Vuit llargmetratges de recomanació, entre els visionats en el Festival de Sant Sebastià
Bound in Heaven
Adreça: Xin Huo
País: Xinesa
Durada: 109 minuts
Estrena: No implantat
Fugir de la mort, cap endavant. L'home que sofreix una malaltia terminal el farà així, al costat del seu amant, amic i company de viatge. Una pel·lícula dura però positiva, amb bona imatge i so.
*******************************
On Falling
Adreça: Laura Carreira
País: el Regne Unit - Portugal
Durada: 104 minuts
Estrena: No implantat
Un retrat de la classe obrera. Un jove portuguès viu a Escòcia, treballant en un gran magatzem, tot sol, en silenci, en contra del temps. La pel·lícula de Ken Loach I, a l'estil de Daniel Blake.
*******************************
.jpg)
Els centellejos
Adreça: Pilar Palomero
País: Països Catalans
Durada: 101 minuts
Estrena: 4 d'octubre, als cinemes
Basada en la primera narració d'un cor massa gran. L'ex marit d'Isabel està malalt, agonitzant, i a petició de la seva filla, Madalen, l'ajudarà. Els silencis i les mirades diuen molt. El paper dels actors, a destacar.
*******************************
Conclau
Adreça: Edward Berger
País: el Regne Unit - EUA
Durada: 118 minuts
Estrena: Al desembre, en cinemes
Inesperadament, el Papa ha mort, i el cardenal protagonista haurà d'organitzar el conclau, que es convertirà en un símbol. Es reuniran al Vaticà. Quatre candidats, cadascun d'ells d'una punta, i sota la sotana un munt de bruts secrets. Entretingui's i riu.
*******************************
.jpg)
En fanfare
Adreça: Emmanuel Courcol
País: França
Durada: 103 minuts
Estrena: 27 de novembre, als cinemes
La relació entre els dos germans: el sentiment de culpa d'un, el ressentiment de l'altre. Una malaltia els unirà, així com la música. Una pel·lícula dura, ben treballada i comptada. No en va ha guanyat el premi del públic.
*******************************
Emilia Pérez
Dirección: Jacques Audiard
País: França
Durada: 130 minuts
Estrena: 5 de desembre, als cinemes
El cap d'un cartell de droga es posa en contacte amb un prestigiós advocat per a un encàrrec. És un drama musical que parla molt de la identitat; com a musical és bo, i com a pel·lícula ho és encara més.
*******************************
.jpg)
Parthenope
Adreça: Paolo Sorrentino
País: Itàlia - França
Durada: 136 minuts
Estrena: Al novembre
Una pel·lícula que parla de la bellesa, ambientada en 1950. La protagonista que es presenta com la dona més bella de la història, Parthenope, dissertada amb temes com la religió, la riquesa, la pobresa, la conducta humana...
*******************************
Casa en flames
Adreça: Dani de l'Ordre
País: España - Itàlia
Durada: 108 minuts
Estrena: Estrena en sales a l'estiu
Comèdia dramàtica. Una mare de família decideix vendre la seva casa d'estiu i els seus familiars es reuneixen per a recollir les últimes restes de la casa. També apareixerà el pare de la família, amb la seva nova parella, que s'oposa a la venda de l'habitatge.
I això ahir era dissabte i no diumenge. Li va costar treball aclarir el dia, perquè hi havia molta menys gent al carrer i no hi havia pressa. Alguns es van acostar aviat al Kursaal i al Teatre Victoria Eugenia, on van projectar la pel·lícula de clausura de la nit, We Live in... [+]
El novè i últim dia, en un Festival especial que em recordarà amb molt d'afecte. Deixant dues pel·lícules arriscades per a l'últim dia, estic escrivint aquesta primera crònica amb la música d'un bar, perquè no m'ha agradat res la pel·lícula que vaig veure abans.
He vist... [+]
La gasteiztarra Patricia López d'Arnaiz s'ha fet amb el Goya al millor actor principal en el 72 Festival de Sant Sebastià. En el Zinemaldia, pel seu treball en la pel·lícula 'Els centellejos', dirigida per Pilar Palomero.
La pel·lícula està basada en la primera narració del... [+]
Mai ploro amb pel·lícules. He vist pel·lícules dures, històries tristes, plenes de mort, que mostren el pitjor de l'ésser humà, sense demanar perdó. He vist pel·lícules boniques, elegants, monumentals, que parlen de miracles, profundes. I, no obstant això, no ploro amb... [+]
Encara que fora del concurs de la Petxina d'Or i altres premis, en la Secció Oficial s'estrenen altres treballs –normalment– bons. En concret, són setze els que competeixen i 22 cintes –vint pel·lícules i dues teleseries- estan en projecció.
Una de les sèries que hem... [+]
Quan vaig fer el calendari del Festival, la primera pel·lícula que vaig triar va ser Parthenope. Sense saber de què es tractava, abans de llegir la sinopsi, sabia que havia de veure-la, perquè era del director Paolo Sorrentino. El meu company i amic de pis sempre em diu que... [+]
El dimecres va estar en Donostia-Sant Sebastià el grec Costa-Gavras, amb els seus 91 anys, presentant la seva nova obra i donant-li el nivell amb Le dernier souffle; i el dijous el britànic Mike Leigh, amb un elegant bastó negre i un equipatge de 81 anys.
Nous vells? No. I... [+]
Les dinàmiques familiars que han anat empitjorant durant massa temps tendeixen a cronificarse i no poden curar-se fàcilment. En el llargmetratge escrit i dirigit per Sandra Romero, Per on passa el silenci (El lloc que passa el silenci), Antonio (Antonio Araque) torna a Écija... [+]
Hi ha, a vegades, la sensació que tot està lligat. Es podrà veure de tot, fins i tot en la Secció Oficial, sempre sota un marc. Hem vist alguns tocs d'humor, drames llorantes, suspensos, documentals, fins i tot una pel·lícula de terror –que analitzarem al final d'aquesta... [+]
El 28 de juny d'enguany es va estrenar Casa en Flames (Etxea Sutan), una comèdia dramàtica dirigida per Dani de l'Ordre. Li vaig dir que pensava veure-ho un mes abans del festival, quan estava parlant amb un amic, i ell me'l va recomanar. Encara que no sempre coincidim, l'amic és... [+]
Sempre dins d'un marc, però estem veient de tot en la Secció Oficial del Festival. I això, francament, s'agraeix. Hi ha una gran diferència entre les desenes de “olé els teus ous” de la pel·lícula d'aquest torero i els infinits silencis d'On Falling.
Tal com hem llegit... [+]
El dilluns a la tarda ja tenia planificats dos documentals realitzats a Euskal Herria. No soc especialment aficionat als documentals, però el Zinemaldia sol ser una bona oportunitat per a deixar de costat els hàbits i les tradicions. Em vaig decidir per la Rèplica de Pello... [+]
El pot suggerir el titular, però no, no hem vist El Clot 2. Sinó The End (Final). La pel·lícula de Joshua Oppenheimer es desenvolupa entorn d'un búnquer de luxe. El director de la pel·lícula debuta en el llargmetratge, després d'una fructífera trajectòria amb els dos... [+]