La negativa del Parlament de Navarra ha causat dolor i descontentament en Mañeru, ja que la Corporació per unanimitat va sol·licitar l'accés a la zona mixta, ja que "el basc també és llengua de Mañeru". Per això, i més enllà de Mañeru, el grup Hordago i l'ajuntament van sol·licitar la finalització de la zonificació del basc en la concentració convocada el diumenge al migdia.
El periòdic Berria ha recollit que "els ciutadans de Mañeru no entenen la decisió", perquè no veuen arguments vàlids per a això, però han destacat en el fons de la protesta que "no tenen intenció de cedir".
L'alcalde de Mañeru, "rabiós"
“Som l'únic poble de la vall que segueix en la zona no vascófona; la resta de pobles que fa sis anys van passar a la zona mixta i ens hem quedat solos. Amb aquests pobles no hi ha hagut cap problema, per què ara sí? No entenem la postura del PSN, no entenem per què estan en la negativa. A més, els arguments tampoc són comprensibles. Fins quan hem de seguir en la zona no vascófona?”, va assenyalar l'alcalde.
Dijous passat el PSN i Navarresa Suma van rebutjar en el Parlament de Navarra la proposició de llei per a entrar en la zona mixta de Mañeru. A més de negar-se, el PSN es va mostrar duro. A pesar que l'Ajuntament de Mañeru va aprovar per unanimitat la inclusió en la zona... [+]
El pròxim 15 de desembre la "Llei de la Vascuenca" complirà 36 anys. 36 anys des de la divisió de Nafarroa Garaia en tres zones. 36 anys des de la divisió dels nostres drets lingüístics en tres àmbits. Viure en basc com una opció associada a un àmbit concret.
Des de... [+]
Han passat ja 35 anys des que en 1986 el Parlament de Navarra va aprovar la Llei foral del Basc. La llei va imposar la zonificació del basc, dividint Navarresa en tres zones lingüístiques, reconeixent o negant alguns drets lingüístics sobre el basc segons la zona. Aquesta... [+]