L'Observatori ha presentat l'informe Drets Lingüístics a Euskal Herria en 2022. A partir de les vivències que els ciutadans li transmetem, cada any ens ofereix una fotografia sobre els drets lingüístics i, a través d'ella, s'està demostrant que en el dia a dia se'ns limita i dificulta el dret a viure còmodament en basc. Queda documentada, una vegada més, la dificultat per a expressar-se en basca, tant oralment com per escrit, en tota mena de serveis i activitats, així com en l'àmbit laboral i en les relacions de consum.

L'informe s'organitza per seccions i, a través de nombrosos exemples, es realitza una lectura general de les Administracions dels Estats i de les Comunitats Autònomes, dels Ajuntaments i Casas Consistoriales, de Sanitat, Educació, Seguretat i Interior. Al costat d'ells, es donen a conèixer les violacions i aplaudiments en la cultura, l'oci i l'esport. Finalment, l'Observatori també atén l'àmbit socioeconòmic.

Quant a les variables més significatives de l'espai socioeconòmic, cal destacar que la normativa del País Basc Nord i Navarra no recull referències o requisits lingüístics mínims ni paisatgístics ni d'atenció. No obstant això, en la Comunitat Autònoma del País Basc, els serveis d'interès general amb obligacions legals són objecte de nombroses infraccions, tal com es recull en l'informe. Els proveïdors i comercialitzadors d'energia, les empreses de telecomunicacions, les empreses financeres i d'assegurances, les empreses de transport o els grans establiments oberts al públic per a la venda de productes o la prestació de serveis vulneren amb freqüència els drets lingüístics dels ciutadans. I això, a més, no té conseqüències legals. Pot tenir altres conseqüències, per exemple, en la imatge que els ciutadans tenen d'aquestes empreses i, per descomptat, en les percepcions sobre la utilitat del basc.

Els serveis professionals, l'hostaleria i molts altres negocis ignoren la presència i atenció del basc, però l'oferta en llengües estrangeres és notable. També són molt escasses les informacions als clients, factures, tiquets, etc. amb presència en basca. En els centres comercials i en el cas de les grans cadenes, per exemple, si bé s'han produït alguns avanços en els casos en els quals la llei l'obliga, en els cartells en general, en les contractacions d'atenció al client o en els serveis telemàtics i altres informacions, el basc no té el reconeixement adequat i, com ja s'ha dit, molts dels quals tenen obligacions legals en la CAPV tampoc el tenen en compte o no s'atreveixen més enllà d'aquestes obligacions.

De cara al futur, què podem fer per a millorar la situació? Com hem subratllat moltes vegades, cadascun té les seves pròpies funcions. En primer lloc, les administracions han de posar al ciutadà que vol utilitzar el basc d'una manera còmoda i tranquil·la en el centre, garantir la millora i aplicació de l'escassa normativa existent, i l'incompliment de la normativa hauria de tenir conseqüències, com sol ocórrer quan no complim qualsevol altra normativa, en cas contrari seguirem igual dins de vint anys. En segon lloc, les empreses, els comerços i tot tipus d'entitats han d'actuar amb responsabilitat, ja que la responsabilitat lingüística forma part de la responsabilitat social de les empreses. En tercer lloc, cal interpel·lar als sindicats perquè en els convenis proposin i apliquin mesures per a millorar la situació. Els ciutadans, com a usuaris i clients dels serveis, hem d'exigir a les empreses la responsabilitat pels drets lingüístics i, finalment, és a les nostres mans aprofitar eines com l'Observatori, si creiem que es vulneren els nostres drets, per a millorar i incidir en la situació.

Rober Gutiérrez, director de l'Associació Bai Euskarari