Ni els aturs, ni les vagues, ni les manifestacions es mouen ni els dirigents de les patronals públiques ni els privats. Aquí tenim el cas de les treballadores de les residències de Bizkaia i Guipúscoa, del metall de Bizkaia o d'altres empreses.
Ara és el torn dels professors d'educació concertada de la CAB, i si no es posen remei, començaran una altra vaga d'un mes entre el 7 de novembre i el 5 de desembre. La convocatòria afectarà 100.000 estudiants i 9.000 treballadors, segons ha informat el Departament basc d'Educació. Diverses associacions de mares i pares i el govern de Lakua han donat ja totes les alarmes en la zona. Asseguren que els únics afectats per aquest conflicte seran els seus fills, que “els utilitzen com a ostatges per a pressionar als centres educatius i com a moneda de canvi”.
Els pares i mares no haurien d'oblidar que en els dos últims cursos s'han dut a terme 27 jornades de vaga, 24 d'elles al maig del curs passat, a favor d'un conveni que no ha estat renovat durant deu anys. Deu anys. I la patronal privada i el Govern Basc ni s'han mogut per a arribar a un acord en el procés de negociació dels mesos. Aquesta patronal i el Departament d'Educació del Govern Basc són els que tenen als seus fills com a ostatges i monedes de bescanvi. Una altra vaga és marcir la negociació perquè els treballadors deixin de costat les seves reivindicacions.
Segons el Govern Basc, la convocatòria de l'OPE és una convocatòria desproporcionada. Però realment fora de lloc està el propi govern, perquè és molt injust que qui ha de ser promotor del diàleg estigui sempre d'acord amb la patronal.
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]