Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Un estudi revela que els arbres vells emmagatzemen el doble de carboni del que es creia

  • Un grup de batedors de la universitat d'Oxford ha utilitzat tecnologies capdavanteres per a calcular el carboni acumulat pels arbres vells i l'han demostrat en l'informe que han publicat recentment, molt més carboni, gairebé el doble del que es pensava malgastar (i abocar a l'atmosfera) per hectàrea de bosc vell derrocat. El nou estudi hauria de ser una reivindicació per a evitar la tala d'arbres vells i preservar els boscos que ens han arribat des de temps remots.
Wytham oihaneko (Oxford, Erresuma Batua) zuhaitz zahar bat. Argazkia: Family Ticket.

26 de desembre de 2022 - 02:18
Última actualització: 13:28

La importància dels arbres i boscos vells, a diferència dels acabats de plantar i, sobretot, dels boscos monoespecífics, que no són més que de pals, es ve esmentant des de fa molt temps perquè garanteixen la biodiversitat, per la seva importància en el cicle de l'aigua o perquè poden acumular en la seva fusta el diòxid de carboni CO₂, un dels principals responsables de l'embogiment del clima en les últimes dècades. Ara ha vingut una nova recerca per a demostrar que la importància dels arbres vells per a emmagatzemar el CO₂ despullat és encara major del que es pensava.

La universitat d'Oxford (el Regne Unit) compta amb una petita selva intacta, anomenada Wytham Woods, que ha utilitzat des de 1940 en la seva recerca ecològica. Ara la British Ecological Society ha publicat el resultat d'una nova recerca realitzada en prop de 1.000 arbres del bosc de Wytham: Laser scanning reveals potential underestimation of biomass carbon in temperate forest.

El nou estudi ha revelat el paper fonamental que juguen els arbres vells en la conservació de les condicions de vida de la Terra, quan els investigadors britànics han descobert en Wytham Forest que el carboni és el doble del que es pensava fins ara quant a la capacitat d'emmagatzematge de carboni en les seves fustes. Podria pensar-se que els resultats del nou document haurien d'afectar les proteccions contra la tala d'arbres vells, no sols al Regne Unit, sinó també en tota Europa.

Alguns dels arbres cartografiats pels investigadors en el model 3D en la selva de Wytham. Imatge: Universitat d'Oxford.

10 investigadors d'Anglaterra, Flandes, Estònia i Finlàndia han cartografiat 1.000 arbres vells de Wytham utilitzant làsers i sistemes informàtics de modelització 3D. Sense arribar a la mínima ferida vegetal, s'ha calculat amb precisió el volum de cada arbre per a extreure la quantitat de carboni emmagatzemada en els troncs i branques. Mathias Disney, professor de la universitat de Londres, explica al mig públic BBC que "quan coneixes la densitat de la fusta, pots convertir el volum en massa. La meitat d'aquesta massa d'arbres és carboni, l'altra meitat aigua».

Després de realitzar nous càlculs amb aquests mètodes més precisos, el resultat ha demostrat que els arbres de Wytham tenen en els seus troncs i branques gairebé el doble de carboni del que es creia fins ara, per 1,77 vegades el que es pensava exactament. Atès que la petita selva de Wytham és similar als nombrosos boscos de frondoses d'aquest tipus que existeixen al Regne Unit, els investigadors creuen que a la llum de les noves dades és necessari actualitzar el càlcul del carboni acumulat pels vells arbres de l'illa: "Probablement no sols en els boscos del Regne Unit, sinó també pel que fa a les velles selves de tota Europa, s'ha menyspreat la quantitat de carboni acumulada", assegura el professor flamenc Kim Calders, director de l'estudi.

Mathias Disney, per part seva, ha destacat que en aquests temps en els quals proliferen les polítiques de reforestació a Europa i en el món, ha de prevaler no derrocar els antics boscos, mantenir-los vius: “El valor que tenim en aquests arbres grans i vells no té preu i, per tant, independentment del nombre d'arbres nous que vagis a plantar, hem d'aconseguir que els vells no es perdin costi el que costi. Aquests grans arbres són molt importants”.


T'interessa pel canal: Larrialdi klimatikoa
Les emissions de metà, "més altes que mai", augmenten l'emergència climàtica
Un informe de 69 investigadors del projecte The Global Carbon Project, que analitza el clima, confirma la necessitat de reduir les emissions de metà. A més, l'Assemblea Pro-Terra ha emès el seu informe l'endemà, i l'ha deixat clar: si es vol fer un canvi sistèmic, es pot... [+]

2024-09-03 | ARGIA
En Hego Euskal Herria han mort 66 persones per la calor a l'agost
En l'Estat espanyol, 1.386 persones han mort per excés de calor a l'agost, un 3% més que a l'agost de l'any passat, en el marc de l'III Congrés Carlos del Ministeri de Sanitat. D'acord amb les dades aportades per l'Institut. En la CAB han mort 44 persones, mentre que a Navarra s'han... [+]

2024-08-29 | ARGIA
Amenaces reals... i oportunitats reals

La següent infografia està basada en l'informe número 55 del Centre de Recerca per la Pau Delàs de Catalunya, publicat a l'octubre de 2022. En l'informe, Xavier Bohigas, Pere Brunet, Teresa de Fortuny, Anna Montull García i Pere Ortega van analitzar a fons els vincles entre... [+]


2024-08-28 | Nicolas Goñi
Els agricultors de Baluchistán tenen un model ecològic per a fer front a les inclemències meteorològiques extremes
Baluchistán és un dels climes més durs del món: la calor i la sequera extrems del clima del desert, i les pluges irregulars del monsó portat de la mar Aràbiga, insuficients en alguns anys i que podrien causar inundacions en uns altres. No obstant això, allí hi ha cultiu... [+]

Crida urgent als estats més rics per a fer front a la pujada de la mar des del Pacífic
El nivell de la mar ha pujat en els últims 30 anys en 9,4 centímetres, però la pujada és molt major per zones –entre altres, en algunes zones del Pacífic se situa entre 15 i 30 centímetres–. Des del Fòrum de les Illes del Pacífic s'ha instat els països més rics del... [+]

2024-08-23 | Euskal Irratiak
El nombre d'ocells petits disminueix pel canvi climàtic

L'associació de protecció d'ocells LPO compte més mostres de cigonya o cigonya blanca i milans negres. Fa 46 anys que es realitzen recomptes d'ocells en Organbidexka, en l'alt de Larraine. Els relats comencen el 15 de juliol i finalitzen el 15 de novembre, però des del 15 de... [+]


La calor triplica la mort de les persones majors a Europa per a l'any 2100
Aquesta és la conclusió d'un nou estudi, sempre que es compleixin les previsions actuals sobre l'augment de l'escalfament. Segons l'ONU, per a finals de segle la temperatura sofrirà un augment de 3 graus respecte a principis del segle XX.

Més de 47.000 persones van morir a Europa per la calor l'any passat
Va ser l'any més càlid registrat a nivell mundial i el segon més càlid d'Europa, segons l'estudi realitzat per ISGlobal. Els estats del sud d'Europa són els que presenten majors taxes de mortalitat. Els objectius fixats en l'Acord de París no s'estan complint.

L'OTAN es regalarà armes i contaminació climàtica a tots
L'organització militar més destructiva del món ha complert 75 anys i per a celebrar bé aquestes bodas, ha dit que els seus companys hauran de gastar més en armes. A més, en el cim de l'aniversari l'OTAN ha aixecat la guerra contra altres potències, donant més força al... [+]

Aitor Cevidanes
"La paparra necessita temps per a contagiar la malaltia, excepte el mateix dia no hi ha risc"
L'investigador Aitor Cevidanes ens parla de la presència de les paparres o paparres, dels mosquits tigres d'una banda, i de les espècies presents a Euskal Herria per un altre. Li hem preguntat sobre els riscos que tenen en relació amb la salut i el medi ambient, sobre les... [+]

Juny ha estat el més calorós a nivell mundial des que hi ha registres
Segons Copernicus, que recull dades sobre el clima, al juny d'enguany s'ha batut el rècord per tretzè mes consecutiu. L'objectiu dels 1,5 °C pactat en l'Acord de París no s'ha complert i diuen que si la situació no canvia, es podrien preveure nous rècords negatius.

Jocs més verds en els col·legis d'Ipar Euskal Herria per a fer front al canvi climàtic
Prenent com a base el medi ambient, la biodiversitat, la gestió de l'aigua i les necessitats dels nens i nenes, als Pirineus Atlàntics han posat en marxa un projecte col·lectiu per a canviar els patis dels centres educatius. A Pamplona també hi haurà més ombres i plantes en... [+]

2024-06-27 | Jauzi Ekosoziala
Quants són massa i suficients?
Quines són les nostres necessitats reals per a viure bé? Què és viure bé? Respondre a aquestes preguntes és fonamental en la societat de l'abús, més encara en temps d'emergència climàtica, ecològica i de crisi civilizatoria.

2024-06-24 | Nicolas Goñi
Com podem evitar l'efecte d'escalfament que produeix la reducció de l'aire contaminat?
L'augment de l'escalfament global que s'ha notat en els últims anys és conseqüència, en part, de la disminució de la contaminació, pel fet que les emissions d'aerosols azufrados que van disminuint compensen en si mateixes part de l'efecte d'hivernacle. Aquesta paradoxa ens... [+]

Eguneraketa berriak daude