Què passa amb Patziku Peru?
La recent polèmica entre Santi Leone i Lucía Baskaran ha deslligat les polèmiques de la literatura basca amb motiu de l'entrevista que el recentment mort escriptor Hasier Etxeberria va fer fa uns anys a l'escriptora Danele Sarriugarte. Com a mostra de la llarga corda que ha portat després dels debats, diversos opinadores han deixat enrere les xarxes socials, de tal manera que, segons ens ha avisat Patxi Huarte Zaldieroa, «Euskal TxioHerria està en perill».
Les sorpreses de la casualitat, la pilota mediàtica de la polèmica desbocada es va anar a baix quan l'escriptor Patziku Perurena va presentar el llibre El naixement i l'evolució dels brodadors en Leitza i Areso (1427-1925). Però, a diferència dels escrits de Leone i Baskaran, el llibre i les paraules de Perurena a penes han tingut eco en els periòdics bascos, en les revistes i en les xarxes socials. Per què? No ha fet Perurena una llarga i fructífera trajectòria en la transgressió de les lletres basques? No són l'esmolada ploma de Perurena i el seu estil viu i entremaliat els arguments suficients per a ser notícia de les pàgines de cultura a partir d'un estudi minuciós del 99%? Posant-li la mà en el cor, lector, creu que li passaria el mateix a altres escriptors bascos?
Algú podria argumentar que el llibre de Perurena es refereix als caserius de Leitza i que per això el llibre no ha tingut cap repercussió en els mitjans de comunicació bascos. Seguint aquest argument, s'esperava que l'Ajuntament de Leitza organitzés al poble una presentació digna dels anys de recerca, més encara sent l'autor un dels més experts en la microhistòria de Leitza i premiat a més per Euskarabidea. Però a ells no els importava. Potser perquè les paraules de Perurena són massa honestes o massa severes per a moltes oïdes?
Després ballarem les nostres llengües pures hipòcrites dient que la cultura basca ha de mostrar la diversitat, canalitzar i garantir la lliure circulació d'idees i opinions contràries. Bonic lloc! Perquè aquí els més fins estudis són silenciats, i aquesta vegada pels quals es diuen campions en llibertat d'expressió.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]
Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]
A principis de mes, EH Bildu va dur a terme el seu III. Congrés a Pamplona. Es tracta, segons ha dit, d'un "congrés ordinari" que serveix per a treure "conclusions extraordinàries" o almenys així ho han recollit en la ponència Zutun, aprovada per unanimitat per la militància... [+]
Boterea eskuratzeko modu asko dago; denak ez dira politak. Bada boterea eta horrek berarekin dakarren erantzukizuna banatu nahi duenik, agintea bilatzen duenik. Beste batzuek errespetu lar diote eta pauso bakoitza hainbeste neurtuta ez dira gai erabakirik hartzeko. Boterea zer... [+]
S'acaba de celebrar a Madrid un congrés per a arquitectes que debatrà sobre la crisi de la professió d'arquitecte. Han diferenciat la forma tradicional de ser arquitectes de l'actual. En què es troba el tradicional? El de l'arquitecte èpic que apareix en la pel·lícula The... [+]
El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]
Des de l'Associació de Pares i Mares de l'Institut Arratia Tranbia Txiki volem impulsar una reflexió en la comunitat educativa sobre l'ús de les pantalles.
Últimament existeix una gran preocupació per la influència de les pantalles en nens i adolescents. Aquesta... [+]
Sí, sí, així. No m'atreveixo a anar més enllà. Que és un pleonasme? Potser una tautologia? És possible, però en aquesta època que anomenen postveritat, els fets bàsics són necessaris. Mireu, si no, al poderós lema “Ez dona ez!”. Ja sabíem abans que això era... [+]
Baneukan lagun bat Porcelana Irabian lan egin zuena itxi zuten arte, eta jatetxe edo taberna batera joaten ginen aldiro kikara eta plateraren ipurdia begiratzen zituena pieza non egina zegoen jakiteko. Gauza bera egiten dut nik gauza zaharren azoketara joaten naizenetan:... [+]
Últimament cada vegada escoltem més que molts joves no tenim poder per a comprar un habitatge. A vegades sembla que no hi ha més temes, és cert que és un tema seriós. A mi, malgrat estar prop del 31, encara em falta una mica per a aconseguir l'habitatge que serà meva... [+]
Fa temps que un anunci em salta en el mòbil. Em promet que acolorirà el meu món. Amb aquesta aplicació podré comprar-la com un milionari. Productes barats, molt barats, fins i tot gratuïts. Han tocat en la diana del màrqueting que exigeix el moment històric sociològic... [+]
Badira kontzeptuak bolada batzuetan edonon agertzen direnak, mantra ere bilakatzen direnak. Berez positibo eta beharrezko moduan agertzen zaizkigu, eztabaida gehiegirik gabe eta haiei buruz ia pentsatu gabe. Iruditzen zait mantra horietako bat nazioartekotzea dela, jatorria... [+]
En 2021 comencem a escoltar les primeres notícies sobre el projecte Guggenheim Urdaibai… El diputat general, Unai Rementeria, ens va dir que sí o sí. Per a reforçar les seves paraules, va deixar “blindats” 40 milions d'euros quan es construïen els museus. Doncs bé! Es... [+]
"L'objectiu del ple d'Oyón és clar, legitimar legalment els megaprojectes energètics amb irregularitats substancials en la tramitació"
Dimecres passat vam viure un dia dur i desagradable, no sols per a Labraza, sinó per a tots aquells pobles que estem amenaçats per una... [+]