El Ministeri per a la Transició Ecològica d'Espanya ha adjudicat a la multinacional Geoalcali, filial de l'empresa australiana Highfiels Resources, el projecte miner d'extracció de la potassa entre Navarra i Saragossa, que, segons diverses fonts, seria el més gran del País Basc i de l'Estat espanyol, al costat de l'embassament de l'Aquesta. La potassa sol utilitzar-se per a produir fertilitzant i pesticida.

Les reaccions han estat immediates, i en contra d'elles s'han pronunciat diversos partits, agents socials i grups ecologistes. Ekologistak Martxan ha denunciat que des que es va presentar el projecte fa gairebé una dècada, l'empresa només s'ha posat en marxa facilitats per a portar-ho avanci, “en comptes de tirar-ho enrere des del principi”.

El projecte Muga ha estat objecte de diverses al·legacions institucionals des de 2015, com el Govern de Navarra o la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), però en 2019 va obtenir l'autorització ambiental del Geoalcali i a partir d'aquí se li ha posat el camí encara més fàcil per a començar amb l'explotació. El CHE informa el Público que si el projecte ha estat aprovat serà pel compliment dels advertiments ambientals realitzats per les institucions.

Però els ecologistes i els experts en la matèria no estan tan segurs. La mina tindria una amplària total de 1.700 hectàrees i una profunditat de 600 metres, i els residus generats suposarien un gran problema per als miners, segons les fonts. Quins són els riscos del projecte Muga?

Muntanya salina de 57 metres

Sustrai Erakuntza enumera algunes d'elles en un informe publicat en 2020, tenint en compte l'experiència anterior en Erreniega. En aquest lloc, encara es detecta l'herència de Potasses de Navarra, ja que els abocadors i pous romanen sense rehabilitar i estan mal tancats, la qual cosa provoca que la contaminació arribi fins al riu Arga. A més, la terra s'enfonsa sovint i també es produeixen terratrèmols.

En el cas del projecte Muga, el mal serà major a causa de les dimensions de la pròpia mina. Sustrai ha explicat que el pic dels residus de sal generats en l'extracció de la potassa podria ser d'almenys 57 metres –13 milions de metres cúbics–, encara que probablement és molt major, ja que la tècnica de reintroducció de la sal no és viable en la seva opinió.

En 25 anys es pretén extreure 6,3 milions de tones de material enterrat cada any, per al que es necessitarien més de 1.000 camions al dia, segons l'informe. A més, es necessita una gran quantitat d'aigua per a l'extracció, que seria extreta de l'embassament de Yesa.

Precisament, la proximitat de l'embassament de Yesa és un dels motius que més preocupen, ja que les galeries de la mina estan a menys d'un quilòmetre de distància. En aquestes galeries la sal es fon quan entra i això genera més aigua, “aquesta reacció en cadena farà molt difícil el problema per a parar”.

Sustrai recorda en aquest document que l'entorn de l'embassament de Yesa és molt inestable i amb una alta activitat sísmica: “Poden produir-se esquerdes, enfonsaments, esgarrapades i altres efectes nocius, tant en la mina com en el propi embassament”.