En l'últim debat sobre la Situació de la Comunitat Autònoma de 2020, celebrat en el Parlament de Navarra, es va aprovar una resolució per la qual s'instava la tramitació de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. És una llei que tindrà un impacte extraordinari: com farem front al canvi climàtic? Com se substituirà l'ús de combustibles fòssils? Com s'haurien d'adaptar el sistema econòmic, sanitari, la nostra mobilitat, les infraestructures que tenim, als riscos que se'ns presenten? Enfront d'aquests temes de tanta importància i influència en les nostres vides, les organitzacions ambientals, socials i sindicals que conformem Nafarroa Bizirik volem exposar algunes reflexions crítiques sobre l'avantprojecte plantejat.

Una llei sota pressions polítiques i empresarials. Estem davant una proposta legislativa necessària, que hauria de debatre's fa temps. Però hem de manifestar la nostra preocupació pel context en el qual es produirà el debat, l'aprovació i el desenvolupament reglamentari. Sota la màscara del verd, s'estan mantenint i multiplicant les grans infraestructures (TAV, embassament de Yesa, canal de Navarra, polígons industrials solars i eòlics, megainstalaciones per al tractament de residus, centrals de Castejón, mineria extractivista, alta necessitat energètica per a la producció d'hidrogen i desenvolupament de 5G). I al costat d'això, per enèsima vegada, estem sofrint l'atac de les multinacionals, ara a la recerca dels Fons Europeus per a la Reconstrucció.

El principal problema del clima i l'energia és la societat capitalista. I cada vegada són més les anàlisis que ho posen de manifest des de l'àmbit científic. La situació global del planeta és dramàtica (pèrdua de biodiversitat, canvi d'ecosistemes...) Les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle es mantenen en nivells insostenibles. El canvi climàtic/caos, amb les seves conseqüències ambientals i socials, s'està produint amb rapidesa i intensitat salvatge. Darrere d'això es troba un sistema global de producció i consum insaciable, d'agricultura i ramaderia industrial, sustentat en el petroli i el gas com a suport energètic, amb un únic objectiu de creixement il·limitat i benefici. En conseqüència, a més de reduir considerablement les emissions de CO₂ i altres gasos d'efecte d'hivernacle, és necessari qüestionar el model social actual: amb menor consum, més local, més distribuïdor i més desmercantilizado. Hem de posar en qüestió la posició de Navarra en el mercat internacional en mans de les multinacionals i crear una nova economia pròxima, organitzant una societat més senzilla i més solidària amb les regions més empobrides del món.

Han impedit el procés participatiu. I no ho diem per dir. La prova és que l'avantprojecte es va posar al públic al juny, només durant quinze dies, en situació de pandèmia i sense atendre les exigències d'ampliació de terminis i creació de fòrums d'estudi. La maquinària institucional i administrativa s'ha comportat de manera intimidatòria, negant terminis raonables i possibilitats de debat. És un mal senyal i des del primer moment posa en dubte el model de governança compartida recollit en l'avantprojecte.

Planificació de la sobirania energètica. En l'avantprojecte es troba a faltar que l'energia, igual que l'aigua, sigui considerada com un bé comú, escàs i de primera necessitat. Cal evitar que les decisions energètiques quedin en mans dels oligopolis energètics. Tot no és vàlid en el procés de descarbonització. Es necessita una planificació democràtica que identifiqui la quantitat d'energia que necessitem i tenim disponible, que estableixi com s'ha d'adequar i distribuir aquesta energia dels usos prioritaris, que sigui un disseny descentralitzat, que tingui una major capacitat d'actuació municipal i que la gestió es posi sota el control de la ciutadania. Necessitem un pla per a garantir la sobirania i la justícia energètica, i no per a convertir-nos en un altre engranatge del negoci energètic. El no aprofundiment en aquests temes suposa convertir en una anècdota les experiències locals útils de producció i distribució d'energia existents en la nostra comunitat, deixant a les grans empreses el control del mercat energètic amb l'objectiu de mantenir el model de creixement als països del Nord a costa dels recursos dels països del Sud.

Sense objectius i compromisos clars i sense ambició. L'avantprojecte no té ambició i no és suficient amb els objectius marcats. Alguns exemples. 1) Així, el text assenyala una reducció del 45% en les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle per a 2030 i del 80% en 2050, any en què es van produir més emissions respecte a 2005, mentre que el Parlament Europeu ha demanat una reducció del 60% en 2030 respecte a 1990. 2) L'avantprojecte no té pressupost de carboni que indiqui el nombre d'emissions disponibles cada any per a no sobrepassar els límits establerts, com ho fan a Catalunya i les illes Balears. 3) No s'han definit objectius per a la reducció de gasos d'efecte d'hivernacle en el sector agrari, ni per a la promoció de l'agricultura ecològica, ni per a la reducció de l'ús de pesticides i fertilitzants sintètics, ni per a la reducció dels canvis d'ús del sòl (per exemple: Nous regs proposats en el Canal de Navarra) 4). No es taxen objectius relacionats amb la reducció del consum energètic, ni es determinen les necessitats a cobrir. 5) Mai s'indiquen les transformacions que haurien de donar-se en el consum d'energia per a aconseguir aquests objectius de reducció de CO₂, El manteniment d'objectius indeterminats en matèria d'emissions i consums, ens fa corresponsables de les terribles conseqüències que tenen per al nostre futur i per al de la humanitat.

Sense ferrocarril, no és seriós parlar de mobilitat sostenible. L'avantprojecte planteja la necessitat d'impulsar una mobilitat sostenible, destacant la transició al vehicle elèctric (particulars, públics, transport per carretera...), però sense esmentar el ferrocarril, la forma més senzilla de mobilitat col·lectiva i la més fàcil d'electrificar i descarbonizar. La renúncia a aquesta modalitat de transport de viatgers i mercaderies, així com la no integració en les conductes quotidianes de milers de persones que podrien beneficiar-se d'ella, denota una gran irresponsabilitat. La consideració del vehicle elèctric com una única alternativa indica una visió curta, ocultant els nous problemes i limitacions associats als mateixos (disponibilitat de materials finits, consums energètics elevats i processos contaminants associats, dificultats d'accés a vehicles pesants com a maquinària, camions).

Alarma: la terra agrícola està en perill. La col·locació de plaques fotovoltaiques en sòl agrari ha d'estar prohibida. No n'hi ha prou amb recomanar l'ús preferent del sòl urbà o urbanitzable. És necessari protegir el sòl agrari en quantitat i qualitat, ja que és un sòl escàs, no renovable i essencial per a la nostra alimentació. Els polígons solars, encara que vestits de verd, són la mort del medi rural.

No a una transició energètica que impliqui el sacrifici de la majoria! En les pròximes dècades hi haurà canvis profunds i situacions doloroses, a mesura que mantenim els esquemes de desigualtat i poder monopolístic. Ja ho estem veient: milers de llocs de treball amenaçats, deslocalitzacions, destrucció de sòl i risc d'activitat agrària, empobriment, i macroprojectes de milions d'euros a costa del benestar de la gent.

En aquests moments no sabem quan es debatrà aquest avantprojecte en el Parlament, però ja és hora d'escoltar la majoria social. No tenim una llei suficient per a replantejar el nostre model energètic i desprivatizar la producció d'energia. A això s'afegeixen mesures com la divisió del treball i la riquesa, els plans d'atenció a les persones i a les comarques afectades, el replantejament del benestar tenint en compte els límits naturals, la nova cultura de l'autososteniment i de la reducció de consums innecessaris, i l'organització descentralitzada i democratitzada. Enfront del Canvi Climàtic, la transició energètica és una mica més seriosa que la mera posada en marxa de les renovables.

* L'article ha estat signat per Pablo Lorente Zapatería i Mirian Uhalte Esteban, membre de la coordinadora Nafarroa Bizirik Nahi dugu.

La Coordinadora està formada per:

AHT Gelditu Elkarlana Nafarroa, Companyia de les 3 Erres, Ekologistak Martxan Iruñea

Fundació Sustrai Erakuntza, Mugarik Gabe Nafarroa, CGT-LKN Nafarroa,

ELA Nafarroa, ESK Nafarroa, LAB Nafarroa, Steilas Nafarroa.