Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Debatent sobre el problema de la custòdia


28 de novembre de 2023 - 12:16
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

El punt central de la proposta d'alliberament de les dones treballadores ha estat històricament la qüestió de la cura com un dels temes principals que caracteritzen la nostra opressió. D'una banda, les males condicions que tenen els treballadors del sector de la vigilància a conseqüència de la falta de reconeixement social del propi treball, per un altre, l'escassa qualitat dels serveis de cura i, finalment, la càrrega de treball que les cures generen en les dones a conseqüència de la divisió sexual del treball.

Per contra, han estat diverses les propostes que s'han realitzat per a abordar el tema, i el debat ha tornat a incidir en la Vaga General Feminista convocada per a l'A30. El Moviment Feminista ha plantejat amb aquesta convocatòria l'objectiu de reorganitzar tot l'àmbit de la vigilància, situant la solució en la interpel·lació i pressió de les institucions públiques, ja que és responsabilitat de les institucions reconèixer i garantir el dret universal a la cura.

El punt de vista d'Itaia ha estat diferent. Des del nostre punt de vista, la problemàtica de les tasques de vigilància es deu a interessos econòmics capitalistes. D'una banda, l'Estat té com a objectiu protegir els beneficis econòmics dels empresaris, per la qual cosa convé que els treballs de vigilància generin el menor cost possible. Per això, és necessari garantir les cures en la família i retallar la inversió pública orientada al sector. D'altra banda, els empresaris estan reforçant el sector del mercat de cures per a obtenir beneficis econòmics a costa de la cura, a través de la privatització del servei i la deterioració de les condicions i qualitat dels serveis dels treballadors.

Els empresaris estan reforçant el sector del mercat de cures per a obtenir beneficis econòmics a costa de la cura, mitjançant la privatització del servei i la deterioració de les condicions i qualitat dels serveis dels treballadors

Situar a les institucions com un instrument de transformació social i creure en una gestió progressista de l'Estat és una quimera. El capitalisme i l'Estat estan en crisi i en els últims anys s'ha posat de manifest que l'única cosa que poden oferir les institucions són les engrunes de pa. Quan parlem de públic, per tant, estem parlant de la gestió de l'Estat o de l'Administració, i això no garanteix en absolut l'alliberament de tots. Pot servir per a mantenir privilegis de sectors concrets, però allunya a les dones que es troben en situacions més vulnerables.

L'única possibilitat per a defensar i garantir els interessos dels treballadors en les institucions és crear una força política independent anés de les institucions. Això pot garantir que prevalguin les institucions del proletariat enfront de les institucions burgeses. Al contrari, la proposta dirigida a aconseguir una posició de força dins de les institucions no té la possibilitat de superar el marc de capital que ens aixafa.

En concret, per a fer front a les condicions de misèria i divisió sexual del treball del sector i del servei de la cura, hauríem de tenir en compte dos aspectes bàsics: el primer, la socialització de les tasques de cura, és a dir, que la cura passa de ser responsabilitat de les dones a ser responsabilitat de tota la societat. Les tasques de cura no poden quedar en l'àmbit privat de la família, l'organització social ha d'ocupar-se d'aquest servei. La segona, la igualtat salarial per a tots. És a dir, una societat sense classes. D'aquesta manera, el reconeixement de l'aportació que tots podem fer a la riquesa social i la igualtat d'oportunitats que d'això es derivi ha de ser la base de la nova societat a construir.

La vaga és un instrument polític d'aportació a aquest procés que serveix per a defensar i lluitar els drets dels treballadors. El mateix dia ha de servir per a assenyalar a les empreses i institucions responsables de la nostra opressió i per a desenvolupar la consciència d'afrontar la situació. Les mobilitzacions del Pacte d'A30 tenen com a objectiu reforçar l'elecció de la construcció del socialisme.

Nadia Pérez i Irene Ruiz, membres de la xarxa Itaia

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
2025-03-24 | Garazi Muguruza
Desioa

Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]


Nazio askapena; arrazakeriaren eta faxismoaren kontrako antidoto bakarra

Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]


2025-03-24 | Emun kooperatiba
Gazteak eta euskara: oztopo errealak eta aukera berriak

Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]


2025-03-21 | Iñaki Lasa Nuin
Ezegonkortasuna eta desoreka

Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]


Etxegabetzeetara ohitu zaitezke, baina egon, badaude

Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]


2025-03-20 | Patxi Azparren
Europa eta Euskal Herriaren desmilitarizazioa

Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]


2025-03-20 | Iñaki Inorrez
Euskaraldia ez! Euskal Oldarraldia bai!

Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.

Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]


Euskararen zapalkuntza sistematikoa

Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]


2025-03-19 | Gorka Torre
“Bayonne” bukatu da, Libération egunkariak “Baiona” idatziko du

Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:

“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du

Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]


Lurraldeko harrapariak eta energia-mendekotasuna dutenak Arabako hegoaldean jarri dira

Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]


Otero jaunari

Otero jauna, garai honetan artzain honek ez du tarte handirik izaten ezertarako, justuan ibiltzen naiz, baina gaurkoan ezin utzi erantzun gabe zure azken kolaborazioa. Izan ere, sortu didan egonezinak pisua du. Haserrea ere astuna egiten zait. Ez pentsatu, ordea, dela zenbait... [+]


2025-03-17 | Patxi Aznar
Beharrezko aldaketak

Duela gutxi, asteburu berean, Ertzaintzak bi salaketa jaso ditu: lehenengoa, emakume kolonbiar batena; lekukoen arabera, ertzainak kolpeka jarraitu zuen lurrera bota ondoren eta konorterik gabe zegoela; ospitalean garuneko edema eta paralisi partziala diagnostikatu zizkioten... [+]


Zein izango da Frantziskoren legatua?

Frantziskok "Franciscomanía" zeinuarekin hasi zuen bere Aitasantutza. Fenomeno soziologiko horri esker, Vatikanoko boterearen zirrikituak aldez aurretik ezagutzen ez zituen gaztetasunaren ikono eta Elizako aldaketa-haizeen intsuflatzaile bihurtu zen.

Era berean,... [+]


2025-03-17 | Iraitz Amor Pla
Lotu zure txakurrak

Euskal Herriko Mugimendu Feministak aurtengo Martxoak 8ko mobilizazioak "faxismoaren, erreakzionarismoaren eta zapalkuntzaren aurkako aliantzak" ehuntzean ardaztu ditu.

Kepa Kortak Naiz-en idatzitako “Musikariaren jakituria” artikuluan faxismoa definitzeko... [+]


2025-03-17 | Valen Arteaga
Bolo-bolo, gezur-zulo

Mikel Oterok boterea besarkatu zuenetik, metaforikoki eta literalki, maiz harritzen gaitu “trantsizio energetikoari” buruzko matraka instituzionala indartzen duen artikulu burutsu batekin. Horretarako, ez du dudarik egiten bere garaian politika instituzionalak eta... [+]


Eguneraketa berriak daude