Fomentant les relacions transfrontereres de productors de cereals i forners
- El projecte transfronterer HoBB neix de la col·laboració entre Hazialdeko de Navarra, l'Associació de la Terra de Demà d'Ipar Euskal Herria (BLE) i Biolur de Guipúscoa. “Teníem contacte entre nosaltres des de fa temps entorn dels blat, però, d'alguna manera, el projecte és una manera de formalitzar aquestes relacions”, ha explicat Lorea Lizarreta, coordinadora d'Intsausti Hazialdea. En Hazialde hi ha productors de cereals, en Biolur compten amb un equip de forners amb anys d'experiència en la selecció de blat i BLE porta anys impulsant la figura del pa i el pa. Tenen, doncs, que aprendre i ensenyar-se mútuament.
En el projecte HoBBea s'han definit quatre objectius principals. Una, com ja s'ha esmentat, enfortir i consolidar la col·laboració mútua. En segon lloc, la progressiva recuperació de les poblacions de blat del territori: “Un dels nostres objectius és recuperar les varietats de blat que es conreaven a Euskal Herria i portar-les fins al pa, és a dir, que no es quedin en el laboratori”. La tercera va lligada a aquest segon objectiu, el del coneixement i el coneixement. De fet, els productors de cereals i forners dels tres grups ja tenen un gran coneixement i experiència, i la idea és compartir-lo. “Per exemple, com conrear agronómicamente les varietats autòctones de blat, com fer el procés de forn… tot això és informació que no està en els llibres”, ha dit Lizarreta.
El quart i últim objectiu és el canvi cultural. “Treballarem tant amb forners com amb agricultors per a explicar i difondre la importància de l'ús dels aliments ecològics locals, però també amb comerços i consumidors”, ha explicat. De fet, el principal model que s'ha impulsat des de l'agroindústria en les últimes dècades és la casa de farina més gran, que ha conduït a la desaparició de moltes petites cases de farina, i el mateix ha ocorregut en els cereals: “És un mercat global, els preus s'estableixen en els grans mercats i és difícil fer vies alternatives”. El forn actual està totalment lligada a aquesta gran indústria farinera, i els consumidors també s'han acostumat a aquesta mena de pa homogeni. El despertar de la consciència i la creació de massa crítica són aspectes que es consideren importants en l'elaboració.
Primeres trobades al maig
Les primeres trobades d'HoBB es van celebrar al maig a la Baixa Navarra, i s'han realitzat una valoració molt positiva d'aquests. Es van reunir més de 30 persones entre agricultors, forners, forners, tècnics, associacions del món de l'agroecologia i la ciutadania… “Va haver-hi converses i intercanvis de punts de vista interessants. En aquella primera sessió ens centrem en l'elecció de les varietats de blat”, ha explicat el tècnic d'Hazialdeko.
Les segones trobades se celebraran a la tardor a Guipúscoa. “De cara al futur, la intenció és recollir i multiplicar les varietats de blat que cada associació té recollides i caracteritzades per a fer proves de pa”. El projecte Amillubi, que s'està duent a terme en el barri d'Iraeta de Zestoa, també inclourà aquestes llavors en un camp reproductiu. “Ens agradaria de cara a l'any que ve fer un pas de camp a forn amb algun d'aquests grans i poder degustar-ho”, ha conclòs.
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
