Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Per què no volem una casa d'apostes en Azpeitia?

  • Durant el mes de juliol realitzem una petita campanya contra la casa d'apostes que s'obriran en Azpeitia, i el tema ha donat molt a parlar al poble. S'ha discutit i no és poc.

14 de setembre de 2018 - 10:13

Sabem que la nostra iniciativa ha generat diferents opinions. Moltes persones s'han acostat a donar-nos suport, i en la concentració que vam fer front a la casa d'apostes ens reunim més de cent persones. Hi ha temes que li han generat dubtes. També els que han criticat la nostra iniciativa, mostrant una actitud contrària i assenyalant les contradiccions de la iniciativa. Totes les opinions, preguntes, dubtes i crítiques són benvingudes, perquè els arguments a favor i en contra ens serveixen per a aprofundir en el tema. Això és el que intentarem en les següents línies.

Han passat deu anys des que Repta obrís el seu primer local a Bilbao. Des de llavors, l'empresa ha obert altres 56 locals en tot l'Estat, i a més d'aquests locals, té instal·lats 2500 terminals (màquines d'apostes) en bars i restaurants. Abans, el club de bàsquet local comprava el local que gestionava com a bar i l'empresa s'encarregarà d'obrir un local similar en el nostre local. Estem parlant de grans empresaris amb àmplia experiència en el mercat de les apostes.

Es tracta d'un dels mercats que més ha crescut en l'Estat espanyol des que s'ha anomenat "crisi econòmica". El Govern Basc calcula que en la Comunitat Autònoma Basca es van gastar 340 milions d'euros en apostes en 2017, un 10% més que en 2016 i un 113% més que en 2012. Aquestes empreses van obtenir uns beneficis de 46 milions d'euros, un 13% més que en 2016, i un 80% més que en 2012. En set anys s'ha multiplicat el nombre d'apostes realitzades en la Comunitat Autònoma Basca, que en 2017 va ser de 36 milions. Podríem continuar aportant dades, però pocs dies poden negar l'auge del mercat d'apostes i la grandària dels beneficis que estan obtenint les grans empreses que estan darrere d'elles. El terme diu que l'aposta no és una renda, però uns pocs estan acumulant grans rendes en els últims temps.

El banc Bankinter, per exemple, realitza en la seva pàgina web recomanacions d'aquest tipus respecte al mercat d'apostes: "Les apostes esportives són un mercat segur a l'hora de fer inversions. Les lleis són bones i és molt possible obtenir guanys, amb la possibilitat de duplicar-les en poc temps".

Estan a l'ombra dels grans beneficis els que perden diners en les apostes, perquè el fet que aquestes empreses hagin guanyat tants diners significa que la gent ha perdut tant. En un dia en què la precarietat és el pa de cada dia, són molts els ciutadans que opten a les apostes a la recerca d'uns diners extres. No és casualitat que les cases d'apostes s'instal·lin en els barris obrers. Des de les associacions contra la ludopatia s'ha demandat en moltes ocasions que es regulin les obertures de locals similars en els barris que poden ser els col·lectius més sensibles al tema (econòmic, per edat...), però no així. En la mateixa mesura en què els mercats d'apostes creixen, les conseqüències negatives que això implica estan augmentant.

Arguments com a "llibertat personal" o "cadascun és lliure de fer el que vulgui" són habituals en debats similars. Però avui dia aquestes poderoses empreses estan desenvolupant estratègies de màrqueting ben dissenyades per a atreure a la ciutadania a les apostes. En publicitat s'inverteixen moltíssim, sobretot quan s'està utilitzant el món del futbol per a envair la il·lusió de guanyar diners amb les apostes a la ciutadania. A través dels anuncis se'ns està convidant a fer apostes a esportistes referents per a moltes persones. Tots els equips que militen en la Lliga Nacional Masculina de Futbol (excepte la Reial Societat) estan fent publicitat de cases d'apostes. El 20% dels anuncis de la volta dels partits de futbol que s'emeten en televisió corresponen a les cases d'apostes. L'esport que més se segueix en el món està sent una bona oportunitat perquè la gent influeixi en moltes cases d'apostes.

Al País Basc l'aposta té una gran tradició, però el fet que les apostes s'hagin fet sempre no és bo en si mateix. No totes les maneres d'apostar són iguals. Les grans empreses s'han ficat en aquest món que sempre sortiran guanyant. La velocitat és una de les principals característiques de la forma d'aposta actual: Podem fer l'altra abans que acabi una aposta, i en molts casos en perdre una aposta intentarem recuperar immediatament els diners perduts, ficant-lo en un remolí que no té fi. Igual si guanyem un, per què no guanyem el següent? Les cases d'apostes utilitzen tècniques addictives, mentre diuen que fomenten el “joc responsable”. Però, quan han reparat els capitalistes en la misèria que generen? Quan els ha importat la salut de la gent? Quan s'han preocupat per la vida de la gent?

Som conscients que aquest debat té moltes arestes, és complex i pot generar moltes contradiccions en el seu si. Som conscients que al nostre poble hi ha altres problemes, com l'alcohol, que poden estar relacionats amb el tema.

L'obertura d'una casa d'apostes al poble és immediata, i entre la ciutadania hem començat a treballar aquest tema, ja que hem sentit que estem davant un fenomen nou que està experimentant un auge espectacular en pocs anys, i ens preocupen les conseqüències que pot tenir. No treballem tots els problemes que hi ha al poble, però arribem a treballar alguns i estem tranquils amb el que fem.

Els que ens han acusat de treballar el tema de les apostes i de deixar de costat altres, són lliures de mantenir altres problemes que no es treballen al poble. Ens acompanyaran en la nostra mesura.

Vivim amb contradiccions, tenim societat i formem part d'ella. Si fora per les contradiccions que ens genera cada iniciativa que organitzem, segurament no faríem res. Però fa cinc anys, quan creguem amb Elkar, decidim treballar els problemes que ens preocupen amb totes les nostres contradiccions. I la nostra intenció és continuar impulsant iniciatives contra la casa d'apostes, entre altres coses.

Aquesta notícia ha estat publicada per Uztarria.eus i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Analisia
HELarekin, akaso

Jakina da lan ikuskariak falta ditugula geurean. Hala ere, azken egunotan datu argigarriak ematea lortu dute: lan ikuskaritzaren arabera, EAEko enpresen %64ak ez du ordutegien kontrolean legedia betetzen. Era berean, lehendakariordeak gaitzetsi du, absentismoaren eta oinarrizko... [+]


2025-02-26 | Elixabet Etchandy
Martxoaren 8ko, emazte langileak lehen lerrora!

Martxoaren 8a hurbiltzen ari zaigu, eta urtero bezala, instituzioek haien diskurtsoak berdintasun politika eta feminismoz josten dituzte, eta enpresek borroka egun hau “emazteen egunera” murrizten dute, emakumeei bideratutako merkatu estereotipatu oso bati bidea... [+]


2025-02-26 | Roser Espelt Alba
Trumpen ispilua

Trumpen itzulera pizgarri izan da sendotuz doan eskuin muturreko erreakzionarioen mugimenduarentzat. Izan ere, historikoki, faxismoaren gorakada krisi ekonomikoekin lotuta egon da, baita sistemaren zilegitasun politiko eta ideologikoaren krisiarekin ere. Gaur egun, geldialdi... [+]


Musker eta Tranpa

Batzuendako, dirutza izatea ez da nahikoa, eta euren ego hauskorrek diruaren txintxina ez ezik, protagonismoa ere eskatzen dute. Aberats okituak izatea nahikoa izango ez balitz bezala. Beti gehiago behar dute, anbizioa deritzote antsia horri, baina botere gosea eta nabarmendu... [+]


2025-02-26 | Ane Labaka Mayoz
Hatza ezpainetan

Bi neska komisarian, urduri, hiru urtetik gora luzatu den jazarpen egoera salatzen. Izendatzen. Tipo berbera agertzen zaielako nonahi. Presentzia arraro berbera neskek parte hartzen duten ekitaldi kulturaletako atarietan, bietako baten amaren etxepean, bestea korrika egitera... [+]


2025-02-26 | Bea Salaberri
Bretoiera

Iragan urtarrilaren hondarrean, Bretainiako lurraldeko bi hizkuntza gutxituei buruzko azken inkesta soziolinguistikoaren emaitzak publiko egin zituzten bertako arduradunek. Haiek berek aitortu zuten harriturik gertatu zirela emaitzak ikustean. Hain zuzen ere, egoerak eta... [+]


2025-02-26 | Mikel Zurbano
DeepSeeken astindua

Silicon Valley-ko oligarkia AEBetako gobernura iritsi berritan lehertu da adimen artifizialaren (AA) burbuila. Txip aurreratuen erraldoia den Nvidia-k urtarrilaren amaieran izandako %16,8ko balio galera, egun bakar batean inoiz izan den burtsa balio galerarik handiena da... [+]


Teknologia
Suaren inguruan

Gizakiok berezkoa dugu parte garela sentitzeko beharra. Parte izateko modu hori jasotako hezkuntza, ingurua... formateatzen joaten da.

Identitateak ezinegon asko sortzen du gizakiongan. Batzuetan, banaketak ere eragiten ditu, ezin dugulako jasan beste baten identitatearen... [+]


2025-02-26 | June Fernández
Meloi saltzailea
Kongo askatu!

Fermin Muguruza jarraitzen duzu sareetan. Madrilgo kontzertuko bideo bat ikusi duzu bere kontuan: dantzari batek “Kongo askatu!” oihukatu du, bandera esku artean. Haren profila bilatu duzu: @c.kumaaa. Bilboko manifestazioaren deialdia zabaldu du. Ez zara joango,... [+]


Izan, badira salbuespen legeak, bai horixe!

Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.

Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]


Zedarriak, armagintza, zoru etikoa eta langileok

Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]


Som molts, veuen amb nosaltres a l'escola pública basca

Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]


Quotes en les ikastoles

Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]


2025-02-20 | Manex Gurrutxaga
Sobre el congrés intern d'EH Bildu: el camí cap a la integració definitiva

A principis de mes, EH Bildu va dur a terme el seu III. Congrés a Pamplona. Es tracta, segons ha dit, d'un "congrés ordinari" que serveix per a treure "conclusions extraordinàries" o almenys així ho han recollit en la ponència Zutun, aprovada per unanimitat per la militància... [+]


Eguneraketa berriak daude