Del cimitorio als somnis
- La frase dels italians és: “Tan coneguda com l'herba dels llagostes”. Fa milers d'anys que l'herba otomana s'utilitza com a herba medicinal, però encara no hem estat capaces de decidir quin nom científic donar: Stachys officinalis o Betonica officinalis. Ambdues s'utilitzen i només tenim una cosa clara, el seu cognom és officinalis. Antigament es deia officina al lloc on es recollien herbes i plantes que s'utilitzarien principalment com a herbes medicinals. Gènere en el qual s'ha situat el dubte: Stachys o Betonica. Tothom els considera sinònims, però quin és el principal i a utilitzar?
L'Stachys prové de la paraula llatina Stachys, que prové del grec σ000-χetxebarria, i el seu significat és “cap”; per a alguns, “espiga” i per a uns altres, “cap de blat de moro”. El conjunt de flors de l'otoniana s'assembla a aquests caps. Betonica és una variant de la paraula llatina vettonica que, pel que sembla, té el seu origen en la llengua gal·lesa. Plinio, en canvi, diu que el nom prové dels Betones de la Península Ibèrica. És cert, geogràficament està molt unit a aquesta península.
La primera referència a l'herba otomana apareix en una obra del metge romà Antonius Musa, en la qual va reivindicar la seva eficàcia enfront de la bruixeria. Posteriorment va ser conreat en els cimitorios de les esglésies per a evitar l'acció dels fantasmes. A Anglaterra es recomanava espantar als temibles fantasmes nocturns i als malsons i malsons. Un encant de gal·lès ordena: per a evitar somiar, penja les fulles de l'herba al coll o begui el seu suc quan vagi al llit. Va ser un medicament molt conegut per a tractar malalties com a malalties mentals, cicatrització de les ferides i els nervis trencats, reanimació digestiva i hepàtica, dolors menstruals, mala memòria, alteracions de la tensió, mal de cap i congestions cerebrals, etc. En l'homeopatia s'usa per a tractar l'asma i la suor excessiva. En castellà diuen: “Té tantes virtuts com l'herba dels llagostes”.
No és estrany tampoc en el nostre. Fa molt temps que tenim casa com la d'un cimitorio, potser perquè hem tingut un sostre baix i baix i una cimitorio. Hi ha molts noms per a ell: herba de llagosta, serp, betum, herba de pasta, herba d'esbarzer, bohemi, herba de llop i d'escabetx, almenys. El betum és també biliar, i potser és també una medicina per a ell. No venen aquests noms de llagosta, de llagosta i de vestíbul de portal? Ni tan sols record on han sortit de ser veïns a Otea.
Les abelles agraden molt i es col·loquen al costat de les plantes dels quals necessiten pol·linització, en les hortes, als jardins, en els fruiters... Ara està en flor, ho veuràs gairebé tot el primavera-estiu. Porta a la teva casa una petita planta, que espantarà fantasmes i malsons, per a maldecaps i malalties, i et millorarà la memòria. És una llàstima que actuï contra els encantaments...
