Molta gent s'ha sorprès de les formes i riures del ministre de l'Interior francès: “No enviaré CRS contra gent que treballa. Les persones que treballen no es poden considerar com a criminals”. Un govern que utilitza un nivell de repressió molt forta contra els moviments socials ha permès bloquejar les principals autopistes i camins. No diu gairebé res que hagi estat cremada la SARM de Narbonn (Seguretat Social Agrària) o una seu de la DREAL de Carcasonne (Rama Ministerio de Medi Ambient). No diu molt dels fems, purins, molins, plàstics i altres residus que s'han abocat a les ciutats de la dreta esquerra...

Per a uns la fusta i per a uns altres la impunitat?

Per a la premsa, aquestes són les principals causes d'aquestes accions:

• Els pagesos es queixen que se'ls apliquen normes i que no poden competir en les mateixes condicions amb altres agricultors del món (i a vegades de la Unió Europea).
• Es queixen que els preus de les matèries primeres són massa alts i que els preus de venda són molt baixos.
• Es queixen que el pacte com el Mercosur els crearà dificultats.
• També es queixen que han de fer un treball administratiu sobri, que els controls són constants...
• Es queixen que no se'ls permet fer el seu ofici “tranquil” (alguns creuen que no se'ls permet utilitzar els transgènics, pesticides, etc. que els agradaria).

Totes aquestes raons tenen una relació amb la competitivitat. Està molt interioritzat que la funció del “cultiu francès” és l'alimentació del món. L'estàtua francesa i la FNSEA [Fédération nationale donis syndicats d'exploitants agricoles] sempre han estat orgulloses de vendre productes francesos en el comerç mundial... Aquest pensament és el que en els últims 70 anys el sindicat FNSEA repeteix sense esgotar i s'ha ficat al cap. La venda de l'alimentació en els mercats mundials es considera bàsica en la FNSEA, en el Govern francès i a la Unió Europea en general. La convicció que el mercat i la competitivitat solucionaran tots els problemes està molt arrelada en la societat, especialment en els responsables econòmics i polítics.

El principal problema que posa de manifest aquest moviment és el baix nivell de benefici dels pagesos.

En general, les primes mensuals dels agricultors són molt modestes, especialment si es compara amb el nombre de treballs. Els productors de boví o oví treballen sovint 60-70 racions setmanals, a canvi d'un guany inferior al SMIC [salaire minimum de croissance; equivalent al Salari Mínim Interprofessional Sud] (al voltant d'1 400 € al mes, a 35 punts per setmana)...

Però les realitats són molt diferents. Podria servir a Arnaud Rousseau, el president de la FNSEA, president de 700 hectàrees de cerealista, per a investigar quin mes li ha deixat el premi...

La FNSEA és el sindicat agrari amb més força de l'Estat francès. Per a definir-ho en paraules curtes, aquest sindicat, molt corporativista (considera que només poden ser els agricultors els que decideixin en matèria agrària), diu que tots els models de cultiu poden conviure entre si. L'agricultor per a la FNSEA és un empresari. La seva funció és produir de manera competitiva una matèria primera estandarditzada que després la indústria transformi i embeni en els mercats perquè sigui a Europa o en el món. Per a guanyar en competitivitat és necessari aprofitar i desenvolupar totes les noves tecnologies (pesticides, transgènics, automatització, robòtica, etc.). Les conseqüències d'aquesta lògica són conegudes: més enllà de la granja, l'enverinament d'aigua, terra i menjar per la intensificació de la producció, la destrucció del paisatge i la biodiversitat... Tot això amb subvencions del PAC de la Unió Europea. El sistema de compartició d'aquests fons públics (major hisenda = més subvencions) té efectes molt greus i perjudicials, com és la desaparició de les finques ttipi i mitjana. No és cert que tots els models puguin conviure: adoptant factors de producció de cultius intensius o industrials (terra, diners públics i mercats) desfà el cultiu popular i sostenible.

Arnaud Rousseau, a més de liderar la FNSEA, és el president de la multinacional de producció d'oli i proteïna AVRIL. L'any 2022 els ingressos d'aquesta empresa en l'estat francès han estat superiors a la subvenció del PAC (9 000 milions d'euros)... Què cal entendre quan un sindicat agrari nomena president a una persona així?

Aquest sindicat ha assumit amb el govern la “gestió” del cultiu en l'estat francès durant les últimes 6-7 dècades (primers ministres, ministres de cultiu, prefets, etc.), sempre amb l'ajuda del lobby agro-industrial. El Govern no és un problema per a la FNSEA; sempre ha estat capaç d'imposar la seva pròpia concepció. Exercici senzill, veient la concepció que l'economia liberal ha imposat també sobre l'alimentació en les institucions públiques... I no és d'estranyar que la paralització del moviment d'embussos hagi estat negociada directament entre la FNSEA i el govern francès

La situació actual dels agricultors és conseqüència directa de la política agrària durant aquestes llargues dècades: la FNSEA orienta i aplica al Govern. Així cal entendre que el govern abandoni la política de tipificació de l'ús de pesticides. En matèria de pesticides, la FNSEA compta amb un altre aliat: el síncrata coordination rurale (creat en 1992 per un grup de desplaçats de la FNSEA, queixant-se amb la manera de negociar la reforma del PAC), que sovint apareix relacionat amb l'extrem dret.

Amb l'entrada en moviment de Confédération paysanne (ELB al País Basc Nord) apareix com un problema generalitzat la falta de benefici dels pagesos. La primera acció de l'OCDE (bloqueig del port de Baiona) assenyalava clarament que el principal problema no és un assumpte normatiu o normatiu, sinó que l'alimentació sigui considerada com qualsevol altra mercaderia mundial...

En definitiva, aquesta crisi és un indicador del fracàs de tot un sistema de cultiu i alimentació. Un sistema incapaç de fer que els seus pagesos visquin dignament no pot perdurar, sobretot perquè no té capacitat per a assumir noves generacions.

Què volem?

• Un sistema industrial de producció i distribució d'aliments sense conrear, digitalitzat? Una alimentació industrialitzada i asèptica que continuï destruint recursos ambientals? Alguns encerts opten per aquesta opció.
• Un model de cultiu lligat al territori que cuida els recursos escassos, el paisatge i la biodiversitat amb granges aïllades, zones rurals vives, producció de menjar de qualitat? Es pot pensar que la majoria dels pagesos i de la gent volen anar d'això.

Es relata que els temps de crisis són el moment de posar les coses damunt de la taula. Ja és hora de revisar tot el sistema d'alimentació i cultiu per a canviar-lo de paradigma. És hora que les forces polítiques, la societat, els actors econòmics treballin amb pragmatisme el camí d'una agricultura popular i sostenible!

Iker Elosegi, coordinador de la Cambra d'Agricultura del País Basc.