Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Quimera del sistema públic comunitari de cures

  • El Ministeri d'Igualtat preveu presentar l'Estratègia de Cures de l'Estat a mitjan març, en col·laboració amb el Ministeri de Drets Socials. Abans de finalitzar la legislatura, els partits progressistes volen donar a conèixer el full de ruta del sistema de vigilància. El debat sobre el tema no s'esgota en les institucions, ja que s'ha subratllat la necessitat d'aquestes polítiques de vigilància, fins i tot dels moviments polítics que se situen en els marges. A nivell estatal, encara que siguin nacionals o autonòmics, tots ells es basen en el plantejament d'un Estat de Benestar en plena descomposició que expressa un fals aspecte positiu del capitalisme.

06 de març de 2023 - 14:11
Última actualització: 2023-03-15 15:50
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

El tema del treball domèstic i de cures ha estat fonamental en la proposta d'alliberament de la dona treballadora, per la qual cosa la importància de la seva resolució és innegable. Per tant, situar la qüestió dins de la relació social capitalista i posar en marxa processos de lluita per a superar-la és una tasca de primer ordre.

Amb aquest text pretenem abordar els límits de les propostes de vigilància, tant de polítics professionals com d'agents socials. Sense ànim d'entrar massa en debats teòrics, des d'una actitud crítica, pretenem abordar estratègies i formes organitzatives basades en la demanda d'un sistema públic i comunitari de vigilància.

El context de crisi es caracteritza per la impossibilitat d'acumular el benefici, base que incideix en tots els àmbits, la qual cosa fa que la burgesia tingui més dificultat per a mantenir la seva posició de classe. La limitació de la crisi capitalista per a augmentar el rendiment econòmic i acumular-lo exigeix una reestructuració interna del mateix sistema. Per a això, per a un nou cicle d'acumulació, es duen a terme reformes i ajustos, dins dels quals entenem l'ofensiva econòmica i política que la burgesia ha obert contra la classe treballadora. Les persones amb capacitat de decisió en el procés productiu global són les que impulsen aquestes mesures a través de diferents institucions. Aquestes institucions, com s'ha dit, devaluan a la classe treballadora, generalitzant així el caràcter proletari com la nostra forma de vida.

Pel que fa a les tasques domèstiques i les cures, aquest procés planteja dues qüestions: la primera, la tendència a la baixa de les condicions laborals del sector, en la seva majoria del sector femení, i la de la qualitat dels mateixos serveis, i la segona, la privatització dels serveis de cura i neteja, que en definitiva depenen de la inversió pública de les institucions públiques, són controlats i gestionats per empreses privades. I és important destacar la col·laboració de les institucions, que compleixen una funció fonamental: subcontracten a aquestes empreses, estableixen les condicions laborals i reforcen la privatització.

Aquesta situació, incapaç de generar millores salarials i garantir l'accés i la qualitat dels serveis, genera una creixent preocupació social per la disminució dels serveis essencials per a la reproducció de la classe treballadora. A conseqüència d'aquesta incapacitat, alguns sectors de l'esquerra han elaborat una proposta de programa per a donar resposta al tema de les tasques domèstiques i de cures. Al marge de la forma d'organització que adopten, situen la cura com a base de transformació davant la decadència de les condicions de vida de la societat, i s'articula a través de tres eixos: el dret a rebre cures, el dret a cuidar en igualtat de condicions i el dret a treballar en condicions dignes. D'aquesta manera, pretenen intentar construir una nova cultura de cura, és a dir, que mitjançant un canvi fonamental en l'organització de la vida, proposin una transformació progressiva cap a una societat més justa. El dret col·lectiu a la vigilància es converteix en una consigna estratègica basada en la simbiosi entre l'Estat i la comunitat, que s'atorga sota criteri de capital i que, en definitiva, estableix la naturalesa de tota relació social.

Per a reestructurar la vigilància, des d'una perspectiva comunitària, es proposa una relació de col·laboració entre diferents agents. Institucions que haurien de reforçar les prestacions públiques, cooperatives que treballarien per una economia social transformadora, que es comprometin per unes condicions laborals justes, i col·lectius socials que constituirien la base social de tot això. Tots ells, de l'una o l'altra manera, reivindiquen la resposta des de la base a la crisi de la cura i reclamen a l'Estat l'ampliació dels drets, és a dir, l'enfortiment de les polítiques públiques i la seva complementació amb xarxes ciutadanes voluntàries de nivell local basades en la solidaritat.

Aquest plantejament presenta a l'Estat com un agent neutral, com si tingués capacitat de decisió econòmica i financera. El problema, per tant, no situa la naturalesa de l'Estat en la classicisme, sinó en un problema purament tècnic que podria resoldre's amb un canvi de voluntat dels polítics del govern. Dit d'una altra manera, pretenen reforçar l'aspecte institucional que duria a terme aquestes polítiques i a gestionar la seva aplicació, en la confiança que aquests partits tiraran endavant les seves demandes a través de la pressió social.

Al mateix temps, s'exigeix finançament econòmic per a enfortir les polítiques públiques. Per això, es proposa una redistribució equitativa dels beneficis a través de la reforma fiscal. Així, a través d'aquesta perspectiva, ens porta a distingir entre bons i mals capitalistes, pensant que alguns capitalistes, en la seva bondat, poden protegir els interessos dels proletaris, però per a això haurien d'obviar els seus privilegis, negant la seva pròpia existència de classe.

En resum, totes les propostes derivades d'aquesta concepció es basen, d'una banda, en la reivindicació institucional i, per un altre, en mesures o treballs locals de caràcter assistencial que finalitzen la funció de complementar la falta de treball de les administracions públiques. A més, en temps de crisi, els desitjos formals continuen tenint una major incapacitat en la seva aplicabilitat, ja que mantenir els beneficis de les classes propietàries requereix limitar la inversió associada a la reproducció de la classe treballadora: reduint la salut, l'educació, els serveis de vigilància...

Complementen la retòrica discursiva, a més, amb la creació de xarxes comunitàries de vigilància, com les del barri o les dels pobles. Aposten per la construcció per les vores com a resistència, que en definitiva planteja la creació de petits oasis sense capitalisme. La revolució, la socialització dels mitjans de producció, inclosa la socialització de la cura, s'allunya, imposant l'estratègia dels “comuns”, és a dir, les accions autoorganitzades que pensen fora del capitalisme adquireixen centralitat en aquesta proposta.

Els qui situen el canvi de la custòdia en el capitalisme, executen els canvis puntuals mitjançant reivindicacions formals. Així, l'acció política i la possibilitat de lluita se situen a les fronteres de l'Estat, en el joc entre el que permet i el que no ho permet. Això elimina tota voluntat política que necessita revolucionar la situació i s'organitza en el marc de la independència de classe. D'aquesta manera, aquestes reformes es converteixen en un mitjà per a mantenir les condicions de vida actuals més que a incrementar les capacitats polítiques: la misèria i la dominació dels treballadors.

Aquestes actuacions o orientacions polítiques, que en principi podrien tenir la intenció de construir una alternativa a l'actual model de vigilància, no assumeixen una base revolucionària perquè no assumeix les implicacions pràctiques de l'anàlisi. En definitiva, el treball que realitzen aquestes declaracions polítiques està capitalitzat pels partits polítics professionals i els seus partits d'esquerres, i el seu únic objectiu és mantenir la seva posició en la gestió del capital, obtenint vots.

La qüestió del treball domèstic i de cures requereix d'una visió integral que orienti la lluita política en uns conceptes estratègics clars. Creiem que la solució passa, d'una banda, per acabar amb la divisió sexual del treball, que al seu torn exigeix acabar amb la divisió social del treball basada en el benefici econòmic. I, d'altra banda, cal garantir la socialització universal de les tasques domèstiques, que és l'única possibilitat de garantir serveis de qualitat i gratuïts per a tots, les propostes dels quals d'estatalización o publificación, com ja s'ha comentat, depenen de les dinàmiques de capital, per la qual cosa no i no poden garantir un servei de qualitat i gratuït per a totes les persones, la qual cosa implicaria deixar de costat el seu privilegi de classe en benefici del benestar general.

Aquestes línies estratègiques són fonamentals per a garantir unes condicions de vida i treball de qualitat per a totes les persones, acabant amb la jerarquia de processos de treball per qualificació i garantint el mateix reconeixement social per a tots els processos de treball. Així mateix, són una premissa per a ser cuidats i cures de manera digna i humana, garantint tant la realització d'aquests serveis com les condicions de qualitat de les persones a les quals seran destinats. Així, moltes dones prolarias hem d'acabar amb la càrrega de treball que fem en les seves famílies, en les dels altres, encara que aconseguim alliberar algunes dones de classe mitjana d'aquestes funcions, perquè no totes les dones ens hem alliberat. Així mateix, permetria protegir els serveis necessaris perquè totes les famílies proletàries tinguin una vida de qualitat, ja que moltes d'elles avui dia no poden garantir aquests serveis per falta de recursos, temps i força.

L'anàlisi crítica d'experiències prèvies en l'àmbit de la vigilància pot ser el punt de partida adequat per a determinar possibles iniciatives i institucions en la construcció del socialisme. Les cases bressols, els jardins de la infància, els menjadors, les bugaderies, les institucions esportives o les organitzacions d'oci són exemples de diversos processos socialistes al llarg de la història. Aquests processos van donar un primer impuls a la socialització d'aquests treballs i van facilitar la integració de la dona treballadora com a agent polític en el treball militant. No obstant això, és important situar la lluita política en l'actualitat. L'organització i la lluita socialista no pot limitar l'empipament de la societat al pla de denúncia, és necessari articular la força dels treballadors en el seu conjunt i fer propostes polítiques sobre aquest tema. Per a això és necessari que, fins i tot en l'àmbit de cures, es duguin a terme processos de lluita davant aquesta problemàtica. Aquestes lluites i experiències han de servir per a garantir la supervivència dels proletaris en les millors condicions per al desenvolupament de la lluita política i per a dur a terme l'experimentació d'un poder socialista, sempre com a complement del procés de desmuntatge del capitalisme. Per això, tot aquest plantejament ha de comportar una activació política de la dona treballadora, alhora que ha de contribuir a la construcció d'un poder independent a favor d'una societat que garanteixi el benestar de tots.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
2025-03-24 | Garazi Muguruza
Desioa

Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]


Nazio askapena; arrazakeriaren eta faxismoaren kontrako antidoto bakarra

Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]


2025-03-24 | Emun kooperatiba
Gazteak eta euskara: oztopo errealak eta aukera berriak

Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]


2025-03-21 | Iñaki Lasa Nuin
Ezegonkortasuna eta desoreka

Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]


Etxegabetzeetara ohitu zaitezke, baina egon, badaude

Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]


2025-03-20 | Patxi Azparren
Europa eta Euskal Herriaren desmilitarizazioa

Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]


2025-03-20 | Iñaki Inorrez
Euskaraldia ez! Euskal Oldarraldia bai!

Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.

Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]


Euskararen zapalkuntza sistematikoa

Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]


2025-03-19 | Gorka Torre
“Bayonne” bukatu da, Libération egunkariak “Baiona” idatziko du

Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:

“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du

Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]


Lurraldeko harrapariak eta energia-mendekotasuna dutenak Arabako hegoaldean jarri dira

Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]


Otero jaunari

Otero jauna, garai honetan artzain honek ez du tarte handirik izaten ezertarako, justuan ibiltzen naiz, baina gaurkoan ezin utzi erantzun gabe zure azken kolaborazioa. Izan ere, sortu didan egonezinak pisua du. Haserrea ere astuna egiten zait. Ez pentsatu, ordea, dela zenbait... [+]


2025-03-17 | Patxi Aznar
Beharrezko aldaketak

Duela gutxi, asteburu berean, Ertzaintzak bi salaketa jaso ditu: lehenengoa, emakume kolonbiar batena; lekukoen arabera, ertzainak kolpeka jarraitu zuen lurrera bota ondoren eta konorterik gabe zegoela; ospitalean garuneko edema eta paralisi partziala diagnostikatu zizkioten... [+]


Zein izango da Frantziskoren legatua?

Frantziskok "Franciscomanía" zeinuarekin hasi zuen bere Aitasantutza. Fenomeno soziologiko horri esker, Vatikanoko boterearen zirrikituak aldez aurretik ezagutzen ez zituen gaztetasunaren ikono eta Elizako aldaketa-haizeen intsuflatzaile bihurtu zen.

Era berean,... [+]


2025-03-17 | Iraitz Amor Pla
Lotu zure txakurrak

Euskal Herriko Mugimendu Feministak aurtengo Martxoak 8ko mobilizazioak "faxismoaren, erreakzionarismoaren eta zapalkuntzaren aurkako aliantzak" ehuntzean ardaztu ditu.

Kepa Kortak Naiz-en idatzitako “Musikariaren jakituria” artikuluan faxismoa definitzeko... [+]


2025-03-17 | Valen Arteaga
Bolo-bolo, gezur-zulo

Mikel Oterok boterea besarkatu zuenetik, metaforikoki eta literalki, maiz harritzen gaitu “trantsizio energetikoari” buruzko matraka instituzionala indartzen duen artikulu burutsu batekin. Horretarako, ez du dudarik egiten bere garaian politika instituzionalak eta... [+]


Eguneraketa berriak daude