Padic, Omar, Dona'm, Era, Bouba, Souffiane i Yassin es queden sense refugi en Atxondo. L'Ajuntament diu que l'alberg està en situació precària i que té problemes de salubritat, que l'han tancat per a garantir la seguretat d'aquestes persones. Per contra, la xarxa Atxondo Harrera Herria diu que l'alberg està habitable, que recentment els nens sahrauís van ser allí, i que estan disposats a utilitzar l'alberg sota la responsabilitat dels membres de la Recepció, “perquè la situació és més digna que ser al carrer”. Per raons de seguretat, l'Ajuntament ha argumentat que “el que no és segur és que la gent sigui al carrer vermell, sense possibilitat d'acolliment”.
L'Ajuntament que governa el PNB respon que té un acord amb el Govern Basc per a buscar un altre lloc per als migrants. Però per a aquest interval no ha donat alternativa. L'alberg es va obrir en 2018 per a acollir als migrants i els membres de la Recepció el tenen clar: la solució és reobrir aquest espai, “i continuarem protestant fins a aconseguir-lo”. Precisament, temen que aquest nou lloc acordat amb el Govern no estigui fora d'Atxondo.
Fins que les coses s'aclareixen, els set migrants han ocupat un lloc que també té d'acció de pressió: dormen literalment en els pòrtics de l'ajuntament i els membres de la Recepció fan torns per a ajudar-los. És més, subratllen que la gent del poble està donant-lo tot i que els veïns s'acosten a menjar. No obstant això, des de la Recepció han denunciat que no han rebut cap visita per part de les autoritats, que ni tan sols s'han acostat per a preguntar com estan i que encara que passen tots els dies per a entrar a l'Ajuntament, ni tan sols miren. “És clar que els que ens deixen al carrer no saben el que és dormir al carrer”, ha assenyalat un dels afectats en el periòdic Anboto.
Set persones d'entre 20 i 38 anys han sol·licitat el seu acolliment, reben classes d'idiomes i estan matriculades a l'escola d'adults de Durango, a la qual acudeixen des d'Atxondo per a obtenir el graduat escolar.
Aljeriatik datoz Mohamed eta Said [izenak asmatuak dira], herri beretik. “Txiki-txikitatik ezagutzen dugu elkar, eskolatik”. Ibilbide ezberdinak egin arren, egun, elkarrekin bizi dira Donostian, kale egoeran. Manteoko etxoletan bizi ziren, joan den astean Poliziak... [+]
Kritika artean abiatu dira Gasteizko Arana klinika zena Nazioarteko Babes Harrera Zentro bilakatzeko obrak. Ez auzokideak, ez errefuxiatuekin lan egiten duten gobernuz kanpoko erakundeak, ez PSEz bestelako alderdi politikoak ez daude ados proiektuarekin: makrozentroen ordez,... [+]
Europako Batzordeak lege-proiektu berri bat aurkeztu du asteartean. Dokumenturik gabeko pertsonak jatorrizko herrialdeetara edo igarotze-herrialdeetara deportatzeko prozesua areagotzea eta azkartzea helburua du.
Harrera-herri euskaldun nola izan gaitezkeen galdetu zion Leire Amenabarrek bere buruari eta parean zituenei iaz, Gasteizen, harrera-hizkuntzari buruzko jardunaldietan, eta galdera horrexetan sakontzeko elkartu gara berarekin hilabete batzuk geroago. Amenabarrek argi du... [+]
“Bi pertsona mota daude munduan: euskaldunak, batetik, eta euskaldunak izan nahiko luketenak, bestetik”. Gaztea zela, Mary Kim Laragan-Urangak maiz entzuten omen zuen horrelako zerbait, Idahon (AEBak), hain zuzen. Ameriketan jaio, hazi, hezi eta bizi izandakoak 70... [+]
Aurrekoan, ustezko ezkertiar bati entzun nion esaten Euskal Herrian dagoeneko populazioaren %20 atzerritarra zela. Eta horrek euskal nortasuna, hizkuntza eta kultura arriskuan jartzen zituela. Azpimarratzen zuen migrazio masifikatua zela arazoa, masifikazioak zailtzen baitu... [+]
Hamasei migrante atxilotu zituzten otsailaren 6an Baionan, etorkinen eskubideen aldeko elkarteek salatu dutenez. Dirudienez, Baionako prokuradoreak eman zuen agindua. Operazioa autobus geltokiaren eta Pausa harrera zentroaren artean gauzatu zuen poliziak, tartean, adingabekoak... [+]
Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]