Els parts quirúrgics s'han convertit en una pràctica habitual i durant la cesària l'auxiliar ha d'esperar fora del quiròfan en molts llocs. A més, és habitual que la dona romangui sola durant les hores de recuperació postpart. La coincidència de l'acompanyant en la cesària amb la dona i la falta de separació de la mare després del part, són dos compromisos que compliran alguns hospitals gallecs gràcies a la pressió exercida per un grup de mares.

Cap a un model humanista

Les veus que reivindiquen el part humanista no són poques. La psicòloga perinatal Estitxu Fernández ha donat a conèixer enguany la violència obstètrica en el Parlament Basc i ha destacat que la separació mare-fill després del part i la cesària és violència. Ho té clar Fernández: hem d'anar a poc a poc cap a un model humanista i per a això podem fer alguns passos. En primer lloc, comprendre l'etapa perinatal (embaràs, part i puerperi) com una època vulnerable, "perquè fa anys sabem que el part és un procés més complex del que es creï, un procés psicològic i hormonal molt profund".

I una altra clau important per a avançar cap al model humanista és entendre al nen i a la dona com a subjectes subjectes amb tots els drets, "sense oblidar la informació que proporcionen les màquines i les tecnologies, però sempre per sobre del respecte als desitjos, pensaments, emocions i necessitats de les dones i els nens. El model científic aposta pel part fisiològic i va més enllà del model humanista fisiològic, afavoreix a la dona".