Una sentència suspèn l'explotació de la mina Muga de Sangüesa
- El Tribunal Superior de Justícia de Navarra ha anul·lat l'autorització del Govern de Navarra a l'empresa Geoalcali per a l'explotació de la potassa, després del recurs interposat per Sustrai Erakuntza i Ekologistak Martxan.
El projecte miner Muga potassa de Sangüesa, el més gran d'Euskal Herria i de l'Estat espanyol i que ha estat font de polèmica i protesta durant els últims anys, ha estat qüestionat. El Tribunal de Justícia de Navarra ha resolt que la mina és única i, per contra, l'empresa Geoalcali va realitzar tres projectes i sol·licituds: Al Govern espanyol, al d'Aragó i al de Navarra. En conseqüència, el tribunal ha anul·lat el permís d'explotació concedit per l'administració de la comunitat foral.
Sustrai Erakuntza i Ekologistak Martxan van interposar un recurs contra el Govern de Navarra i l'empresa Geoalcali. Per a això comptaven amb el suport de la Plataforma Conjunta de Lluita contra les Mines Potassa de Bal d'Onsella i la Serra del Perdó.
En concret, en aquest recurs es qüestionava la legalitat de la resolució per la qual el Departament d'Indústria de la Comunitat Foral autoritzava el projecte d'explotació denominat "Goyo" de Sangüesa, i el tribunal ha donat alguna raó als grups ecologistes: "El projecte s'ha fragmentat i això va en contra de Dret", diu la sentència, en la qual es condemna.
Així, el Tribunal Superior de Justícia de Navarra ha subratllat que la divisió del projecte en tres parts pot fer que la Declaració d'Impacte Ambiental deixi de costat alguns danys, inclosos els geològics o de seguretat dels treballadors, que pot ocasionar la mina.
El Tribunal Superior de Justícia de Navarra destaca que la divisió del projecte en tres parts pot fer que la Declaració d'Impacte Ambiental deixi a un costat determinats danys, inclosos els geològics o de seguretat dels treballadors, que pot ocasionar la mina
Terratrèmols, camions i danys a aqüífers
Les associacions que han promogut el recurs han denunciat que en cap moment han tingut "accés públic" a la informació sobre les mesures que presumptament adoptarà Geoalcali per a evitar els danys que la mina provocaria.
Entre altres, s'esmenten els danys mediambientals i els riscos geològics: enfonsaments de terra, sismicitat induïda, problemes relacionats amb el transport –segons han explicat, Geoalcali utilitzarà 500 camions al dia– i danys a rius i aqüífers. Segons el Govern Basc, la mina també afectaria l'embassament de Yesa, en l'oest de Navarra.
Aquests col·lectius s'han mostrat "satisfets" amb la sentència, que ja ha estat recorreguda. A més, hi ha altres dos recursos interposats, un davant el Tribunal Superior de Justícia d'Aragó, contra el projecte denominat 'Muga', i un altre contra el de Madrid, anomenat 'Davantera'. Tots dos estan encara pendents de sentència.
Multinacionals darrere
Per part seva, Geoalcali, filial de la multinacional Highfield Resources, ha afirmat que "no és més que un error de forma" i que espera que les administracions "resolguin el problema ràpidament". El Govern de Navarra, per contra, no ha realitzat declaracions de cap mena fins al moment.
El mes de setembre passat , per a dur a terme el projecte miner Muga, Geoalcai va anunciar un acord amb inversors xinesos, concretament amb Shandong Energy i Yankuang Energy, dos de les majors empreses energètiques de la Xina.
El Govern de Navarra va aplaudir l'acord i va subratllar que la mina pot crear fins a 800 llocs de treball en tot l'Estat.
Satorralaia plataformak Donostiako Metroaren Mirakontxa-Easo zatiko lanek “%164ko gainkostua” izan dutela salatu zuen joan den astean, eta, horren harira, EH Bilduk gainkostu hori argitzeko eskatu du, Eusko Legebiltzarrean erregistratutako galdera sorta baten bidez.
Agintari gutxik aitortzen dute publikoki, disimulurik eta konplexurik gabe, multinazional kutsatzaileen alde daudela. Nahiago izaten dute enpresa horien aurpegi berdea babestu, “planetaren alde” lan egiten ari direla harro azpimarratu, eta kutsadura eta marroiz... [+]
Mendizale batek asteburuan ikusi du animalia Lapurdiko Azkaine herrian, eta otsoa dela baieztatu du Pirinio Atlantikoetako Prefeturak. ELB lurraldean "harraparien presentziaren kontra" agertu da.
Elkarretaratzea egin zuen Aiaraldeko Mendiak Bizirik plataformak atzo Laudioko Lamuza plazan, Mugagabe Trail Lasterketaren testuinguruan.
Udaberri aurreratua ate joka dabilkigu batean eta bestean, tximeletak eta loreak indarrean dabiltza. Ez dakit onerako edo txarrerako, gure etxean otsailean tximeleta artaldean ikustea baino otsoa ikustea hobea zela esaten baitzen.
Nori ez zaio gustatzen ahuakatea? Ia denok atsegin dugu fruitu berri hori, di-da amaren batean etxekotu zitzaigun. Zenbat urte da ba dendaero ikusten hasi garela? Gure mahaietara iritsi aurretik, historia luzea du.
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Leihatila honetan behin baino gehiagotan azaldu ditugu Ama Naturaren engainuak bere izakiak babestearren. Batzuetan, erle edo liztor itxura zuten euliak ekarri ditugu, beste batzuetan inongo arriskurik ez duten arrisku-kolorazioko intsektuak ere bai (kolorazio aposematikoa... [+]
Espainiako Estatuko zentral nuklearrak itxi ez daitezen aktoreen presioak gora jarraitzen du. Otsailaren 12an Espainiako Kongresuak itxi beharreko zentral nuklearrak ez ixteko eskatu zion Espainiako Gobernuari, eta orain berdin egin dute Endesak eta Iberdrolak.
"Historikotzat" jo du otsailaren 27an plazaraturiko epaia Lurraren Altxamenduak sare ekologista antikapitalistak. Bere aldetik, epaiaren "krudelkeria" salatu eta helegitea jarriko duela jakitera eman du Frantziako Estatuak. Duela hogei urte baino gehiago jarri... [+]
Iazko urriko bileran lortu ez zuten akordioa erdiestea espero dute COP16ko parte-hartzaileek, eta ostegun honetan dute gailurraren azken eguna. 2030. urtea bitartean, bioaniztasunaren alde 200.000 milioi dolar bideratzeko engaiamendua hartu zuten 2022ko COP15 gailurrean, eta... [+]
Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]
Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]
Ur kontaminatua ur mineral eta ur natural gisa saltzen aritu dira urte luzeetan Nestlé eta Sources Alma multinazional frantsesak. Legez kanpoko filtrazioak, iturburuko ura txorrotakoarekin nahasi izana... kontsumitzaileen osagarria bigarren mailan jarri eta bere interes... [+]