El Govern Basc ha lligat la Cultura a la mundialització i, per tant, a la internacionalització, a la transformació digital, a l'emergència climàtica, a la desigualtat de gènere i als valors socioeconòmics de la cultura a l'hora d'aportar les primeres idees de reflexió sobre el context social i cultural. Els creadors que treballen amb el basc tampoc apareixen en aquestes primeres directrius. Quan es parla de fomentar la creativitat i el talent, sí, es veu que, d'alguna manera, això de basc “cal impulsar-ho més”, però sense plantejar iniciatives reals extraordinàries. És a dir, la qual cosa el document subratlla en definitiva és això, que el basc és un “compromís indirecte”. Els tres eixos principals són l'ampliació de les possibilitats creatives, la garantia de la prosperitat i diversitat de l'oferta i la conservació i transmissió del patrimoni cultural, que inclou la renovació del Museu de Belles arts de Bilbao i la definició de les bases del projecte Guggenheim d'Urdaibai.

A més d'aquests eixos, hi ha dos compromisos que es consideren transversals: incidir en la igualtat entre dones i homes –diu que es crearà el Centre de Documentació de Dones Artistes Bascos– i incidir en la normalització del basc.

En la pàgina 53, en l'apartat de compromisos indirectes, referent al basc:

“Al poble basc es deu especial atenció al basc, tant en la creació o producció, com en l'oferta i transmissió de la memòria. A Euskadi no es pot entendre la cultura sense la cultura basca, ni sense tenir en compte tot el context cultural basc. En el nucli de les polítiques culturals del Govern Basc es troba la garantia d'oportunitats per a crear, viure i recordar la cultura en basca. En totes les línies de treball es fomenten especialment els continguts i serveis culturals en basc”.

Mercat i basc

La creació, l'oferta i la transmissió són els tres eixos, com s'ha esmentat anteriorment. Els continguts en basc s'emmarquen en aquest segon eix, “la comercialització i la difusió de la cultura ha de conjugar-se amb la responsabilitat d'oferir a la ciutadania una oferta cultural plural i diversa”, és a dir, la qual cosa es vol suggerir és que s'oferirà contingut en basc perquè l'oferta sigui “diversa”. Per tant, el procés ve a l'inrevés perquè es vol oferir. Però en l'eix dels creadors, en el primer eix, no hi ha esment als creadors que treballen en basc.

En definitiva, el principi de l'eix creatiu es resumeix en què “l'ampliació de les possibilitats creatives, l'enfortiment dels entorns en els quals s'encamina la creació i l'oferiment de mitjans de suport a la creació són fonamentals per al poble que vol tenir una cultura viva i per al poble que vol sobreviure”. I a continuació, a penes dos paràgrafs més tard: “els resultats dels processos creatius han de materialitzar-se o produir-se perquè es converteixin en obres que puguin ser conegudes, gaudides, comunicades, compartides. Els productes culturals hauran de competir en els mercats de diners, atenció i prestigi”.

Evidentment, el primer principi que hauria de ser fonamental es refereix al circuit econòmic. I en el circuit econòmic, quin lloc ocupa el basc? “Estem fora i ens volen fora”, ens comptava l'escriptor Koldo Izagirre en aquest reportatge, Laineza de Lanartea. Xerrada sobre el llibre Cultura en carn viva.

“Euskadi, auzolan”

Lanartea és l'Associació de Treballadors Professionals del Basc, de vocació sindical, que va recollir les seves reivindicacions en ARGIA. I el que ells deien, almenys en un punt diminut, s'ha recollit en el diagnòstic de la situació:

“Molts dediquen part del temps a l'activitat creativa, per necessitat de compartir-lo amb altres treballs, sovint es veuen interromputs, la majoria treballen sense contracte fix. Això suposa grans dificultats per a identificar l'activitat cultural com a professió. En conseqüència, a aquests creadors no se'ls reconeixen els drets socials i laborals de la resta de treballadors i professionals. Aquesta és la qüestió que caldrà tractar de resoldre en els pròxims anys (...) Per a poder dur a terme aquestes adaptacions en les normatives, els censos d'artistes i creadors i les dades sobre la cultura de l'activitat han reivindicat la necessitat d'una metodologia i criteris comuns, fins i tot en alguns casos per part de les institucions internacionals. Les dificultats per a mesurar l'activitat creativa i realitzar el seguiment del sector cultural a través de les dades són generals. I la necessitat d'aquestes dades. En el nostre cas, l'Observatori Basc de la Cultura és el nostre principal instrument per a aquesta tasca”.

Joves en destí

Els canvis discursius es fan tenint en compte el consum cultural i l'evolució del consum, i així es concreten els compromisos, evidentment. “Un de cada quatre bascos no llegeix mai, la meitat dels bascos no acudeix mai als museus, en el teatre el mateix, gairebé el 60% no utilitza el servei de biblioteques… Aquesta és la zona que hem d'anar guanyant. Una tasca cada vegada més important és visibilitzar, visibilitzar i fer atractiva la cultura, i especialment atreure a nous públics, especialment als joves”.

El Departament d'Educació tindrà una responsabilitat directa en la promoció del consum cultural, especialment centrada en la lectura. En aquests moments en els quals l'educació també s'està digitalitzant, el nou pla permet entendre que l'eBiblioteca de la xarxa digital utilitzarà més plataformes, concretament es preveu el disseny del Pla de Lectura. D'altra banda, s'assenyala que mitjançant un altre pla es desenvoluparan accions per a “desenvolupar el sistema de l'art” i potenciar l'activitat dels museus.

El basc en el món digital

Esmentant la digitalització, el Pla Kultura 2028 també aporta una dada significativa. Abans de Pandèmia, el 10,4% de la població pagava l'accés a plataformes digitals per a la visualització d'audiovisuals, enfront del 63,4% actual.

En les plataformes digitals és ben conegut que l'oferta en basca és escassa, no diguem la de continguts creats en basc. Doncs bé, el pla contempla, en l'apartat de promoció del salt digital, la necessitat de reforçar la presència de la cultura basca en l'entorn digital. Es proposen tres iniciatives que no s'aprofundeixen posteriorment: “Es fomentarà la creació i difusió de continguts digitals, amb especial atenció als de basc”. Això, inevitablement, permet finançar el contingut en castellà generat en Araba, Bizkaia i Guipúscoa enfront del contingut en basc.

A més, s'assenyala clarament que la iniciativa del grup EiTB Mitjana serà “decisiva” a l'hora de fomentar la producció audiovisual. Però més enllà de la llengua, pel seu contingut, el periodista Urtzi Urkizu va publicar la setmana passada en el periòdic Berria que EiTB no finança diversos projectes i que sí, si la seva visió política era ben assumida per l'Institut Gogoratuz o no.

Responsabilitat de la promoció cultural, dels mitjans de comunicació

Es tracta de paraules textuals: “Per a la supervivència del basc i de la cultura basca és fonamental augmentar la solidesa d'aquesta comunitat, prestar especial atenció al mercat potencial basc i fer visibles els productes de la cultura basca. Els mitjans de comunicació en basc incideixen i tenen especial rellevància en l'oferta i costums culturals en basc. Publicacions com Berria, ARGIA i Jakin, o de caràcter local, són importants promotors de la cultura i del consum cultural en basc. D'una banda, són una eina estratègica per a la difusió de l'oferta cultural en basca, clau perquè el públic que vulgui consumir en basc tingui coneixement d'aquesta oferta”.

El document assenyala que els mitjans de comunicació en basc són secundats “de manera expressa” per les institucions basques.