En aquests temps en els quals la intermediació de les tecnologies digitals s'està fent cada vegada més intensa en les relacions, la cultura, el treball i, en general, al llarg de tota la vida, existeix el risc de pensar que les solucions als grans problemes que tenim els éssers humans també vindran de la mà d'aquestes tecnologies. Però si les mesures adoptades per a fer front a la propagació del COVID-19 han demostrat que el món continua sent tangible i que les eines digitals que s'han provat, de moment, no donen un resultat satisfactori enfront de problemes d'origen biològic.

El cas de Singapur és bastant adequat per a il·lustrar-lo. 20 de març: Els habitants d'Hego Euskal Herria porten cinc dies inevitablement confinats, els d'Iparralde tres. Aquest dia, l'Agència de Tecnologia del Govern de Singapur ha presentat una aplicació per a controlar la propagació del coronavirus monitorant a la població. Registrant els senyals Bluetooth dels telèfons que són a prop, aquesta app vol trobar un patró de com es propaga la malaltia.

Sembla lògic. O semblava: En lloc de preguntar a cada persona que té el COVID-19 on ha estat i quina ha fet, amb totes les llacunes de memòria i indefinicions que implica, volien saber en quin lloc ha estat el pacient i qui ha tingut contacte amb ell exactament, intentant aïllar a aquestes persones perquè tota la resta continués funcionant normalment. Com més control hi hagi en el seguiment, més fàcil és interrompre la propagació del virus, que era el missatge del govern fa dues setmanes.

Però aquesta manera d'entendre el problema ha anat malament. El primer ministre conservador, Lee Hsien Loong, ha anunciat aquest divendres el cessament gairebé total de les seves activitats econòmiques a Singapur, assumint en part el fracàs de la solució digital triada per a fer front a aquesta crisi: “Al principi importem molts dels nous casos de l'estranger a través de gent que va tornar a Singapur. Després, la setmana passada, vam començar a tenir més casos aquí. A més, encara que hem seguit bé els contactes, en gairebé la meitat dels casos no sabem on es van contagiar o a través de qui han adquirit el virus”.

En la compareixença del primer ministre de Singapur per a anunciar el confinament i el cessament de les activitats econòmiques no essencials, també ha afegit: “Hi ha més persones contagiades al carrer, que encara no han estat identificades. I, sense saber-ho, a uns altres els pot passar el virus”. Davant l'evolució de les dades del país, no els queda més remei que fer un “moviment decisiu”.

El control a través de les aplicacions telefòniques no, la permanència en la llar i la disminució dels contactes físics impediran, almenys en part, la proliferació de casos. Segons les dades facilitades pel Govern de Singapur, al país hi ha 1.309 persones infectades pel coronavirus, encara que en els últims dies el creixement ha estat molt intens, aconseguint el dissabte el rècord de 120 nous casos.

L'expansió del virus també ha servit per a veure els límits de la tecnologia digital que sembla ser una nova plenipotència. Veient que l'efectivitat d'aquesta mena d'aplicacions és almenys dubtosa, seguiran les administracions desenvolupant aplicacions que puguin controlar als ciutadans en nom de la salut?