La clau està en el present, ja se sap. I també la del llibre Gero, de 1.643, que es divideix en dues parts i és especial. Perquè viure és llegir. La reactivació de l'ocasional. Produït en un moment, gaudir en un altre… com la sidra.

Per això aniré a la lectura d'Axular, Ur. Amb molt de gust.

Diversos euskaltegis de Bilbao han organitzat al juny una festa de reconeixement als alumnes de basc. La marató d'Axular, la lectura encadenada de Gero, on l'estil stop.

Si em preguntes per què se celebrarà aquesta festa d'agraïment, et diré que, ja que aquests alumnes dediquen centenars d'hores a aprendre el nostre idioma, fan un esforç enorme perquè Juanjo sigui tan basc com tu i els tres.

Entre les diverses celebracions, enguany s'ha plantejat la lectura d'Axular, amb el present de casar el passat; l'immens discurs del navarrès, amb el feble tremolor del nou basc de Bilbao. Est, perquè també és Oest.Els

organitzadors han convidat a quatre-centes persones a llegir les pàgines de Gero, que han participat en la presentació. La cita és en el Teatre Arriaga, a les 20.00 hores. Amb plom i piqui roent, el mateix dia en què els nacionals van prendre Bilbao, trenta-set. Molt simbòlic.

Gero és un llibre escrit en nom de la contrareforma. Ho serà, si es vol. En general, la desacralización de la lectura no ha suposat cap perjudici. A més de l'obsoleta religió i moral que se li denuncia, pot l'ull d'avui trobar en aquest llibre algun valor ètic i literari interessant?

* * * Euskal Herria no està dividida en

dues parts, sinó en vàries. El lehendakari es mostra enèrgic en les últimes setmanes i dies sobre el futur de la Comunitat Autònoma Basca. Amb la

data de 2.010 com a punt de partida, Ibarretxe ha estat prop de dos-cents dies preparant el diàleg amb el president d'Espanya. La cita entre tots dos ha arribat amb la Lluna Plena de maig, que segueix en vigor. A la lluna plena se li sol atribuir un canvi d'ambient…

Per escrit el lehendakari li ha lliurat a Zapatero l'esborrany actualitzat del pla. En aquest escrit, en un penúltim punt, el lehendakari parla de basc. Del futur del basc.

No hi ha hagut molt soroll i molt soroll en la controvertida volta del full de ruta pel futur del basc. Les paraules de consens polític, consulta, òrgan i referèndum sí han generat un autèntic soroll en totes les cases. No el basc.

Mentrestant, Pamplona i París han portat un regal molt pàl·lid, una poma podrida en vinagre. Perquè el basc sí, però no és amb aquestes polítiques.
I tot això per què? Potser perquè els bascos no pactem cap organització de pressió entre nosaltres, tal com diu Atxaga. Ens falten les almàsseres.

* * * * El

mes de maig se'ns ha fet més vell durant quaranta anys. Prohibit, prohibit… no era un ximple. Però, com la mandrosa canya d'Axular Gero, sense fruits espectaculars, aquesta primavera amb palla s'està quedant buida.

No perdona la lletra morta del temps. Se'ns han oblidat les flors blanc-i-vermelles de les pomeres i amb la posada en venda de fragments de llamborda, han convertit en un negoci el Maig dels seixanta-vuit. La

platja de la revolució ha estat convertida en diners bruts. I les espigues, combustible. Heus aquí l'alquímia embriagada de la nostra avançada societat. Però, per si de cas, acaben de llevar-li l'alcohol al vi. No per la salut o amb l'esperança d'enfortir el sabor, sinó per a no donar positiu en quins controls policials.

Alquímies de primavera.