El cel en vers, nosaltres en les herbes
- Per què representem correctament la línia de temps? Molt bé, poques coses, com les infinites autopistes de les planes. Però la vida no, la vida és sinuosa, i a vegades vol espirals per a girar. Estem en una d'elles, estem finalitzant la d'enguany i al mateix temps estem iniciant la següent campanya. Quan la llet és cada vegada més escassa, somiar herbes per a l'hivern, si l'any que ve hi ha xais i llet.
En la primavera hivernal teníem l'esperança tan seca com la terra. Maig, tots dos mullats, i aquí el moment de començar a les herbes. A pesar que al llarg del dia mirem més d'una vegada el temps, no basta i cal encendre la ràdio. El misteri de l'execució dels plans s'oculta en la boira de la hipotètica condició imposada pel cel. El temps és l'únic poder.
El temps ens omple el calendari, i per sobre d'això poc, potser alguna emergència. Perquè tenim molt en joc. Tot. La pròpia existència del ramat. Si no hi ha herba, què menjaran les ovelles a l'hivern? Clar que sempre hi ha opció de compra. A quin preu? I la qualitat de l'herba?
La història ens ha ensenyat que el caseriu ha de ser el més autònom possible per a mantenir-se. Aquesta llei continua estant molt present en aquests parajeos.
Missatge des de Nafarroa Garaia fa unes setmanes: la sequera i la falta de menjar per a l'any vinent per a tots els ramaders ecològics de Guipúscoa. Per tant, l'herba d'enguany és més important que mai.
Pot ser que la pròxima campanya hagi de passar sense cereals. Com resistiran les ovelles sense l'energia i la força que proporciona la mescla de cereals? Potser haurem de pensar que en lloc de comprar a petits agricultors d'Euskal Herria o dels territoris limítrofs, haurem de portar cereals llunyans? En quines condicions? I el preu?
Massa preguntes per a la cartografia de la vida. Només en el cel actual es pot llegir el mapa de l'any que ve. No obstant això, tinc una preocupació.
Una amiga diu que, a diferència del que ocorre ara, els missatges escrits en els núvols antics eren clars i esperables; cíclics. Ara, amb el temps, i per tant amb la naturalesa, sigui com sigui la improvisació, no com la dels bertsolaris, sinó la improvisació improvisada i despasada. Ni ritme, ni rima.
Els bertsolaris, amb tècniques i ritmes determinats, dibuixen mapes amb paraules. No hi ha línies rectes. Perquè el vers, doncs, exigeix rodonesa.
M'agradaria que el cel es fes en vers, en cercle, perquè ho fem en les herbes.
Gaur abiatu da Bizi Baratzea Orrian kide egiteko kanpaina. Urtaro bakoitzean kaleratuko den aldizkari berezi honek Lurrari buruzko jakintza praktikoa eta gaurkotasuneko gaiak jorratuko ditu, formato oso berezian: poster handi bat izango du ardatz eta tolestu ahala beste... [+]
Noizbait. Noiz izan ote zen? Noizbait landareren batek lorea egitea erabaki zuen. Bai, bai, landareek ere erabakiak hartzen dituzte, eta guk maiz ez bezala, erabakiak bete egiten dituzte. Eta loreak sortu zituzten.
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Katalanen ustetan artzainak engainatzen omen ditu hegazti honek: “enganyapastors”. Espainiar eta latindarrek, aldiz, ahuntzari esnea kentzen diola diote, hortik datorkio hain zuzen ere izen zientifikoan (Caprimulgus europaeus) islatzen den caprimulgus (capra... [+]
Festa egiteko musika eta kontzertu eskaintza ez ezik, erakusketak, hitzaldiak, zine eta antzerki ikuskizunak eta zientoka ekintza kultural antolatu dituzte eragile ugarik Martxoaren 8aren bueltarako. Artikulu honetan, bilduma moduan, zokorrak gisa miatuko ditugu Euskal Herriko... [+]
Udaberri aurreratua ate joka dabilkigu batean eta bestean, tximeletak eta loreak indarrean dabiltza. Ez dakit onerako edo txarrerako, gure etxean otsailean tximeleta artaldean ikustea baino otsoa ikustea hobea zela esaten baitzen.
Nori ez zaio gustatzen ahuakatea? Ia denok atsegin dugu fruitu berri hori, di-da amaren batean etxekotu zitzaigun. Zenbat urte da ba dendaero ikusten hasi garela? Gure mahaietara iritsi aurretik, historia luzea du.
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Leihatila honetan behin baino gehiagotan azaldu ditugu Ama Naturaren engainuak bere izakiak babestearren. Batzuetan, erle edo liztor itxura zuten euliak ekarri ditugu, beste batzuetan inongo arriskurik ez duten arrisku-kolorazioko intsektuak ere bai (kolorazio aposematikoa... [+]
Administrazio Epaitegiak arrazoia eman dio EH Bilduk Lizarrako plantilla organikoaren hizkutnz profilen aurka jarritako helegiteari.
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
Ibon galdezka etorri zait Bizibaratzea.eus webguneko kontsultategira. Uda aurre horretan artoa (Zea mays) eta baba gorria (Phaseolus vulgaris) erein nahi ditu. “Arto” hitza grekotik dator eta oinarrizko jakia esan nahi du, artoa = ogia; arto edo panizo edo mileka... [+]
Nekazal eremu lehor baten erdian ageri da putzua. Txikia da tamainaz, eta ez oso sakona. Egunak dira euririk egiten ez duela, baina oasi txiki honek oraindik ere aurretik bildutako urari eusten dio. Gauak eremua irentsi du eta isiltasunaren erdian kantu bakarti bat entzun da... [+]
Zuhaitza esnatzear dago, kimuak ageri dira adarretan. Gutxi falta da loraldirako, laster aro berria hasiko du, indarberrituta.
