Se'ns ha anat un altre gran de la nostra cultura, José Luis Zumeta. Als de la nostra generació, un altre que ens va enriquir la nostra capacitat de joventut i de joventut. En Usurbil teníem un grup de creadors impressionant: El mateix José Luis, Alejandro Tapia, Jesús i els germans Joxanton Artze. Hem après amb ells en l'art, però sobretot entre viure. Hem après d'ells per obra, paraula i acció. El seu treball, la seva elaboració, la seva acció i la seva execució, tot l'hem après. Se sabia com ser un mestre i un amic de tots. Obra mestra.

No oblidaré de seguida com quan Zumeta estava fent la gran imatge ceràmica de la part posterior de la paret principal de la plaça de rebot, els nens ens visitaven. Data de 1973. Va ser un treball de mesos, i no enteníem bé el que era aquest trio de vius colors que es va estendre pel sòl; va crear un munt d'històries entre la ciutadania. Després, quan l'obra de 144 metres quadrats es va aixecar, ens va fer callar. No és necessari enmudecimiento, perquè no hi ha paraules per a expressar-ho. Aquesta obra gegantesca va transformar el mur del rebot en frontissa i va unir la plaça de rebot coneguda com Goiko Plaza i la nova plaça que es va construir als seus peus. En l'actualitat es diu Mikel Laboa Plaza i va ser dissenyat pel propi Zumeta. La plaça nova estava ocupada per sumptuoses galeries de ferro, entre les quals es trobava un llarg tobogan de dos embalums. La pròpia forma d'aquesta plaça és també una obra d'art impressionant.

En la plaça hi ha uns pocs arbres, però no qualsevol, molt ben triats. El Teix (Teix “Fastigiata”), un dels arbres més representatius de la nostra cultura i que recorda la importància que van tenir els aguants a l'hora de construir aquest nucli urbà uns segles abans. Freixe (Fraxinus excelsior) arbre sagrat que ens dona pastura, fusta i protecció. Ginkgo (net de Ginkgo), un arbre exòtic però alhora ornamental, històricament significatiu, amb una forma que es fa al capdavant de botànics, arquitectes i jardiners. També hi ha un penjoll de bedoll (pèndol Betula) en la plaça, un segon també, però molestava als veïns de la casa veïna i a poc a poc li van matar. Quan es va construir la plaça hi havia també un auró de fulla vermella esmolat (Acer platanoides “Crimson King”), però mai es va sotmetre a les seves condicions i, per la seva escassa figura, va ser jutjat i expulsat. Per a la vergonya de tots els usurbildarras, els forats o escocells d'aquests últims són aquí buits i enguany s'ha fet una poda sense sentit.

Amb la restauració de l'entorn de la plaça (2012-2014), es van plantar pomeres (Malus “Evereste”) que van completar aquesta sèrie d'arbres modèlics. Aquestes pomeres especials tenen una floració impressionant, i quan cauen les fulles, tot l'arbre queda cobert d'una petita poma vermella fins a la primavera. Aquestes pomeres completen els colors de la immensa obra que ens ha deixat Zumeta. Se'ns ha anat amb les pomeres en flor.