La parla de l'oprimit
Som un poble que continua discutint sobre la veracitat de l'opressió soferta, perquè continuem sent un poble oprimit. Perquè la llibertat implica comptar sobre la pròpia realitat, la capacitat de respondre amb veu pròpia a les mentides escrites per l'opressor en la Història amb majúscules.
El País Basc no existeix. No hi ha hagut calcigament amb nehoiz. El basc ha retrocedit de manera natural. A més de ser un atac discursiu típic, aquestes paraules no són més que un petit exemple de narració general que han difós específicament en la societat, una estratègia de propaganda mestra construïda en favor de la unitat espanyola. D'aquesta manera, el relat sobre això cobra major importància que l'opressió, perquè d'ella dependrà l'actitud dels oprimits: acceptar o aixecar la realitat amb desesperació i enfrontar-la. Clar, el poder utilitza la paraula per a justificar el que fa i convertir-lo en acceptable. En 2011 la Reial Acadèmia de la Història d'Espanya va presentar la guerra provocada per Franco en el seu Diccionari Biogràfic Espanyol com a Croada o Guerra d'Alliberament; recentment hem escoltat la necessitat de desmilitaritzar i desnazificar a Putin Ukraina, o de veure-li fer genocidi a Gaza per a respondre a Netanyahu Hamas. És tan important dir com fer.
Som un poble que continua discutint sobre la veracitat de l'opressió soferta, perquè continuem sent un poble oprimit
En el nostre cas, la historiografia general ha analitzat poc i molt succintament l'opressió del basc. De fet, si analitzem els treballs que han estudiat la repressió del franquisme, ens trobem amb una repressió política, econòmica o social, però l'àmbit cultural a penes ha estat treballat, i molt menys pel que fa a l'opressió de les llengües. Al nostre país s'han realitzat assajos honestos, com el llibre blanc del basc d'Euskaltzaindia o la història del basc editada pel Govern Basc, però l'opressió de les llengües torna a mostrar-se inexplorada. Per part seva, Torrealdai va rebre insults contra el basc del règim: dialecte, argot, lladruc, vrugas que li surtin als idiomes, càncer de la pàtria, galimaties, Que és el nostre idioma el que roda del carro de bous a l'hèlix de l'avió. La llengua castellana, per descomptat, presentada com a llengua suprema: idioma, clar romanç o llengua del cristià. Amb invitació a la seva utilització: Español, parla espanyol o Parla la llengua de l'Imperi. Així, després d'analitzar la ideologia del règim, les polítiques, les lleis, els instruments institucionals i les accions, Torrealdai ens va parlar del genocidi cultural. En la mateixa línia es troba Xabier Irujo, que situa l'opressió dels Estats espanyol i francès contra la cultura basca a Euskal Herria en la categoria de genocidi.
La repressió ha pres ara un altre camí, l'agressió judicial, i les paraules tornen a secundar-se en el poder: que el basc és discriminatori, que exigeix uns coneixements mínims s'oposa a la igualtat d'accés a la funció pública, o que les mesures a favor del basc estan dirigides a eliminar el castellà, i que suposarien trencar l'equilibri entre les llengües. Per això són imprescindibles projectes com Bizkarsoro, que nosaltres mateixos hem fet, que ens dirigeixen, que ens donen la paraula. La repressió soferta pels bascos del País Basc Nord durant el segle XX es reflecteix en una magnífica i dura pel·lícula dirigida per Josu Martínez. En definitiva, necessitem continuar treballant amb fermesa. Ens trepitgen, que no ens contin la nostra història!
Danel Abando Olabarri, professor
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Ez dakit nondik hasi, egia esan. Ordezkoa naizen heinean –irakaskuntzan ikasturte gutxi batzuk daramatzat lanean– eskola ugari ezagutu ditut Nafarroa, Bizkai eta Araban zehar. Lankide izan ditudan irakasleekin euskal eskolak dituen gabezien inguruan hitz egiten... [+]
Alberto Martinez Eusko Jaurlaritzako Osasun sailburuak argi dio: ez ditu mediku euskaldunak aurkitzen, eta euskarazko osasun arreta ezin da bermatu mediku egoiliar (formazioan dauden espezialista) gehienak kanpotarrak direlako. Mediku euskaldunak bilatzea perretxikotan joatea... [+]
“Gogo eta gorputzaren zilbor-hesteak: bi kate. Bi kate, biak ebaki beharrezkoak: bat gorputzaren bizitzeko, bestea gogoaren askatzeko”. Hala dio Mikel Laboaren kantak; hala izan da belaunaldiz belaunaldi, egun arte.
Gogoan dut nire gurasoak askotan joaten zirela... [+]
Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.
11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]
MAITE: (biharko eguna antolatzen bere buruaren baitan) Jaiki, gosaldu, bazkaria prestatu, arropa garbitu, etxea garbitu, gizon hori jaiki, seme-alabak jaiki, hiru horien gosaria prestatu, haiek agurtu, erosketak egin, lanera joan, seme-alabak eskolatik jaso, merienda eman,... [+]
Matxismoa normalizatzen ari da, eskuin muturreko alderdien nahiz sare sozialetako pertsonaien eskutik, ideia matxistak zabaltzen eta egonkortzen ari baitira gizarte osoan. Egoera larria da, eta are larriagoa izan daiteke, ideia zein jarrera matxistei eta erreakzionarioei ateak... [+]
“Kasu, ez gitxu lo!”. Gure denbora eta manerekin baina heldu gira.
Azaroaren 25ean Baionako elgarretaratzera joan ez joan eta autoak nola partekatu pentsatzetik (joan-jina bi oren), bat-batean Lartzabalen elgarretaratze bat antolatu genuen, eta 47 emazte bildu!... [+]
Nahiz eta Nazio Batuen Erakundeak (NBE) 1977an nazioarteko egun bat bezala deklaratu zuen eta haren jatorriaren hipotesi ezberdinak diren, Martxoaren 8aren iturria berez emazte langileen mugimenduari lotua da.
Martxoaren 8a hurbiltzen ari zaigu, eta urtero bezala, instituzioek haien diskurtsoak berdintasun politika eta feminismoz josten dituzte, eta enpresek borroka egun hau “emazteen egunera” murrizten dute, emakumeei bideratutako merkatu estereotipatu oso bati bidea... [+]
Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.
Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]
Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]
Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]
Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]
A principis de mes, EH Bildu va dur a terme el seu III. Congrés a Pamplona. Es tracta, segons ha dit, d'un "congrés ordinari" que serveix per a treure "conclusions extraordinàries" o almenys així ho han recollit en la ponència Zutun, aprovada per unanimitat per la militància... [+]
El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]