Zinemaldia… en basc?
El passat 1 de setembre el Festival de Cinema de Sant Sebastià va anunciar, per primera vegada en la història, que les projeccions del Kursaal de la Secció Oficial tindran subtítols en basc. Han passat bastants anys des que l'associació euskaltzale Bagera de Donostia, i la indústria basca en general, van començar a denunciar l'escassa presència del basc en aquest esdeveniment internacional. L'any passat, davant l'acte d'inauguració del Zinemaldia, vam organitzar una concentració des d'Apps Euskaraz, on els màxims dirigents d'Espanya i Euskal Herria estaven provats, i en el Zinemaldia, als cinemes, en la televisió, en quines plataformes de streaming demanem que els bascos posin fi a la discriminació que patim, Apantallament Euskaraz, el nostre dret! sota el lema.
Des de llavors hi ha hagut molts moviments en les oficines, i al final als bascos se'ns ha reconegut el dret a seguir en la nostra llengua la part més important del festival. El Zinemaldia ha fet un gran pas endavant i això és d'agrair. Tanmateix, la igualtat entre les llengües oficials encara està lluny: en les seccions fora del concurs oficial es podran veure poques pel·lícules subtitulades en basca; només s'estrenaran quatre pel·lícules originals en basca; i les que s'oferiran en la secció infantil són continguts que ja hem pogut veure doblegades en basca als cinemes. En total, el 32,9% de les pel·lícules podran veure's subtitulades en basca o en basca. Quant al nombre d'actuacions, el 19,3% s'oferirà en la nostra llengua. A pesar que els percentatges han millorat substancialment respecte a anys anteriors, esperem que en pròximes edicions hi hagi més canvis fins a garantir plenament els drets lingüístics dels bascos.
El Zinemaldia ha fet un gran pas endavant i això és d'agrair. Tanmateix, la igualtat entre les llengües oficials segueix lluny
En els dos últims anys s'ha posat de manifest que denunciar la situació d'exclusió del basc en els mitjans audiovisuals i traslladar el tema al centre del debat social i polític pot mobilitzar a les institucions en la direcció adequada: Aconseguim obrir una petita escletxa amb la Llei Audiovisual de l'Estat espanyol, i a poc a poc les plataformes han començat a oferir continguts doblegats i subtitulats al basc (ja hi ha 134 en basc en Netflix i 122 en Prime Videon); la nova plataforma de streaming Primeran, que ofereix gairebé tots els continguts subescritos en basc o en basc, s'ha posat en marxa el 15 de setembre; el Festival ha fet un pas important a l'oferta en basca…
El següent repte serà aprovar les Lleis Audiovisuals Basques i de Cinema, multiplicar els recursos destinats a la producció i doblatge en basc, establir quotes lingüístiques per a superar l'exclusió del basc als cinemes i establir regles i criteris per a prioritzar el basc en EiTB.
Entre tots i totes, i amb el nostre benvolgut company Izaskun Rekalde, que ens va deixar fa tres mesos, en record, continuarem treballant perquè les institucions canviïn el guió a favor del basc, aconseguirem les Pantalles Euskaraz!
Alex Aginagalde López, portaveu d'Apps Euskaraz
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hem hagut de sofrir un altre atac contra la nostra llengua de la mà del Departament d'Educació del Govern de Navarra, que ens ha obligat a fer un canvi en el programa PAI contra el basc. En els últims anys, per imperatiu legal, els nous centres del model D han hagut d'introduir... [+]
Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en... [+]
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]