Hi ha canvis extravagants, sobretot pel que fa a la pena de presó, i té molta influència en els procediments judicials contra els qui van tramitar el Referèndum de l'1 d'Octubre de 2017 a Catalunya. Hem portat a aquesta notícia un resum del treball escrit per Alexandre Solano de Vilaweb sobre l'impacte d'aquesta reforma en els represaliats.

El delicte de sedició se suprimeix i el delicte de malversació dels diners provoca una disminució de les penes de presó. En 2015 el PP va endurir la llei d'aquest delicte, en la qual es condemnava a destinar els diners públics a fins no fixats, com abans, però a més en aquesta ocasió, encara que el mal ús dels diners fora sense ànim de lucre. Abans es podia haver castigat amb una pena de presó de fins a 12 anys i ara es pot baixar fins a 4 si és sense ànim de lucre o acabar amb una multa.

Persones pendents

Entre els alts càrrecs, tècnics i empresaris de la Generalitat, com Joaquim Nin, secretari general de la presidència de l'època, Antonio Molons, ex secretari de l'Expansió, o Ignasi Genovès, ex secretari general de l'Expansió, hi ha unes 20 persones en els tribunals instructors de Barcelona per l'organització d'un referèndum. Si en el litigi s'estimés que l'ús indegut dels diners va causar greus perjudicis, podran ser castigats amb la pena de presó d'1 a 4 anys, o amb la multa i el cessament fins a tres anys.

Al maig de 2021 es va obrir el 18. Litigi davant el Tribunal Instructor, previ informe del Tribunal de Comptes d'Espanya, sobre la utilització indeguda de fons en l'activitat estrangera de la Generalitat. El llavors conseller d'Exteriors, Raül Romeva, juntament amb Albert Royo, Aleix Villatoro i Teresa Prohias, és un dels encausats.

No és clar quan se celebraran aquests judicis, perquè hi ha persones en tots dos litigis i les acusacions són similars. D'una banda, el Tribunal de Barcelona ha de decidir com fer-lo, i d'altra banda, alguns dels processaments són avui aforats i, per tant, han de ser jutjats pel Tribunal Suprem de Catalunya: Josep Maria Jové i Lluis Salvadó són avui diputats, i Natàlia Garriga és consellera de Cultura. Tots han de fer front a les sol·licituds de condemna penitenciària, excepte als Garrigas processaments per desobediència.

Com afectarà ex presos polítics?

Si algú ha estat condemnat per delictes reformats, el tribunal que va fixar la pena ha de revisar la sentència. La segona sala del Tribunal Superior de Justícia d'Espanya, dirigida per Manuel Marchena, estudiarà la sanció en el cas dels dotze alts condemnats pel cas del Proces. En primer lloc, la fiscalia i Vox, acusació particular, han de fer noves sol·licituds de sanció, que poden abastar uns mesos.

Amb aquesta reforma del Codi Penal, els exconsellers Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila ja han complert la seva condemna. La resta va sortir de presó al juny de 2021, gràcies a l'indult aprovat pel Govern espanyol, però segueixen amb els cessaments fixats per la sanció, com l'ex-vicepresident Oriol Junqueras fins a 2031.

Amb les noves lectures, pot ser necessari eliminar les sancions i tornar a presentar-se com a candidat. No obstant això, també pot haver-hi inconvenient en aquest sentit que PP, Ciutadans i Vox tenen recorreguts els indults i, si s'accepten, els ordenances del Proces haurien de tornar a la presó.

En el judici del Proces, cinc persones van ser condemnades només pel delicte de sedició: Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Josep Rull i Joaqim Forn. Pot ocórrer que sigui absolt, però també pot ocórrer que ara es castigui per desordre públic i que llavors hagi d'enfrontar-se a la pena de 9 anys de presó. No obstant això, aquest tipus de penes noves suposarien nous recursos, demanant un nou judici, per exemple, amb els nous càrrecs es podia reorganitzar la defensa.

I els exiliats?

La reforma afecta també als ex dirigents estrangers Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig. El jutge Pablo Llarena, autor de les Euroordres d'Españolización, ha anunciat que tramitarà una nova euroordre contra Puigdemont, Comin i Puin sobre la base dels delictes de malversació i desobediència dels diners. És curiós, perquè quan Puigdemont va ser detingut a Alemanya en 2018, la justícia alemanya no va acceptar l'extradició pel delicte de rebel·lió, però li va obrir la porta d'admissió per un ús indegut, i finalment Llarena es va retirar de la seva petició. Ara Llarena posarà la major força possible en l'ús injust dels fons, ja que la desobediència no té penalització de presó. I, com s'ha determinat anteriorment, també en el mal ús dels diners les sancions han disminuït considerablement.

Contra Ponssi no hi ha més que un delicte de sedició, per la qual cosa pot tornar quan vulgui. Llarena també pot acusar-lo de desobediència, però aquest delicte només té pena de destitució. Marta Rovira està exiliada a Suïssa i no hi ha cap sol·licitud d'extradició contra ella, però encara està processat pel delicte de rebel·lió, encara que en el judici del proces es va rebutjar aquest delicte. Igual que Ponsati, Llarena l'acusa de desobediència i Rovira anuncia que analitzarà quina és la nova situació i actuar en conseqüència.

Danys a detinguts en manifestacions

En general, aquesta reforma beneficia molt als alts càrrecs encausats pel proces, però les associacions Irídia i Alerta Solidària han denunciat que no ocorre el mateix amb els detinguts en manifestacions. Totes dues associacions consideren que la reforma del delicte de desordre públic pot vulnerar el dret de manifestació i facilitar la repressió contra els moviments socials. Diuen que avui dia és habitual que en les penes de desordres públics hi hagi penes de presó d'1 a 2 anys, per la qual cosa no cal anar a la presó si la pena és menor de 2 anys. Tanmateix, en endavant això pot modificar-se, ja que la pena mínima d'aquest delicte pot ser entre 1 i 3 penes de presó.