Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Un estudi revela que els arbres vells emmagatzemen el doble de carboni del que es creia

  • Un grup de batedors de la universitat d'Oxford ha utilitzat tecnologies capdavanteres per a calcular el carboni acumulat pels arbres vells i l'han demostrat en l'informe que han publicat recentment, molt més carboni, gairebé el doble del que es pensava malgastar (i abocar a l'atmosfera) per hectàrea de bosc vell derrocat. El nou estudi hauria de ser una reivindicació per a evitar la tala d'arbres vells i preservar els boscos que ens han arribat des de temps remots.
Wytham oihaneko (Oxford, Erresuma Batua) zuhaitz zahar bat. Argazkia: Family Ticket.

26 de desembre de 2022 - 02:18
Última actualització: 13:28

La importància dels arbres i boscos vells, a diferència dels acabats de plantar i, sobretot, dels boscos monoespecífics, que no són més que de pals, es ve esmentant des de fa molt temps perquè garanteixen la biodiversitat, per la seva importància en el cicle de l'aigua o perquè poden acumular en la seva fusta el diòxid de carboni CO₂, un dels principals responsables de l'embogiment del clima en les últimes dècades. Ara ha vingut una nova recerca per a demostrar que la importància dels arbres vells per a emmagatzemar el CO₂ despullat és encara major del que es pensava.

La universitat d'Oxford (el Regne Unit) compta amb una petita selva intacta, anomenada Wytham Woods, que ha utilitzat des de 1940 en la seva recerca ecològica. Ara la British Ecological Society ha publicat el resultat d'una nova recerca realitzada en prop de 1.000 arbres del bosc de Wytham: Laser scanning reveals potential underestimation of biomass carbon in temperate forest.

El nou estudi ha revelat el paper fonamental que juguen els arbres vells en la conservació de les condicions de vida de la Terra, quan els investigadors britànics han descobert en Wytham Forest que el carboni és el doble del que es pensava fins ara quant a la capacitat d'emmagatzematge de carboni en les seves fustes. Podria pensar-se que els resultats del nou document haurien d'afectar les proteccions contra la tala d'arbres vells, no sols al Regne Unit, sinó també en tota Europa.

Alguns dels arbres cartografiats pels investigadors en el model 3D en la selva de Wytham. Imatge: Universitat d'Oxford.

10 investigadors d'Anglaterra, Flandes, Estònia i Finlàndia han cartografiat 1.000 arbres vells de Wytham utilitzant làsers i sistemes informàtics de modelització 3D. Sense arribar a la mínima ferida vegetal, s'ha calculat amb precisió el volum de cada arbre per a extreure la quantitat de carboni emmagatzemada en els troncs i branques. Mathias Disney, professor de la universitat de Londres, explica al mig públic BBC que "quan coneixes la densitat de la fusta, pots convertir el volum en massa. La meitat d'aquesta massa d'arbres és carboni, l'altra meitat aigua».

Després de realitzar nous càlculs amb aquests mètodes més precisos, el resultat ha demostrat que els arbres de Wytham tenen en els seus troncs i branques gairebé el doble de carboni del que es creia fins ara, per 1,77 vegades el que es pensava exactament. Atès que la petita selva de Wytham és similar als nombrosos boscos de frondoses d'aquest tipus que existeixen al Regne Unit, els investigadors creuen que a la llum de les noves dades és necessari actualitzar el càlcul del carboni acumulat pels vells arbres de l'illa: "Probablement no sols en els boscos del Regne Unit, sinó també pel que fa a les velles selves de tota Europa, s'ha menyspreat la quantitat de carboni acumulada", assegura el professor flamenc Kim Calders, director de l'estudi.

Mathias Disney, per part seva, ha destacat que en aquests temps en els quals proliferen les polítiques de reforestació a Europa i en el món, ha de prevaler no derrocar els antics boscos, mantenir-los vius: “El valor que tenim en aquests arbres grans i vells no té preu i, per tant, independentment del nombre d'arbres nous que vagis a plantar, hem d'aconseguir que els vells no es perdin costi el que costi. Aquests grans arbres són molt importants”.


T'interessa pel canal: Larrialdi klimatikoa
"S'han d'adoptar mesures urgents, especialment pel que fa als riscos d'inundació"
Copernitz i l'Organització Mundial de Meterología han ratificat els estudis de principis d'any: Europa ha batut el rècord de calor en el que va d'any. Almenys 413.000 persones van resultar afectades i 335 van perdre la vida per les tempestes i les inundacions del passat any a... [+]

2025-04-09
Bikote perfektua

Egungo Venezia 118 uhartez osaturiko artxipelago baten gainean eraikita dago. Uharte horiek 455 zubik elkar lotzen dituzte. Lura baino lokatza du oinarri hiriak. Inguruetako milioika zuhaitz mozteari ekin zioten IX. mendetik aurrera, piloteak eraiki eta hiria zimendatzeko... [+]


2025-04-02 | Nicolas Goñi
La sequera a Angola amenaça a 2,3 milions de persones, però a qui li importa?
La crisi humanitària de la qual menys s'ha parlat en el món és la que es prolonga en el sud-oest d'Angola des de 2019. A causa d'una llarga sequera, reforçada pel canvi climàtic, milions de persones viuen en escassetat de menjar o en inconveniència i es veuen obligades a fer... [+]

Aztarnak

Lurrak guri zuhaitzak eman, eta guk lurrari egurra. Egungo bizimoldea bideraezina dela ikusita, Suitzako Alderdi Berdearen gazte adarrak galdeketara deitu ditu herritarrak, “garapen” ekonomikoa planetaren mugen gainetik jarri ala ez erabakitzeko. Izan ere, mundu... [+]


Hernaniko natur eremuen sarea osatu dute ikasleek eurek

Eskola inguruko natur guneak aztertu dituzte Hernaniko Lehen Hezkuntzako bost ikastetxeetako ikasleek. Helburua, bikoitza: klima larrialdiari aurre egiteko eremu horiek identifikatu eta kontserbatzea batetik, eta hezkuntzarako erabiltzea, bestetik. Eskola bakoitzak natur eremu... [+]


2025-03-03 | Leire Artola Arin
ANALISIA
Karbonoa ez da neutroa

Agintari gutxik aitortzen dute publikoki, disimulurik eta konplexurik gabe, multinazional kutsatzaileen alde daudela. Nahiago izaten dute enpresa horien aurpegi berdea babestu, “planetaren alde” lan egiten ari direla harro azpimarratu, eta kutsadura eta marroiz... [+]


Fernando Valladares:
“Oparotasuna zer den birdefinituta, ulertuko dugu zer dugun irabazteko”

Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]


Eredu inspiratzaileak martxan jartzera animatu ditu Antzuolako ikasleak Fenando Valladares biologoak

Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]


Eskoziako Lur Garaietan otsoa sartzea klima-larrialdirako onuragarria izango dela iradoki dute

Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]


La Muntanya Perduts es fica entre les glaceres en perill d'extinció
Un registre internacional que documenta les masses de gel en perill d'extinció ha inclòs en la llista la Muntanya Perduda als Pirineus.

Gener de 2025, el mes de gener més calorós mai registrat a nivell mundial
Gener d'enguany ha estat el mes més calorós des de 1850. A més, manté la tendència dels mesos precedents, que entre els últims dinou mesos, és la divuitena vegada que es trenquen els registres de calor.

La calor extrema provocaria 2,3 milions de morts a Europa a la fi de segle
Segons l'article publicat en la revista Nature Medicine, l'efecte d'hivernacle provocarà una pujada de les morts per calor superior a la que es produeix pel fred. A més, la millor adaptació a la calor tampoc resoldria completament el problema.

Greenpeace realitza una acció contra el projecte d'Urdaibai en el museu Guggenheim
La tarda del diumenge, al voltant de 30 membres de Greenpeace han realitzat una acció contra el projecte d'Urdaibai en el museu Guggenheim de Bilbao. Han representat deu espècies de plantes i animals.

Eguneraketa berriak daude