra civil entre 1960 i 1996. En el període 1970-1996 es van produir a Guatemala uns 5.000 homicidis a l'any, enfront dels 5.884 de 2006.

Entre 2001 i 2005 els assassinats van augmentar un 60%. Les morts violentes en dones són el 127%. L'Ombudsman o Ararteko per als Drets Humans de Guatemala ha reconegut a l'investigador que el 10% d'ells són causats per operacions que busquen “la neteja social”.

Aquesta brutalitat atroç sacseja a la població. La barbàrie és difícil d'entendre i suportada en la normalitat. El pitjor és que hi ha un gran desordre quant a autors i culpables. Encara que els mitjans de comunicació parlen de criminalitat, què hi ha darrere dels assassins?

Guatemala va intentar aclarir el succeït en la guerra anterior: En la recerca especial Memòria del Silenci va destacar que la majoria dels crims i matances van ser comesos per l'Estat, l'Exèrcit, la policia i paramilitars controlats per ells. No obstant això, en aquells anys els mitjans de comunicació atribuïen principalment els assassinats a la guerrilla. “Avui –ha escrit Agner– l'estat i els principals mitjans de comunicació atribueixen la criminalitat a les bandes i als malalts normals, però les proves demostren que el Govern de Guatemala té molt a veure en aquest nombre cada vegada major de morts. ‘Estan duent a terme un dolç genocidi’, com escoltem una dona en un congrés indígena”.

Tàctiques per a ‘netejar’ la societat

Joy
Agner també ha rebut la mateixa opinió de les estructures de l'Estat. Quan va acudir a l'oficina de l'Ombudsman per als Drets Humans preguntant-li, li va portar més informació del que un col·lega li demanava, i li va explicar les claus de moltes de les morts que es produeixen. “És molt més que una qüestió de gang o mara famosos. Això és estratègic. Això és social cleansing, neteja social. En això estan incloses les

autoritats”. Els assassinats provocats per bandes o lladres normals tenen característiques molt evidents: porten el menor temps possible amb el cadàver que han matat, no poden perdre temps si no volen ser detinguts, manquen d'estructura per a portar els cadàvers... Les bandes maten a algú, per a protegir-se a si mateixes o per a venjar-se.Per contra

, quan hi ha una neteja social o una violència protegida per l'Estat, són d'unes característiques molt diferents. L'objectiu és destruir a un determinat col·lectiu de la societat i estendre el terror. Per això, moltes vegades els cadàvers seran mutilats salvatgement, asfixiats, trossejats, amb petjades de gipó o amb les mans i els peus lligats. En aquests anys a Guatemala s'han multiplicat els cadàvers que han aparegut mutilats o amb restes de tortura. Si en 2004 van ser 22, en 2005 van arribar a 305.Els

assassinats solen ser planificats i els assassins pretenen amb aquesta actitud aconseguir un gran ressò entre els ciutadans. Per a això, els assassins necessiten diners i protecció. El 12% de les víctimes assassinades en 2005 a Guatemala van ser trobades mortes i separades del lloc en el qual van ser assassinades. És a dir: 648 cadàvers cedits en paratges estratègics per a ser descoberts per altres ciutadans. A milers de ciutadans i ciutadanes els ha tocat trobar durant aquests anys en el camí, imatges espectaculars que els impedeixen dormir durant mesos i anys.

L'Estat utilitza la forma més senzilla de protegir aquesta neteja ètnica i social: A Guatemala no s'investiguen assassinats. No existeixen investigadors forenses. El cató de la neteja social així ho ordena. Un representant de Nacions Unides, Philip Alston, ha denunciat aquesta mandra. No és per falta de mitjans, perquè Guatemala no és més pobre que els països del seu entorn: a El Salvador, Hondures i Nicaragua hi ha més policies, jutges i tribunals.

Si en temps de guerra la violència es va utilitzar principalment en zones rurals, ara les massacres es duen a terme en zones urbanes. Durant la guerra, els militars van provocar el genocidi amb l'excusa de la “contrainsurgencia”. Les restes dels caiguts per soldats i paramilitars apareixien escapçats, esquarterats o chamuscados, moltes vegades assassinats per aquests horrors a la víctima amb la finalitat de sembrar el pànic entre la gent.

Avui dia ocorre el mateix, però amb l'excusa de les famoses bandes o maras. Amb el mateix objectiu: paralitzar als ciutadans, que no es rebel·lin contra l'Estat. Aquest representant de l'ONU, Alston, en el seu informe de 2007 deia el següent: “Els mètodes del Govern de Guatemala difícilment es poden distingir de les tàctiques de contrainsurgencia” i “la política actual és similar a la famosa doctrina de la ‘seguretat nacional’ que en 1970-1980 va conduir al país al desastre”.

Aquest comportament de l'Estat fa que, encara que sembli paradoxal, mancant la primera guerrilla, molts joves s'hagin llançat ara a buscar refugi. Joy Agner parla amb els quals estan o han estat en aquests grups i per això diu: “Sens dubte, el gran percentatge dels assassinats a Guatemala es deu a la violència de les bandes. Però, quants homes joves no s'han sumat a aquests gangues com a reacció de la por que el propi govern ha propagat directament o indirectament?

Des de novembre de 2007, Guatemala té un nou president, Álvaro Colom, amb el qual ha mantingut una relació. El que els militars i l'oligarquia no volien. Necessita fortalesa.

Més informació

• Article de referència de Joy Agner en el Northr American Congress on Latin America
• Guatemala Solidaritat Network
• Guatemala: Lliuro Memòria del Silenci
• Un ric blog El meu Món ple de fotos i cròniques de James Rodríguez
• Guatemala en la Wikipedia en anglès
• Ararteko de Drets Humans de Guatemala