L'incògnit episodi d'una història marcada en la història dels sacerdots antifranquistes a Euskal Herria s'ha revelat a través d'un testimoniatge recollit entorn del documental Sacerdot Presó. Descobreixen com es va frustrar l'intent d'escapada en la presó sacerdotal de Zamora en 1971, expressat pel sacerdot represaliat Nicanor Acosta, que va ser el cap del Partit Comunista Espanyol, Santiago Carrillo, qui suposadament va denunciar a la policia la construcció del túnel de sortida de la presó, segons aquest testimoniatge.
La presó sacerdotal de Zamora va ser fundada en 1968 entre l'Església i l'Estat per a empresonar als sacerdots, en gran manera bascos, condemnats per qüestions polítiques. En total, 52 sacerdots van ser reclosos en aquell edifici fins al seu tancament en 1976. El documental Apaiz Kartzela, dirigit per Oier Arantzabal, David Pallerés i Ritxi Lizartza, recull la seva història i vivències.
El documental ha recorregut un llarg recorregut des de la seva presentació a l'abril de 2021 en el Festival de Cinema i Drets Humans de Sant Sebastià. Ho han presentat en molts llocs, fins i tot fora d'Euskal Herria. Precisament fa aproximadament un any a Galícia, en una d'aquestes gires de presentació, Lizartza, l'ex bertsolari i presoner de Zamora, Xabier Amuriza, i el periodista i ex-abat Juan Mari Arregi, van obtenir la informació proporcionada per Acosta. I a continuació van recollir el testimoniatge complet en una entrevista amb Amuriza.
El contingut d'aquesta entrevista ha estat presentat aquest dijous en una roda de premsa celebrada en el Kafe Antzokia de Bilbao.
Declaració de Santiago Carrillo
Nicanor Acosta Alonso, fill d'una humil família gallega, era sacerdot de l'Església de Sant Jordi de la Corunya en 1969, després de ser empresonat a Zamora per lluitar contra el franquisme. En sortir d'allí va continuar defensant idees progressistes i, per exemple, va ser una de les cares més conegudes del moviment M-15 als carrers de la Corunya.
“Record que en sortir de la biblioteca [Carrillo] es va posar al meu costat i em va dir: ‘Nicanor, jo vaig ser el que va donar a la Governació la comunicació sobre el túnel de la presó de Zamora’. Això m'ho va dir personalment”.
En l'entrevista confessa a Amuriza que se sent culpable. En 1971 va sortir de la presó de Zamora poc abans de finalitzar el túnel d'Acosta i aviat es va apuntar al partit comunista espanyol (PCE). El responsable de la zona de la Corunya, Santiago Álvarez, va informar de la fugida unes setmanes abans: “Li vaig demanar que el partit col·laborés en la fugida”, diu l'ex cura. Acostacosta va piular al partit a refugiar-se en els convictes, però gairebé segur que això va provocar que els policies trobessin un túnel de 20 metres i frustressin la fugida.
Acosta recorda que en aquella època el PCE estava il·legalitzat i que el líder era Santiago Carrillo. Aquest sabia tot el que havia parlat en les reunions clandestines del comitè executiu de Madrid, malgrat estar en l'exili de París. I en aquest moment l'entrevistat fa una expressió sorprenent: “Va ser ell, perquè ell em va dir”.
Per a confirmar-ho, Acosta compta el pas que va viure quan, després de molts anys, es va trobar amb Carrillo en la presentació d'un llibre: “Record que en sortir de la biblioteca es va posar al meu costat i em va dir: ‘Nicanor, jo vaig ser qui va donar a la Gobernnación la comunicació sobre el túnel de la presó de Zamora’. Això m'ho va dir personalment”.
Les seves paraules van quedar “clavades en el cor” a l'ex cura, per la qual cosa fins ara no l'havia comunicat. Però Acosta creu que Carrillo va denunciar la fugida perquè tenia “el desig” de legalitzar al partit: “Per a ell els sacerdots no havien de ser protagonistes de la lluita per la democràcia, sinó treballadors”.
Sobre l'autenticitat del testimoniatge
Els sacerdots bascos que van preparar l'escapada han explicat amb freqüència que la policia no va trobar el túnel per sorpresa, sinó per una denúncia: “Van ser directament”, diu l'ex sacerdot Josu Naberan que va preparar la fugida des del principi en aquesta entrevista.
Arregi ha explicat a ARGIA que han tractat de demostrar l'autenticitat del testimoniatge d'Acosta: “Hem realitzat moltes gestions en els arxius penitenciaris, en el Govern d'Espanya, fins i tot dins del PCE. Jo he estat amb Martín Villa, perquè va tenir relació política amb Carrillo per la legalització del partit”, diu el periodista. Però oficialment no han sabut res més sobre aquest episodi de la fugida. Per això decideixen fer pública l'entrevista a Acosta.
“Pot haver-hi gent que pensa que tot això és un invent seu…”, li diu Amuriza a l'entrevistat al final: “Crec que Santa Teresa deia: la humilitat és veritat. Jo no tinc per què ocultar la veritat i vaig amb ella fins al final de la terra”.
Pamplona, 1939. A l'inici de l'any, la plaça de toros de la ciutat va ser utilitzada com a camp de concentració pels franquistes. Va tenir oficialment capacitat per a 3.000 presoners de guerra, en un moment en el qual no hi havia front a Navarra, per la qual cosa els tancats... [+]
Aquest text arriba dos anys tard, però les calamitats de borratxos són així. Una sorpresa sorprenent va succeir en Sant Fermín Txikito: Vaig conèixer a Maite Ciganda Azcarate, restauradora d'art i amiga d'un amic. Aquella nit em va contar que havia estat arreglant dues... [+]
L'escultura Dual, col·locada al carrer Ijentea, es va inaugurar el 31 de maig de 2014 en homenatge als 400 donostiarres executats pels franquistes durant el cop d'estat del 36 i la posterior guerra. Va ser un acte emotiu, senzill, però ple de significat. Allí van estar... [+]