Abans de les eleccions va ser un lema en boca de tots: "Hem de posar la cura en el centre", ha afegit. Al marge de les expressions curioses i incorrectes que inventen els polítics i els que tenen la condició de polítics, haig d'admetre que durant un temps el tema va estar en tot el seu apogeu. Tant els partits com diverses associacions es van obstinar a reivindicar la necessitat de donar més importància a la cura.
Van passar les eleccions i, com sempre, va passar a un "territori" de coses no plenes de cures; jo crec que ha de ser una espècie de llimbs, i ha d'estar desbordat, si no indefinida.
Jo he considerat que fer això per part de tots els polítics és una cosa normal de la política; el component de les democràcies corruptes: prometen milers de coses en les eleccions, per a després no omplir cap. Desgraciadament, moltes persones ara accepten aquesta deriva, perquè gràcies a ella subsisteixen els partits. "Sense mentides, sense democràcia", va canviar l'antic lema. Sigui.
Una altra cosa i el que no puc entendre (però el que haig de reconèixer com l'anterior) és el silenci de les associacions que avui dia estan al voltant de la cura. Si no és solament que l'època de les eleccions és el moment adequat per a fer les reivindicacions, no puc entendre ni acceptar aquesta actitud. Algú ha d'explicar la raó, si hi ha una raó vàlida.
La qüestió és que la cura (mal estat de la cura en el sector públic) és tan important com abans de les eleccions, que el dèficit és enorme i que continua sent. Les institucions (els partits, per tant) fa temps que deixen de gastar (més) diners (en inversió) en les necessitats reals de la gent. En el cas de la cura, això suposa que les persones majors i les seves famílies no poden rebre (no reben res) per a afrontar en la mesura que sigui possible les mancances, els ressorts i les malalties que pateixen o, almenys, per a rebre la protecció i la cura adequats. Com tots deien, és un dret de tots, no és un servei que les institucions (els partits) presten per la seva generositat. Després de complir amb els milers de papers, cites, peticions (i el temps que gasten en això) que els demanen les persones majors i les seves famílies, reben la negativa. Sembla que els diners que hi ha s'esgota a pagar el sou als milers de tipus que es dediquen a aquests serveis. Ah, fins i tot en alguns anuncis mentiders.
Atès que les persones majors i les seves famílies necessiten cures, només tenen una opció: recórrer al sector privat i gastar els diners que això suposa. Aquesta opció és com la creació d'un riu. És a dir, totes les aigües que ha caigut la pluja van inevitablement a un riu, i així el riu augmenta i augmenta, el cabal sol ser més abundant. El "cabal" esmentat en la metàfora és una quantitat de diners que va (envien) del sector públic al privat. A veure qui em diu que això és mentida. És fals que els polítics hagin decidit deixar morir de fam a la part pública per a engreixar a la part privada (la seva zona verda).
Són moltes les denúncies que es formulen contra això, perquè hi ha molta gent que creu que és cert el que s'acaba d'esmentar.
Però —i haurem de convertir-ho en una llei política— després de les eleccions callen tots, perquè encara que el problema segueix com està, ja no és el moment per a demanar res i, molt menys, per a aconseguir-ho.
Així, amb el nostre silenci, el cabal del riu privat augmenta i augmenta.
Així, quan els polítics deixen de ser polítics, es pesca en el cabal d'aquest riu privat. Déu meu!
Finalment, els que manifesten clarament la perversitat de la situació de dues persones.
Una dona estrangera està hospitalitzada. Quan surt de l'hospital no té a on anar. Fet el primer pas al carrer, es troba totalment desprotegit; no té res. Qui pot ajudar-lo? Qui l'ajudarà a demanar i obtenir ajuda?
Un ancià passa la seva vida assegut en una butaca, però, pel que sembla, no té cap malaltia, per la qual cosa no té opció a rebre ajuda. Amb un munt de papers plens, ha contestat que no ha presentat suficients documents que declarin que està malalt (ja que pateix diverses malalties) i que només pot rebre el mínim (realment el mínim) que se li ha de donar obligatòriament per a assegurar el bon ús dels diners que hi ha.
En tots dos casos, és el propi estudiós: Allà ell, Marianton!
En tots dos casos la situació és la mateixa; fer alguna cosa contra ella i (sobretot) no fer-ho és el mateix resultat, polític liberal (també inadequat a la metàfora!). perquè permetem que els badalls facin el que vulguin. Perquè diuen que hi ha temps (i temps inoportuns) per a denunciar i denunciar en veu alta.
Les que no tenen un altre valor que el de justificar-nos i donar-nos l'oportunitat de viure més tranquils.
Maru
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Ez dezazuela lotura hau Ezkiotik bilatu, ez eta Altsasutik ere, are gutxiago Ebro ibaia Castejonetik zeharkatuz. Euskal Yaren eta Nafarroako AHTaren arteko lotura, edo hobeto esanda, loturak, dagoeneko errealitate bat dira. Pluralean dauden lotura horiexek dira kezkatu beharko... [+]
Ez atera zalapartarik, ez konfrontatu, ez biktimizatu... eta obeditu. Subjektu zapaldu gisa, kasu honetan euskaldun gisa, mintzo gara, zenbatetan entzun behar izan ditugu halakoak? Ironiaz, honelaxe esan zuen, duela bi urte, Euskaltzale Independentiston Topaketan, Amets... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]
Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:
“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du
Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]
Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]
Otero jauna, garai honetan artzain honek ez du tarte handirik izaten ezertarako, justuan ibiltzen naiz, baina gaurkoan ezin utzi erantzun gabe zure azken kolaborazioa. Izan ere, sortu didan egonezinak pisua du. Haserrea ere astuna egiten zait. Ez pentsatu, ordea, dela zenbait... [+]