Després, l'actor que interpreta al rei dels Buhames crida les regles de vida del grup: "Prohibit prendre res si no és de l'altra; a les cases tenim gomita, hem d'entrar per la porta, però quan no hi ha ningú, callar per la finestra, etc..."

Una vegada més em sorprèn i vull denunciar aquesta part de les mascarades.

Tornaré a sentir: "És autoderisio!"

Mentida: els bascos fan el paper de gitanos.

"Des de sempre els personatges de Buhame es burlen de l'ordre humà en els seus sermons, en aquest cas els vermells de les mascarades!"

Mentida: Aquesta és la interpretació dels investigadors que han investigat els nostres costums, quan ells no coneixien com els gitanos s'havien fet sedentaris a Euskal Herria, ni les mesures de repressió contra ells o la condemna contra aquest grup.

-Perquè en Zuberoa no hi ha més gitanos, ningú sap de qui estem parlant, així que no és tan greu.

Mentida: Els més joves no han conegut a cap família buhame, però sí als majors de 60 anys. Els que se citen en les mascarades són els gitanos que han viscut en Zuberoa. Per a fer somriure a la vista, s'usen els seus sobrenoms, per a semblar indecent, insolent, borratxo i faldiller, i perquè tots els que són es prenguin per ojulos. Si molts dels veïns d'aquestes altes han abandonat la vall, alguns encara viuen aquí. Però és cert que poques vegades es veuen les figures en els actors o en el públic de les mascarades. I quan existeix, ni ells mateixos saben res de la història de la seva família, en el fons és millor així!

"De totes maneres, els gitanos no eren àngels"

La veritat és que… Els que els han conegut es compadeixen d'ells citant la seva vida miserable, dient que sempre els donaven alguna cosa quan demanaven, però sempre afegint històries ridícules amb la seva cura. Llavors riuen d'ells perquè alguns bohemis tenien el do de ser entremaliats, de transgredir les lleis, de burlar-se de l'autoritat de gendarmes o de reclutes, de provocar-los després amb les seves proeses. Aquest record és el més present en la memòria de la societat.

Però el que no es pot dir és que els gitanos han pagat moltes vegades aquests diners. Molts d'ells, homes, dones o nens, han estat en la presó a vegades per robar, com els pobres del país, però la majoria de les vegades per rodamons i pelegrins. En més d'una època al País Basc, s'han pres contra ells terribles mesures repressives (caça humana, expulsió del departament, enviament a les perdudes). Molts nens han estat arrencats a les burrasas, perquè mai els han vist des de llavors. Les condicions de vida han canviat molt amb l'ampliació de la indústria, quan l'espartana ha estat presa en fàbriques, o en obres exteriors, així com quan els nens han començat a caminar a l'escola i han aparegut ajudes socials. Des de llavors, els que han estat al país han necessitat que s'oblidés de la mala fama.

-Llavors les mascarades no es poden fer més!

Mentida: a cada poble que fa mascarades li correspon reflexionar sobre aquesta part espectacular. I evitar el problema, com han fet en altres mascarades europees. Altres vegades, per desgràcia, com Moldàvia de Romania, es troba el mateix to que els nostres.

És possible en el segle XXI, en un pretext de respecte a la tradició, ampliar aquesta visió d'un grup humà que ha estat realment marginat, a vegades amb gran rancor? Tot el que sabem és que aquest grup formava part del poble de Tzigano, que també avui és víctima de la marginació en molts pobles, Manux, Gitano, Rom… i els gitanos d'Euskal Herria, la majoria dels quals viuen en la zona de Garazi, i alguns als quals se'ls ha escapat de la societat.

L'article ha estat publicat per Dantzan i l'hem portat gràcies a la llicència Creative Commons.