Entre les associacions que donen suport al manifest es troben les següents: IPES, Grup Cooperatiu OlatuKoop, TEKSarea, Fundació Iratzar, Associació Ipar-Hegoa i Fundació Manu Robles Arangiz. Però el manifest està obert a adhesions i des d'aquí pots oferir el seu.

El manifest presentat "no és més que un punt de partida", segons els promotors, però en el moment de la presentació, diu en la seva versió en basca (també en castellà i francès):

MANIFEST

En les últimes dècades s'han accelerat fenòmens com la globalització, la precarització global, la privatització de la democràcia, l'esgotament dels combustibles fòssils, el canvi climàtic, la crisi de la cura… Enmig de tot això, l'enorme desenvolupament tecnològic ha fet un salt qualitatiu en l'últim segle. Això ja ha despertat moltes inquietuds a tot el món: a on ens porta la digitalització? Quins canvis portarà a la democràcia i a la seva materialització? Canviarà el treball i els àmbits de l'educació? Quines conseqüències tindrà la digitalització en termes de sostenibilitat? Estem davant un canvi violent en la manera de relacionar-nos de l'ésser humà? Estem, en definitiva, davant un salt de l'època que canviarà a la humanitat? Els qui llancem aquest manifest creiem que el repte digital és un dels principals reptes del segle XXI. Però no som tecnófilos ni tecnófobos. Creiem que la tecnologia es pot utilitzar a favor de les elits financeres, però també al servei de la societat. La qüestió és molt complexa i afecta almenys a quatre àmbits: el de la democràcia, el laboral, l'educatiu i l'humà en si mateix.

Democràcia digital

La digitalització ha influït en l'articulació del poder polític, en la manera de treballar, en la governança i en la naturalesa de les institucions locals i privades, canviant l'estructura de la societat. La tecnologia ha portat uns serveis eficients i pròxims tant en el mercat com en la gestió de la ciutadania, però al mateix temps han reforçat el capitalisme global basat en l'acumulació de dades, les noves estructures digitals pribatizatuz.Teknologia i la bretxa digital, sobretot, tenen un impacte en els models de societat i de democràcia i ciutadania actuals, que s'han convertit en la condició per a ser decisoris dels drets ciutadans. Per tant, és imprescindible que els recursos i serveis digitals siguin comuns: més que al servei dels mercats, sent una tecnologia al servei de la societat.

Reflexió sobre el treball i la robotització

En els últims anys, el capital ha accelerat la digitalització guiada amb diners públics per a augmentar els seus beneficis, reforçant el monopoli tecnològic, estenent el capitalisme de plataforma, augmentant la pèrdua de llocs de treball i la deterioració de les condicions de treball, augmentant el control sobre els treballadors, multiplicant els riscos psicosocials… Per si no fos prou, Indústria 4.0 ha deixat el sector reproductiu o de la vigilància a l'ombra, enfocant l'automatització únicament a l'àmbit productiu. També en aquest àmbit, considerem que aquestes eines i processos haurien de posar-se a la disposició d'una vida digna i col·lectiva, estenent la robotització també a l'àmbit de les tasques de vigilància, combinant l'automatització amb la reducció d'hores de treball.

Digitalització de l'educació

Des de finals del segle XX, l'educació està immersa en una transformació profunda, centrada en dos eixos: l'educació en competències i competències. La digitalització ha arribat a les escoles i els pilars del vell model s'han posat en qüestió amb el desenvolupament i difusió de les TIC. A més de posar potes enlaire la transmissió de continguts, això ha portat amb si nous llenguatges i vies de relació amb l'entorn, amb conseqüències difícils d'avaluar en el desenvolupament cognitiu i en el procés de maduresa dels joves. L'esfera digital de l'educació s'ha generalitzat i ha generat noves inquietuds, per exemple, pel que fa al subjecte de l'entorn digital i a la garantia del dret a l'educació. La digitalització també planteja noves preguntes en educació per a respondre als vells reptes.

Humanitats digitals

La humanitat digital es basa en l'encreuament entre les tecnologies de computació i les disciplines d'humanitats. Malgrat ser un terme de moda, ens sembla que el concepte que serà ideat i elaborat des d'Euskal Herria, utilitzat per les grans corporacions, té moltes possibilitats. Aquesta qüestió ens interpel·la profundament: què suposa pensar en el coneixement, la creació i la cultura dels nous i canviants recursos i capacitats tecnològiques? Quines implicacions té en els processos de subjectivitat? Quines implicacions en els àmbits de la memòria, la història, el patrimoni, la llengua, l'educació i la recerca? Aquest ampli espai, que ens porta a plantejar preguntes incòmodes, ens porta a pensar en la infraestructura tecnològica i energètica, en el límit i l'horitzó ètic de la recerca i el coneixement, en les creacions i els creadors, en l'ús de guardar i interpretar la informació, i en molts altres desafiaments.

Què fer?

Tenint en compte aquests quatre àmbits, amb aquest projecte pretenem plantejar el repte i obrir el debat. Volem pensar en una tecnologia al servei d'una societat basada en la sobirania i la democràcia radical. Perquè la tecnologia no és neutral, sabem en mans de qui està i en favor de qui, però no ens neguem a donar suport a aquest procés per a lluitar per una societat que busca una vida digna. Per tant, fem una crida a pensar i obrir una alternativa al capitalisme digital, és a dir, a analitzar les claus principals del debat, a plantejar-nos i a articular una xarxa que plantegi proposades d'acció.

> Més informació: https://euskalherriadigitala.eus