El passat cap de setmana s'ha celebrat en la capital alemanya una nova edició de la Berlinale, que té un significat especial entre els festivals europeus de cinema. Hores més tard, la Policia de Berlín ha informat que ha obert una recerca d'ofici sobre aquest tema. De fet, a la ciutat de Berlín, no és la primera vegada que els tribunals qualifiquen de delicte el mer acte de "mar al riu"; la segona part de la sentència, de "Palestina lliure", és delicte en més llocs. Segons els tribunals, aquestes declaracions deneguen "l'existència d'un Estat d'Israel" com el d'eta.

D'Hong Kong és Jun Li, director de Queerpanorama. El nou treball va ser presentat en la secció Panorama de la Berlinale, una pel·lícula que, encara que se centra en el queer, advoca per tota llibertat d'expressió. En dir això, preparant el terreny, el director Li va començar a llegir el text enviat per l'actor iranià Erfan Sherakzie de la pel·lícula. De fet, l'actriu ja havia anunciat prèviament que no anava a estar en la Berlinale, perquè és finançada per les institucions públiques alemanyes que donen suport al genocidi palestí.

Així és la seqüència, vista des d'una càmera entre públic. Jun Li comença a llegir les paraules de Shekóz: "En el moment en el qual estaves veient aquesta pel·lícula, milions de palestins estan ofegats en les arpes de l'Estat d'Israel, en un brutal colonialisme. El Govern alemany, que garanteix l'existència de la pròpia Berlinale, està garantint, d'una manera o una altra, l'apartheid i el genocidi contra els palestins a Orient Mitjà". Entre el públic se sent el primer crit: I la Xina, és democràcia? Els crits de la gent interrompen durant dos segons el discurs de Li, fins que aquest es retira: "Crido als alemanys al fet que continuïn defensant la llibertat d'expressió, en aquest cas en nom de Palestina, perquè els seus dirigents han construït un clima polític absolutament terrible i feixista", ha afegit.

"La nostra pel·lícula és sobre la llibertat", continua Li: "No serem lliures fins que tots siguem lliures, siguem queer, siguem palestins". Un paisà va cridar: O jueu! A aquesta persona li aplaudeixen alguns, però el director continua parlant: "Reclamo honor als nens i nenes palestins assassinats, als seus pares i als seus familiars en un context d'agressió que no s'ha vist des de 1948".

Entre els aplaudiments d'uns pocs i les xiulades de la majoria, va concloure el seu discurs de la manera següent: "Palestina serà lliure des del riu fins a la mar".

Veure a continuació:

La Policia creu que "l'existència d'Israel es va posar en el punt de mira"

La policia rural de la capital alemanya ha obert una recerca, pel que sembla perquè el missatge llegit pel cineasta Jun Li encoratja l'odi contra Israel. El simple fet que es digui "Palestina serà lliure" a Alemanya és un delicte, i en l'Estat de Berlín s'ha castigat en diverses ocasions fins i tot el de "riu a mar".

A través d'un comunicat, l'organització del festival de cinema Berlinale ha criticat durament els fets, tres dies després de la celebració del festival. "Han passat les línies vermelles", han assenyalat: "Als participants els vam dir amb claredat on estaven les fronteres i estem molt consternats, no hi ha hagut cap mena de vigilància ni de respecte pel públic. Compartim el dolor de la gent".

Posicionament de mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació també s'han lliscat en aquesta línia. El diari alemany Bild, per exemple, ha portat a l'Odi israelià al títol en l'escenari de la Berlinale; i el diari Jüdische Allgemeine, molt estès en la comunitat jueva alemanya, l'ha qualificat d'enèsim episodi de l'Antisemitisme.

Per a aquest periòdic, el lema del terror és "del riu a la mar", i en la seva pàgina web poden trobar-se almenys mitja dotzena de notícies relacionades amb el succés de la Berlinale. Un altre dels aspectes que no va directament relacionat amb el tema, el dimarts, és significatiu:Assenyala i critica al diari Der Spiegel per fer una breu entrevista a un assagista indi. En l'article que sembla un editorial, "avui és el dia en què els periòdics alemanys llancen més missatges contra Israel que mai", assenyalen.

En el número 2.870 d'ARGIA, l'artista palestí establert a Alemanya Ghayath Almadhoun contava que l'opinió pública també es dedica a aquesta idea d'antisemitisme.