Veient la situació conflictiva i intolerable de l'atenció a les persones majors i els drets humans en la majoria de les residències, la brutal propaganda de les tres diputacions i del Govern Basc, i el que està succeint a les cases on es cuida a una persona major, el futur li espanta, li espanta molt.

I si afegim dues o tres dècades al que tenim avui? Podem estar tranquils pensant que la cura serà més digne, més barat, més personalitzat i més pròxim al lloc en el qual vivim, i que les persones que ens cuiden tindran més temps i millors condicions de treball per a les persones majors?

Avui dia, les persones majors de 65 anys som el 20% de la població i en 20 anys serem el 30%. Els majors de 80 anys som el 6% i en 30 anys serem el 12%. Mantenint els sous dels cuidadors, els ràtios i les mateixes ajudes econòmiques, la despesa pública en 20 anys augmentaria almenys un 50%. Si a això afegim les millores necessàries, com a ràtios acceptables i condicions de treball més normals (similars a les d'Osakidetza), a més de majors ajudes per a les cures en la llar, l'augment de la despesa superaria el 65%. La crisi post-COVID i les receptes neoliberals no seran acceptades.

I què passaria si es mantingués sense augmentar el percentatge de despesa pública actual? Si tenim en compte el canvi demogràfic, la situació seria molt dura. En 20 anys, les ajudes podrien reduir-se a la meitat, els preus de les places públiques pujarien un 50%, els ràtios dels treballadors baixarien un 25%.

Per tot això, la Plataforma Irauli-Zaintza ha posat en marxa un SOS. El debat públic, social, acadèmic i polític és el camí per a aconseguir el consens generacional en la societat basca.

Les associacions basques d'usuaris i familiars estan denunciant moltes de les decisions i situacions que s'estan donant en les residències; el moviment de pensionistes, cada vegada més atent, exigeix una cura i un futur més esperançador; en milers de llars, continuem explotant de manera il·legal a cuidadors immigrants; en Araba Bizkaia i Guipúscoa, encara que és vergonyós, els serveis de cura i els preus són diferents; els sindicats xoquen amb el mur antidemocràtic de les diputacions en les demandes de millors condicions i ràtios de treball… I els nostres governants intenten demostrar que el sistema de vigilància ha respost bé a la crisi provocada per la pandèmia (silver economy?). que som i serem referència a Europa.

El nostre autogovern té les competències necessàries per a la vigilància, però fuig del debat obert. El Govern Basc i les tres diputacions, al marge dels ajuntaments, van prendre una adreça equivocada i sense futur. Han privatitzat totes les seus que han pogut, sense escrúpols. Ara, també volen privatitzar totalment l'ajuda a domicili i fer grans despeses en publicitat. A tall d'exemple, la campanya publicitària del pla EtxeTIC de la Diputació Foral de Bizkaia, en la qual l'ultraliberalisme econòmic dels EUA va de bracet fent apologia de com respon a cura de les persones majors.

Pensem, sobretot, en Irauli-Zaintza que ningú ha de portar diners al seu compte de resultats, reduint els recursos absolutament necessaris. Aquest servei és bàsic i necessari, i les inversions són accessibles des del sector públic i no requereix ingressos de capitals externs. La privatització és el resultat d'una forma penosa d'entendre la societat i la vida. En aquest cas, el fet que durant dècades s'hagin garantit beneficis a corporacions externes i fons d'inversió és un delicte social, un empobriment de la societat basca i un empobriment de cada persona que viva del seu salari o pensió i tingui necessitat de cures. Crear ocupació digna, fer previsió financera amb nous impostos o cotitzacions, empoderar els ajuntaments amb més competències i recursos financers per a gestionar les cures de les persones majors, és un camí des de la proximitat i la participació intergeneracional de la comunitat... I moltes altres coses.

Cap persona o col·lectiu de la ciutat o dels pobles ha d'evitar aquest debat si volem assegurar que la tardor de la nostra vida sigui més segur, just i interessant.

Xanti Ugarte, membre de l'associació de guàrdies Irauli.