No és un senyal d'orgull mirar a les persones que estan davant meu com si no fossin persones? Sí, clar que sí. Però com podem esperar que els altres s'entenguin? Comprendre, observar, mirar. Voler entendre als altres no requereix aquesta actitud orgullosa? Sabent el que és ser persona, necessito que m'entengui, però si fos persona ja li coneixeria.
Per tant, abans d'entendre als altres com no-persones, no hem de considerar-me a mi mateix com a persona? Per a dir què són els altres, per a expressar-los, haig de conèixer la meva identitat. Ells, nosaltres, jo… Qui són? Qui som? Qui soc? Soc jo la persona que entén a les persones com si fossin no-persones? Llavors, jo enfront d'ells i ells enfront de mi? I què passa amb nosaltres i amb els nostres? Què significa ser “nosaltres”? Què ens defineix? Alteritat o igualtat, és a dir, que nosaltres les persones estiguem en contra d'elles, de les persones, o que totes siguem persones. En aquest últim cas, què importaria que tots nosaltres siguem persones o no-persones, no donaria el mateix, no seríem el mateix? No és això l'important, que tots som iguals, que ningú és diferent?
El problema, en canvi, no ens té a nosaltres (qui som nosaltres?) Els deixava tranquils. Persones i no persones, quina és la diferència? No és el mateix dir que tots som persones que dir que som no-persones? No, no ho és. Nosaltres, les persones, no som ells, no som persones. Jo, persona, no soc ell, no soc persona. Nosaltres, no persones, no som ells, no som persones. Jo no soc persona, no soc persona. Quin garbull és aquest? Quants jo, quants nosaltres, quants ells… Tornaré a llançar la pregunta, qui som aquest “nosaltres”? Qui és aquest “jo”? Si som persones, i jo també estic dins d'això, sé el que soc, és a dir, “persona”, “prosopon”, actor, posseïdor d'una màscara, una identitat fixa, una identitat segura. Per contra, què significa ser no persona? No sé... Jo soc persona… Atenció! No tan aviat, de bo de bo soc una persona? Moltes vegades és l'única certesa que tinc i sempre temo que la meva màscara es trenqui, que la meva personalitat, la meva tan fràgil jo, no es posi en qüestió. Pel que sembla, no soc el que jo pensava, no soc persona, no persona, perquè jo no soc la meva personalitat durant més temps, soc les meves pors, els meus dubtes, les meves ferides i les meves esquerdes.
Estàs segur que ets una persona? La pròxima vegada que surtis al carrer, des d'on miraràs al teu voltant, com ho entendràs? Què significa aquesta paraula, entenguin-la, potser és sinònim de mirar?
I el que soc part, aquest grup de persones de les quals formo part, què serà d'elles? Ja no soc part d'ells, ara nosaltres ens hem convertit en ells mateixos. Son, doncs, el que abans eren ells, el meu nosaltres i els nostres? Compte, anem ràpid, potser perquè veiem que la nostra identitat està amenaçada… Ells, des del principi, eren no persones, però jo, persona. Acabem de reconèixer, o ja ho tinc, no ho sé… La meva personalitat, la meva personalitat, aquesta persona, és a dir, sempre he estat no-persona, sempre hem estat nosaltres, sempre he estat part d'ells. Li hem donat la volta al problema? És possible que sapiguem qui som? Nosaltres som no persones, ells, persones. Tanmateix, això ens deixa en una situació de partida, contra ells, no contra les persones, el sentit de la lluita no importa. Sigui com sigui, quan les persones ens miraven amb orgull, quan em tractaven de comprendre, d'indagar en ells, què buscaven en nosaltres? No estarien buscant la seva identitat? Intentant entendre la seva personalitat?
Per a anar acabant, per a acabar amb aquest garbull i per a parar d'una vegada per sempre aquestes anades i vingudes, l'escriptor, des del seu orgull, vol dir-li, benvolgut lector: darrere de totes aquestes preguntes i entre aquests absurds, hi ha una veritable reflexió (confiar en mi i en nosaltres)... Si ho has llegit tot, pregunta't per què ho has fet. Per què t'has esforçat a entendre les meves bromes i veure aquestes línies? Estàs segur que ets una persona? La pròxima vegada que surtis al carrer, des d'on miraràs al teu voltant, com ho entendràs? Què significa aquesta paraula, entenguin-la, potser és sinònim de mirar? Com ho mires tu, com ho entens tu? Llegir no és mirar, no és tractar de comprendre't? I escriure, no és indagar i investigar els meus dubtes i ferides, de tu, de nosaltres i d'ells? Per tant, vull demanar-li perdó, benvolgut lector, perquè tot això ha estat un treball de recerca acte d'una persona que creia que era una persona.
Andoni Tamayo Arrizabalaga, filòsof
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]
Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]
Hi ha qui diu que les eleccions no serveixen més que per a donar caràcter legal a les decisions polítiques. I no són pocs els que pensen així. Val, però amb això es diuen moltes coses, entre altres coses, que el veritable poder, el poder, està fora d'aquest joc.
Però,... [+]
En les últimes dècades he treballat en l'àmbit del basc, tant en l'euskaldunización d'adults en AEK, com en la defensa dels drets lingüístics en l'Observatori, o a favor de la normalització del basc en el Consell d'Euskalgintza. A tot arreu m'ha tocat escoltar terribles per... [+]
Com sabem, l'Independentisme Institucional d'Hego Euskal Herria ha iniciat un determinat full de ruta. La signatura d'un nou pacte amb l'Estat espanyol. Aquest camí utilitza algunes variables o premisses principals. Així: El PSOE és un partit d'esquerres, l'Estat espanyol és... [+]
Agorrilaren 27an igorri nizuen gutunean, irailaren 10eko auzian euskaraz deklaratzeko asmoa nuela adierazi nizuen. Auzi honen hastapenean, epaile nagusiari euskaraz zekienez galdegin nion. Gutxiespenarekin ezetz erantzun zidan. Orduan, nere gutuna eskuratu zuenez frantsesez... [+]
Wikipedia.org considera que Gish gallop (galop de Gish) o la metralladora de fal·làcies "és una tècnica de controvèrsia que ataca a l'oponent amb el major nombre d'arguments possibles, sense tenir en compte l'exactitud o solidesa d'aquests arguments" i tindria com a efecte... [+]
L'origen del terme se situa a principis del segle XIX. En aquella època, les pretensions imperialistes dels liberals anglesos van xocar amb els russos, que s'estenia a Àsia i obstaculitzaven els desitjos de colonització d'Anglaterra. Per a protegir els seus interessos,... [+]
Vaig començar a redactar mentalment el meu article mentre estava en el cotxe. Normalment tinc les millors idees en el cotxe, mentre condugo sol. Me'n vaig a Bilbao, al teatre Arriaga. La companyia Artedrama posa avui en escena l'obra Miñan. És divendres, 25... [+]