El Ministeri de Defensa rus ha determinat que l'exèrcit té iniciades maniobres de "municions especials" [caps nuclears] i "transport dissimulat" als míssils, en el districte militar del sud de Rússia, molt prop d'Ucraïna. Informa d'aquest nou pas el 21 de maig, concretant que es tracta d'una resposta a les "amenaces d'alguns responsables occidentals". Entre ells es troba el president francès, Emmanuel Macron, que va plantejar al febrer la idea d'enviar les tropes de l'OTAN a Ucraïna.
Des que Vladimir Putin va envair Ucraïna el 24 de febrer de 2022, l'ús de l'arma nuclear és una amenaça reiterada. No és, per tant, nou, però l'execució de l'amenaça s'està fent cada vegada més real.
També al març de 2023 va aconseguir l'acord entre Rússia i Bielorússia per a poder col·locar les armes nuclears tàctiques a Bielorússia. "No és gens extraordinari. els Estats Units ha fet el mateix en les últimes dècades. Han propagat armes nuclears tàctiques als països aliats (…) Si la memòria no em falla, a Alemanya, Turquia, Holanda, Bèlgica, Itàlia i Grècia", va afirmar llavors Putin. Des de llavors, són presents les armes, tal com ha assenyalat el president del país d'Aleksandr Lukaxen el mes de juny, "que són tres vegades més fortes que el d'Hiroshima i el de Nagasaki".
A una bomba, obus o míssil s'afegeix un cap nuclear que es converteix en arma nuclear tàctica. Encara que no té el llarg abast d'una arma nuclear clàssica, de milers de quilòmetres, té 500 quilòmetres i no és un ttip. Totes les parts tenen construïda la fama d'arma més lleugera i dolç, més precisa i més precisa. L'alta és falsa: tenen una força entre 1 i 100 kilotones i tenint en compte que els americans van enviar a Hiroshima amb 12, queda clar el risc que suposa la separació.
De moment mai s'ha utilitzat aquest tipus d'armes, precisament per la sobrietat de la destrucció: "Aviat ens hem adonat que no és gestionable. Són armes que destrueixen tot a desenes de quilòmetres quadrats: humans, naturalesa, infraestructures i vies de comunicació. I no sols això, la zona serà contaminada per les radiacions durant un llarg termini i ningú podrà assistir", explica el Coronel Goya als mitjans de comunicació.
el Japó, 6 i 9 d'agost de 1945 els Estats Units va llançar una bomba atòmica causant desenes de milers de morts a Hiroshima i Nagasaki; encara que no hi ha xifres precises, els càlculs més prudents indiquen que almenys 210.000 persones van morir a la fi d'aquest any. Però a... [+]