Per què segreguen a l'escola als nens euskaldunes?
La iniciativa Respirem (AD) sorgeix de la desesperació. Des d'un problema compartit. Els nostres fills i filles estaven escolaritzats en el model D de les zones castellanoparlants, a Bilbao, Vitòria-Gasteiz, Sakana, Iruñerria… i en tots els casos, si disposàvem de dos o més aules del mateix nivell, els nens i nenes euskaldunes es dispersaven en diferents aules, fins i tot quan només dos o tres nens i nenes tenien basca. Així, se'ls ha negat la possibilitat de practicar basca entre ells, han après castellà en el model D (molt ràpid) i de cop, també en el model D, per a aprendre, sí, però per a totes les altres activitats, per a jugar, per a conviure, cal utilitzar el castellà, sí o sí, en aquest cas d'Hego Euskal Herria. Per part d'alguns companys, també han tingut l'oportunitat de degustar l'euskarafobia
Els nostres nens i nenes aprenen ràpidament en el propi model D, quina és la llengua principal i quin la dependent, i encara que se'ls demana que parlin en basca, se'ls imposen obstacles i traves els uns després dels altres, començant per l'escola “basca”, independentment de la xarxa.
Les famílies reunides en AD, demanem una vegada i una altra als centres educatius que no dispersessin als nens i nenes euskaldunes, perquè poguessin parlar en basca entre ells.
"Proposem que els nens i nenes euskaldunes es reuneixin amb nens i nenes castellanoparlants (africans, europeus, asiàtics…) que no portin el castellà de casa, perquè la inclusió dels nens i nenes que venim de fora es produeixi també en basca"
En tots els casos rebem un no rotund per part dels equips directius, sense excepció. Animats per la desesperació i la necessitat de fer alguna cosa, organitzem la iniciativa Arnasa Dezagun, entorn d'una demanda molt bàsica: no dispersar als bascos de la casa dels nens a l'escola.
Proposem que els nens i nenes euskaldunes s'uneixin als nens i nenes castellanoparlants (africans, europeus, asiàtics…) que no porten el castellà de casa, perquè la inclusió dels nens i nenes que venen de fora es faci també en basca, i no sols en castellà com fins ara… No som a l'Escola Basca?
I proposem dotar a tots els nens i nenes que no tenen el basc des de casa dels recursos necessaris perquè puguin dominar abans i després el basc, tant en l'àmbit local com en l'exterior, entre altres coses perquè és imprescindible perquè adquireixin una bona consciència d'altres matèries.
A pesar que hem rebut el suport de molts euskaltzales, continuem rebent els vots negatius de la majoria dels centres. També per part d'algun polític basc dependent de Madrid i, curiosament, d'algun vascófilo o d'un altre, que oculten propostes que no són nostres.
Per a aquests últims veurà si entenen d'una vegada per sempre:
No demanem que els nens i nenes euskaldunes no s'associïn amb nens i nenes castellanoparlants.
I no volem que des de la casa infantil es “separi” als nens i nenes euskaldunes en “aules extraordinàries” o “separar-los en funció de l'idioma familiar”.
Demanem que a l'escola basca es garanteixi que els nens i nenes puguin parlar en basca, que per a això es constitueixin zones respiratòries i, per descomptat, que ningú se segregui. Els bascos tampoc, a triar.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
Per a què l'ensenyament concertat?
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]
Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]