En 1813, el diputat Lloret i Martí va dir: “El pobre pagès i el simple soldat són les dues classes més plenes de dolor i misèria en l'Estat. I realment són ells els que mantenen la monarquia i els luxes dels pocs individus que la integren”, i dona pas als fons benèfics. En 1900, la vida humana va començar a tenir un valor monetari (ja existien precedents a Europa en el segle anterior) i la mortalitat excessiva es considera com el major sobrecost del segle XX, a causa de la reducció dels dies de treball productiu i a la despesa en atencions policials i benèfiques.
La nostra salut pública no és un instrument altruista al servei de la vida, sinó una maquinària per a mantenir eficaçment les forces productives, que és el caràcter que ha marcat la seva existència. Els assoliments aconseguits/concedits són el resultat de la lluita de classes i s'adapta l'Estat de benestar per a anestesiar la lluita de classes.
Tot l'ocorregut a l'Hospital Donostia ha posat de manifest la lluita dels poders interns. Quan les direccions diuen als poders que renuncien a les pancartes i vagues, s'estan cridant forta i clarament: “Pertanyem al vostre grup”. Una dada important: els caps de servei són els pistons del motor de la salut privada
Tot aquest aparell es manté amb una estructura estricta, vertical i submisa, de manera que quan el capital hagi d'estrènyer el guany el camí sigui el més llis possible. Osakidetza no és una excepció:
Paral·lelament a la implantació de les OSIs (Organització Sanitària Integrada), el focus de control, inversió i poder se situa als hospitals i es resta importància a l'Atenció Primària, base lògica d'una atenció sanitària de qualitat. En les OSIs s'estableix una estructura jeràrquica que part del propi Govern Basc (PNB-PSEE) amb clars interessos privats, com mostren les portes giratòries habituals. Des de la cúpula es nomenen alts càrrecs per a mantenir el control hospitalari. La noblesa està formada pels caps de servei, baula final de la cadena de poder. Aquesta baula veu que té capacitat suficient per a donar places als seus acòlits, acceptar les prebendes dels farmacèutics, estrènyer els treballadors... perquè s'alimenten de l'elit d'un sistema estamental i creuen que són intangibles i imprescindibles. Una dada important: els caps de servei són els pistons del motor de la salut privada.
En la lluita per la salut pública, comunitària, gratuïta, universal i de qualitat, els pacients i tot el personal han de ser el centre de decisió i actuació
Tot l'ocorregut a l'Hospital Donostia ha posat de manifest la lluita dels poders interns. Quan les direccions diuen als poders que renuncien a les pancartes i vagues, s'estan cridant forta i clarament: “Pertanyem al vostre grup”. Quan veuen fora de perill la seva quota de poder i de mercat, tornaran al seu treball silenciós, funcional i interessat, que també participa en el procés de privatització. Tenen molt clar quin és el seu lloc en la guerra contra els treballadors, i nosaltres, els treballadors i els pacients?
En la lluita per la salut pública, comunitària, gratuïta, universal i de qualitat, els pacients i el personal (servei de neteja, tècnics, facultatius, infermeres, auxiliars, administratius, zeladors) han de ser el centre de decisió i actuació. Per a aconseguir-ho, cal intervenir en les relacions socials de producció, i és la nostra obligació organitzar-nos per a fer de la salut una eina real de justícia social. I juntament amb la salut, no es poden separar d'aquesta mobilització tots aquells factors que determinen l'educació, l'habitatge, la cura i les condicions materials de vida.
Marta Mascle, mèdic anestesista
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]
La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]
El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]
Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?
Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]