Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La fugida de la presó sacerdotal de Zamora va ser frustrada pel dirigent comunista Santiago Carrillo, segons un testimoni

  • En 1971 es va suspendre el pla de fuita de la presó de Zamora de diversos capellans bascos, després del descobriment policial del túnel. L'ex abat comunista Nicanor Acosta, en una entrevista als autors del documental Sacerdot Kartzela, els va dir que el denunciant va ser Santiago Carrillo: “Ell em va dir personalment a mi”.
Xabier Amuriza bertsolari eta Zamorako preso-ohia, Nicanor Acostaren testigantza jasotzen. Irudia: Maluta Films

21 de març de 2024 - 17:16
Última actualització: 2024-03-22 09:03:07
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

L'incògnit episodi d'una història marcada en la història dels sacerdots antifranquistes a Euskal Herria s'ha revelat a través d'un testimoniatge recollit entorn del documental Sacerdot Presó. Descobreixen com es va frustrar l'intent d'escapada en la presó sacerdotal de Zamora en 1971, expressat pel sacerdot represaliat Nicanor Acosta, que va ser el cap del Partit Comunista Espanyol, Santiago Carrillo, qui suposadament va denunciar a la policia la construcció del túnel de sortida de la presó, segons aquest testimoniatge.

La presó sacerdotal de Zamora va ser fundada en 1968 entre l'Església i l'Estat per a empresonar als sacerdots, en gran manera bascos, condemnats per qüestions polítiques. En total, 52 sacerdots van ser reclosos en aquell edifici fins al seu tancament en 1976. El documental Apaiz Kartzela, dirigit per Oier Arantzabal, David Pallerés i Ritxi Lizartza, recull la seva història i vivències.

El documental ha recorregut un llarg recorregut des de la seva presentació a l'abril de 2021 en el Festival de Cinema i Drets Humans de Sant Sebastià. Ho han presentat en molts llocs, fins i tot fora d'Euskal Herria. Precisament fa aproximadament un any a Galícia, en una d'aquestes gires de presentació, Lizartza, l'ex bertsolari i presoner de Zamora, Xabier Amuriza, i el periodista i ex-abat Juan Mari Arregi, van obtenir la informació proporcionada per Acosta. I a continuació van recollir el testimoniatge complet en una entrevista amb Amuriza.

El contingut d'aquesta entrevista ha estat presentat aquest dijous en una roda de premsa celebrada en el Kafe Antzokia de Bilbao.

Declaració de Santiago Carrillo

Nicanor Acosta Alonso, fill d'una humil família gallega, era sacerdot de l'Església de Sant Jordi de la Corunya en 1969, després de ser empresonat a Zamora per lluitar contra el franquisme. En sortir d'allí va continuar defensant idees progressistes i, per exemple, va ser una de les cares més conegudes del moviment M-15 als carrers de la Corunya.

“Record que en sortir de la biblioteca [Carrillo] es va posar al meu costat i em va dir: ‘Nicanor, jo vaig ser el que va donar a la Governació la comunicació sobre el túnel de la presó de Zamora’. Això m'ho va dir personalment”.

En l'entrevista confessa a Amuriza que se sent culpable. En 1971 va sortir de la presó de Zamora poc abans de finalitzar el túnel d'Acosta i aviat es va apuntar al partit comunista espanyol (PCE). El responsable de la zona de la Corunya, Santiago Álvarez, va informar de la fugida unes setmanes abans: “Li vaig demanar que el partit col·laborés en la fugida”, diu l'ex cura. Acostacosta va piular al partit a refugiar-se en els convictes, però gairebé segur que això va provocar que els policies trobessin un túnel de 20 metres i frustressin la fugida.

Acosta recorda que en aquella època el PCE estava il·legalitzat i que el líder era Santiago Carrillo. Aquest sabia tot el que havia parlat en les reunions clandestines del comitè executiu de Madrid, malgrat estar en l'exili de París. I en aquest moment l'entrevistat fa una expressió sorprenent: “Va ser ell, perquè ell em va dir”.

Per a confirmar-ho, Acosta compta el pas que va viure quan, després de molts anys, es va trobar amb Carrillo en la presentació d'un llibre: “Record que en sortir de la biblioteca es va posar al meu costat i em va dir: ‘Nicanor, jo vaig ser qui va donar a la Gobernnación la comunicació sobre el túnel de la presó de Zamora’. Això m'ho va dir personalment”.

Santiago Carrillo, en una imatge dels anys 70.

Les seves paraules van quedar “clavades en el cor” a l'ex cura, per la qual cosa fins ara no l'havia comunicat. Però Acosta creu que Carrillo va denunciar la fugida perquè tenia “el desig” de legalitzar al partit: “Per a ell els sacerdots no havien de ser protagonistes de la lluita per la democràcia, sinó treballadors”.

Sobre l'autenticitat del testimoniatge

Els sacerdots bascos que van preparar l'escapada han explicat amb freqüència que la policia no va trobar el túnel per sorpresa, sinó per una denúncia: “Van ser directament”, diu l'ex sacerdot Josu Naberan que va preparar la fugida des del principi en aquesta entrevista.

Arregi ha explicat a ARGIA que han tractat de demostrar l'autenticitat del testimoniatge d'Acosta: “Hem realitzat moltes gestions en els arxius penitenciaris, en el Govern d'Espanya, fins i tot dins del PCE. Jo he estat amb Martín Villa, perquè va tenir relació política amb Carrillo per la legalització del partit”, diu el periodista. Però oficialment no han sabut res més sobre aquest episodi de la fugida. Per això decideixen fer pública l'entrevista a Acosta.

Nicanor Acosta en un moment de l'entrevista. Imatge de Maluta Films

“Pot haver-hi gent que pensa que tot això és un invent seu…”, li diu Amuriza a l'entrevistat al final: “Crec que Santa Teresa deia: la humilitat és veritat. Jo no tinc per què ocultar la veritat i vaig amb ella fins al final de la terra”.


T'interessa pel canal: Frankismoa
Corellako karriketan ikur frankistak azaldu direla salatu du Zurekin Nafarroak

Migratzaile familia batek irekitako denda baten aurrean ikur frankistak jarri dituztela salatu du Zurekin Nafarroa ezker koalizioak. Fiskaltzari eraman dizkiote datuak, gorroto delitu bat egon daitekeelako pankarta horren atzean.


Homenatge als esclaus del franquisme que van construir la carretera entre Igari i Bidankoz
Entre 1939 i 1941 es van homenatjar el dissabte als 2.400 esclaus del franquisme que van ser obligats a construir la carretera entre Igari i Vidángoz, en l'alt d'Igi. Representants de l'associació El Camí de la Memòria va organitzar un homenatge en el qual van reivindicar que... [+]

2024-06-12 | Iñaki Murua
D'on venim i a on anem? !

Estic de nou renovant la base dels qui ens van fer i van voler construir en contra de la nostra voluntat.

En nom del Consell Escolar s'imposaven les següents condicions als qui vinguessin a treballar de mestra als nostres pobles durant la postguerra, a fi de mantenir el seu... [+]


Jesús Carrera, cap comunista torturat i afusellat pels franquistes, a la pantalla
No obstant això, Jesús Carrera Olascoaga (Hondarribia 1911 – Alcala d'Henares 1945) va arribar a ser secretari general del Partit Comunista d'Espanya. Detingut, torturat i afusellat pels franquistes, les seves restes van ser destapades en 2018 en el cementiri d'Alcalá de... [+]

Els forenses denuncien la pressió i sabotatge de l'extrem dret en les excavacions de Cuelgamuros
En Cuelgamuros, Madrid, en les excavacions que els arqueòlegs estan realitzant en el monument denominat Vall de les Caigudes, la pressió d'extrema dreta és constant, segons ha assenyalat el mèdic forense Pako Etxeberria. Durant aquests dies, els familiars de les víctimes... [+]

Els carrers de la Chantrea es vesteixen de nom de dones represizadas pel franquisme
El decret signat per l'Ajuntament de Pamplona recull el resultat de tres anys de treball. La iniciativa sorgida del barri permetrà la designació de set carrers i tres places.

Tefia, espai per a castigar els homosexuals

Fuerteventura (Illes Canàries), 11 de febrer de 1954. La Colònia Agrícola de Tefia es va posar en marxa en l'aeroport abandonat de l'illa, enmig del desert. Després de l'eufemisme de la colònia agrícola, en la pràctica, Tefia va ser un camp de concentració conegut... [+]


Els búnquers del franquisme
Cicatrius de formigó en el límit dels Pirineus
A punt d'acabar la Guerra de 1936, el dictador Franco va ordenar la construcció de milers de búnquer als Pirineus. Estem acostumats a veure'ls en la muntanya fa temps, però no sabíem que formaven una gran línia defensiva, i en els últims anys s'han posat en marxa iniciatives... [+]

Restes de la novena persona identificada de la presó franquista d'Orduña, en mans dels seus familiars
L'Institut Gogoan ha identificat les restes de Francisco de la Creu Orellana i els ha deixat en mans dels seus familiars.

2024-01-03 | dantzan.eus
Informe policial (1949)
"La idea de ressuscitar l'Olentxero '' del sacerdot separatista"
A la fi de la dècada de 1940, Olentzero va ser el destí de la policia. Pel segrest i assassinat de nens? No! Podia ser que l'Olentzero ficava als nens en el sac i els passava a la mar, o que venia amb la falç es deia als nens tallar el coll. Però no, la policia va... [+]

Espoliazio frankista
Ibex35 eta euskal oligarkiaren zimenduak

Frankismoa ez zela 1975ean amaitu diktadoreak ohean azken hatsa eman zuenean, hori badakigu. Erregimenaren haziek bizirik iraun zuten poliziaren tortura ziegetan, justizia auzitegien sumarioetan eta militarren zein politikarien deklarazio kolpistetan –Aznarrek azkenaldian... [+]


El jutjat d'Aoiz rebutja la denúncia dels esclaus del franquisme
El jutjat d'Aoiz rebutja la querella dels familiars dels 2.000 presoners republicans que van construir la carretera entre Igari i Vidángoz. Diu el jutge que els delictes denunciats han prescrit. Les societats memorials denuncien l'actitud del jutge.

Slave money

In the post-war Spanish State, at least 400,000 people were forced to work in labour battalions or in criminal battalions of soldiers as slaves. This information has been given by the Andalusian historian José Luís Gutierrez Molina.

Gutiérrez and María Servini, one of the... [+]


A rosary and two golden needles for Spain

Another initial route to the expoliation war was subscription and public input. The purpose of these inscriptions was to raise funds in favor of volunteers to go ahead, and for this purpose the Franco press published the names and surnames of donors, whose main function was to... [+]


Eguneraketa berriak daude