Ara plujós, ara plujós, el 8 de setembre viscut pels hondarribitarras ha estat un any més semblant als últims anys: Tant la Parenceria tradicional com la companyia Jaizkibel han desfilat a diferents hores, separats i cadascun per separat, al llarg del matí. Han rebut aplaudiments i aplaudiments, i encara que a l'hora de passar per la companyia Jaizkibel l'aplaudiment també ha estat majoritari, més d'un espectador s'ha tornat d'esquena a la Parenceria tradicional, encara que han quedat lluny els enfrontaments i les lluites d'antany. També és habitual veure a la gent de la companyia Jaizkibel dialogant, saludant, abraçant-se amb altres companyies. Aquesta imatge es podia esperar a primera hora del matí, ja que era la primera vegada que totes les companyies compartien l'espai de partida, però els comandaments de la Parenceria tradicional han decidit retardar-se per a no coincidir amb Jaizkibel. Així, la Parenceria tradicional ha trencat la seva tradició i ha començat a desfilar vint minuts tard.

Novetats del canvi d'Ajuntament

A pesar que el succés indica que el conflicte encara està lluny de solucionar-se, no ha tacat el dia de Jaizkibel, i han viscut diverses primeres vegades en la gran festa d'Hondarribia, com ha fet el nou govern municipal. Abotsanitz ha pres el relleu en un poble governat pel PNB durant molts anys i en el qual ha governat Patxi López. Per primera vegada, la companyia igualitària Jaizkibel ha tingut permís municipal per a desfilar com a companyia, se l'ha reconegut per primera vegada la trajectòria de la Parenceria tradicional, per la qual cosa ha sortit del mateix lloc i ha pogut acabar la desfilada pel carrer Major –tocant el sabater i entre danses i cants, és un moment emotiu i especial per als hondarribiarras–, una cantinera ha sortit per primera vegada en cadira de rodes. I ho ha fet amb total naturalitat i normalitat, encara que a més d'un li ha espantat la possibilitat de tenir dificultats i obstacles per a fer el recorregut.

A més, per primera vegada, el PNB ha rebut a Jaizkibel. El PNB argumenta que ha estat rebut enguany pel govern municipal que ha autoritzat a Jaizkibel a desfilar com a companyia –i no com fins ara com a manifestació–. La veritat és que el PNB, governat per ell durant llargs anys, mai li ha donat permís per a desfilar com a companyia. Precisament, aquests anys en què el PNB ha estat al capdavant del Govern han estat "els anys més durs" per a Jaizkibel, deia Uxoa Anduaga, xiulet de la companyia Jaizkibel.

Aquestes primeres vegades han mostrat la voluntat del nou govern municipal, han portat canvis, “petits canvis” en opinió de Jaizkibel, perquè encara queda molt per fer, però ha provocat una gran indignació en alguns de la Parenceria tradicional. Amb motiu que Jaizkibel acabés la festa per la Gran Via, per exemple, abans de la desfilada de la tarda hem escoltat a més d'un: “Al Carrer Major hi haurà un escàndol”, com si els que esperaven a veure la Parenceria tradicional li fessin un boicot a Jaizkibel. Doncs bé, la companyia paritària també ha recorregut aquest tram sense cap problema.

Falsa normalitat

Seguint el rumb iniciat enguany, en els espais ocupats, en els recorreguts i horaris de la desfilada, en els actes… La Companyia Jaizkibel anirà guanyant drets com la Parenceria tradicional, la qual cosa al seu torn pot reforçar el discurs que s'escolta habitualment: “Que cadascun visqui les festes a la seva manera”. Dit d'una altra manera: “Sortim amb les mateixes garanties, que cadascun triï on sortir i continuem separats, trossejats, cadascun en el mateix lloc i tots en companyia, sense baralles”. Aquest mantra és conegut pels veïns d'Irun, on hi ha dues parenceries, un paritari i un altre tradicional, que se celebren sense incidents. Però precisament això és el que vol evitar Jaizkibel, no vol dues parenceries, vol unir-se en la parenceria com a companyia, vol ser un més, amb un objectiu clar: aconseguir una parenceria única, igualitari i públic.

És més, Jaizkibel és una companyia gegant, la més gran de les que existeixen a Hondarribia, que reuneix més de mil persones, fins al punt de complicar logísticament les coses. Al cap i a la fi, si algú vol desfilar de manera igualitària es dirigeix a Jaizkibel, i hi ha gent suficient per a formar més d'una companyia paritària, però si ho fa, corre el risc que es creï una nova parenceria i no es vol fer aquest camí en Jaizkibel.

El 8 de setembre d'enguany ha demostrat que moltes coses segueixen igual. Per a alguns s'han fet petits passos enguany, per a altres grans, però com deia Uxoa Anduaga, “és un camí llarg que es guanya per mil·límetres”. El govern municipal d'Hondarribia va dir que l'any passat era l'any dels símbols i aquest és l'any administratiu. Quin any serà el que ve?