Com tots els anys, a la fi d'abril, tenim la ineludible obligació de presentar davant la Hisenda Foral la nostra declaració tributària. I com tots els anys, l'Església Catòlica, seguint la seva línia eterna, torna a omplir de publicitat per tots els costats per a marcar la casella de l'església. Així, rebria el 0,7% dels nostres impostos, o l'altra opció seria marcar les dues caselles (la de les Esglésies Catòliques i la dels objectius socials), perquè en aquesta última opció rebria el mateix 0,7% dels nostres impostos i un altre punt (un altre 0,7%) seria per als fins socials. Per això, des del col·lectiu Laikasuna volem presentar davant l'opinió pública la nostra opinió sobre aquesta qüestió, que en la declaració tributària no es marquin ni una de les dues caselles ni la de l'església ni la dels fins socials. Aquestes són les nostres raons:

• La propaganda de l'Església Catòlica afirma que vostè dona suport als treballs d'assistència social que realitza l'església marcant la seva casella. Una afirmació enganyosa, perquè la utilització dels 358 milions d'euros que recull l'església a través d'aquesta casella no són tasques de caritat ni relacionades amb el culte al sicari. Segons dades de la pròpia Conferència Episcopal Espanyola, els salaris i la seguretat social de sacerdots i bisbes representen el 80%. Un altre 20% es destina a finançar projectes com la 13TV, com a campanyes de proselitisme eclesiàstic, contra l'avortament i altres drets reconeguts per la legislació espanyola. A Càritas se li atorguen aproximadament 7 milions d'euros (és a dir, el 2% del que recull en la casella IRPF). És a dir, l'assistència social és relativament baixa per al treball. Si mirem les dades de Guipúscoa, observem que els que van marcar la casella de l'església en 2023, més els que van marcar en dues caselles, van anar 56.478 persones (14,01% dels pagadors) i van pagar a l'església 3.849.723 euros. Com a dada d'interès direm que les persones que van marcar la casella de l'Església Catòlica en 2017 van ser el 22,71%, per la qual cosa en els últims sis anys el percentatge descendeix un 8%. A més, segons els acords Església-Estat, aquesta quantitat no la rep l'església guipuscoana, sinó que, aplicant el sistema de Concert Econòmic i mitjançant contingent, es transfereix íntegrament a l'Estat espanyol per al seu lliurament a l'Església espanyola.

• Quan parlem del finançament de l'Església Catòlica, és imprescindible esmentar el conveni signat en 1979 entre l'Estat espanyol i el Vaticà. En ell es fixava que aquests diners que es paga a l'església seria "de temporada", mentre aquesta aconseguia "mantenir-se". 45 anys després aquest conveni segueix incomplert, sense exigir el compliment dels governs rotatoris. Cal no oblidar que els 358 milions d'euros que rep l'església a través de la declaració de l'IRPF són només una petita part dels 11.600 milions d'euros que rep anualment en el seu conjunt. A tall d'exemple, el dret a no pagar determinats impostos, o el manteniment dels 100.000 béns inmatriculados, és responsabilitat del Ministeri de Cultura, i de tots aquests diners públics no existeix transparència ni cap control.
• Així mateix, sol·licitem que no es marqui la casella d'Objectiu Social. El 35-40% del que es rep es destina a entitats vinculades a l'Església Catòlica. D'aquí l'interès de l'Església Catòlica a marcar les dues caselles en la seva publicitat, obtenint així diners públics per ambdues. És cert que molta gent necessita ajuda. També és cert que hi ha molts voluntaris que ajuden a calmar la vida dels altres. Però, en la nostra opinió, els serveis públics de suport només es gestionaran de manera universal si el poder públic s'encarrega, amb uns pressupostos adequats a les seves necessitats. Delegar en les institucions privades o en les persones que depenen de la seva bona voluntat és promoure polítiques de privatització i contractes externs que obrin la fira de la caritat, sobretot en les religions.

Una altra cosa és la naturalesa de les organitzacions particulars o ONGs que s'ocupen de diverses funcions amb finalitats socials, sent d'interès general, a més de les dels seus recursos i donants, rebre ajudes públiques sota el control de l'Administració, que seran econòmiques o gestionades amb total transparència en els assumptes. L'any 2021, 124.502 persones (32% del total) van marcar la casella de destí social i altres 28.433 (7,27% del total) van marcar X en totes dues caselles, és a dir, gairebé 8 milions d'euros.

Només ens queda dir que qui vulgui doni els seus diners a l'Església Catòlica o a una ONG concreta o a una entitat social, faci el que vulgui, però de la seva butxaca, previ pagament dels impostos corresponents, de manera addicional, sense llevar diners dels pressupostos públics de tots.

En aquest sentit, ens agradaria estar en la mateixa situació que els habitants del País Basc Nord, perquè des de 1905 el model que hi ha a França és la separació entre l'Església i l'Estat. L'Església no rep subvencions de l'Estat i només depèn de les donacions dels fidels, sense fer referència a l'Església en la declaració d'impostos.

Creiem que l'opció més solidària és no marcar cap casella, perquè aquesta és la manera més segura que tot impost es quedi en la caixa de tots per a després distribuir-ho de manera realista en les necessitats reals que interessen a tots. Aquesta és l'opció triada per la majoria dels pagadors de Guipúscoa, en la campanya fiscal 2021 van ser 210.160 persones, representant el 53,72% del total de declaracions presentades. Per aquest motiu, els que no van marcar cap casella en 2017 van ser el 17,88%, la qual cosa suposa un increment del 36% en quatre anys.

Per a acabar, dir que Guipúscoa és el territori de l'Estat que menys marca la casella de l'església catòlica. Seguim per aquest camí!

Imanol Zubizarreta, membre del col·lectiu Laikasuna