L'Observatori ha presentat l'informe Drets Lingüístics a Euskal Herria en 2022. A partir de les vivències que els ciutadans li transmetem, cada any ens ofereix una fotografia sobre els drets lingüístics i, a través d'ella, s'està demostrant que en el dia a dia se'ns limita i dificulta el dret a viure còmodament en basc. Queda documentada, una vegada més, la dificultat per a expressar-se en basca, tant oralment com per escrit, en tota mena de serveis i activitats, així com en l'àmbit laboral i en les relacions de consum.
L'informe s'organitza per seccions i, a través de nombrosos exemples, es realitza una lectura general de les Administracions dels Estats i de les Comunitats Autònomes, dels Ajuntaments i Casas Consistoriales, de Sanitat, Educació, Seguretat i Interior. Al costat d'ells, es donen a conèixer les violacions i aplaudiments en la cultura, l'oci i l'esport. Finalment, l'Observatori també atén l'àmbit socioeconòmic.
Quant a les variables més significatives de l'espai socioeconòmic, cal destacar que la normativa del País Basc Nord i Navarra no recull referències o requisits lingüístics mínims ni paisatgístics ni d'atenció. No obstant això, en la Comunitat Autònoma del País Basc, els serveis d'interès general amb obligacions legals són objecte de nombroses infraccions, tal com es recull en l'informe. Els proveïdors i comercialitzadors d'energia, les empreses de telecomunicacions, les empreses financeres i d'assegurances, les empreses de transport o els grans establiments oberts al públic per a la venda de productes o la prestació de serveis vulneren amb freqüència els drets lingüístics dels ciutadans. I això, a més, no té conseqüències legals. Pot tenir altres conseqüències, per exemple, en la imatge que els ciutadans tenen d'aquestes empreses i, per descomptat, en les percepcions sobre la utilitat del basc.
Els serveis professionals, l'hostaleria i molts altres negocis ignoren la presència i atenció del basc, però l'oferta en llengües estrangeres és notable
Els serveis professionals, l'hostaleria i molts altres negocis ignoren la presència i atenció del basc, però l'oferta en llengües estrangeres és notable. També són molt escasses les informacions als clients, factures, tiquets, etc. amb presència en basca. En els centres comercials i en el cas de les grans cadenes, per exemple, si bé s'han produït alguns avanços en els casos en els quals la llei l'obliga, en els cartells en general, en les contractacions d'atenció al client o en els serveis telemàtics i altres informacions, el basc no té el reconeixement adequat i, com ja s'ha dit, molts dels quals tenen obligacions legals en la CAPV tampoc el tenen en compte o no s'atreveixen més enllà d'aquestes obligacions.
De cara al futur, què podem fer per a millorar la situació? Com hem subratllat moltes vegades, cadascun té les seves pròpies funcions. En primer lloc, les administracions han de posar al ciutadà que vol utilitzar el basc d'una manera còmoda i tranquil·la en el centre, garantir la millora i aplicació de l'escassa normativa existent, i l'incompliment de la normativa hauria de tenir conseqüències, com sol ocórrer quan no complim qualsevol altra normativa, en cas contrari seguirem igual dins de vint anys. En segon lloc, les empreses, els comerços i tot tipus d'entitats han d'actuar amb responsabilitat, ja que la responsabilitat lingüística forma part de la responsabilitat social de les empreses. En tercer lloc, cal interpel·lar als sindicats perquè en els convenis proposin i apliquin mesures per a millorar la situació. Els ciutadans, com a usuaris i clients dels serveis, hem d'exigir a les empreses la responsabilitat pels drets lingüístics i, finalment, és a les nostres mans aprofitar eines com l'Observatori, si creiem que es vulneren els nostres drets, per a millorar i incidir en la situació.
Rober Gutiérrez, director de l'Associació Bai Euskarari
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]
El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]
Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?
Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]
El passat 5 de desembre, el pp va presentar en el Parlament de Navarra una proposició de llei per a desvincular els processos de funcionarització dels llocs de Secretaria i Intervenció de les entitats locals de Navarra. Si això succeís, al voltant de 30 persones... [+]
Enguany es compleix el 51 aniversari de la proclamació per les Nacions Unides del Dia Internacional dels Drets Humans el 10 de desembre. Aquesta data ha cobrat importància a Euskal Herria i des de l'Observatori de Drets Humans d'Euskal Herria volem oferir alguns elements de... [+]
Érase una vegada el poble es va convertir en un dipòsit de cultura. Amb el pas del temps, les mesures restrictives preses per les autoritats mundials contra qualsevol forma d'expressió cultural van anar apagant la flama, la creativitat i la imaginació dels pobles, com una... [+]
La presència d'Elon Musk en els mitjans de comunicació avança com un coet després d'aterrar al jardí de la Casa Blanca. Altres poders, pel que sembla, s'han vist alterats pel poder i la influència que està adquirint, i per a reduir la seva influència, han carregat contra la... [+]