La vellesa, també a la venda
- En molts sistemes tradicionals de societat, l'organització com la “geronocracia” era molt habitual. En la majoria dels passatges de la història de l'ésser humà, i fins fa molt poc, els canvis se succeïen lentament. Poca gent arribava a la vellesa. Així, arribar a ser vell era una excepció en aquella època. Per això, cuidaven especialment als majors, ja que eren amos de la caixa de la saviesa.
Els canvis se succeïen lentament en èpoques en les quals la informació que acumulaven els majors del grup era molt útil quan sorgien conflictes, problemes o preocupacions. Els joves acudien a consultar-los i sovint l'última paraula era la dels vells.
Avui dia, en què els canvis contínuament ens fan passar per damunt un darrere l'altre a tota velocitat, els vells ens destorben. Diuen que no poden ajudar-nos en els avatars de la vida “moderna”. A penes són capaços d'utilitzar el caixer automàtic del banc, i quan per onzena vegada canvien l'ordre de les cadenes de televisió, han de demanar ajuda als seus nets.
El model de família ha canviat radicalment. En quants camps, per bé, les antigues famílies jeràrquiques i patriarcals eren presons dels esperits lliures. No obstant això, el que hem perdut en altres àmbits ens ha deixat sense recursos.
-En el segle XIX. En el segle XV es van posar a la venda la terra, els diners i el treball. XXI.ean tot, fins i tot la nostra vellesa"
L'extensa família, que agrupava tres generacions, cosins, cosins petits i veïns, ens oferia una àmplia xarxa de protecció. Allí es trobaven companys de viatge que mai ens haguessin defraudat per a afrontar els alts i baixos de la vida. No obstant això, en les societats occidentals del segle XXI, en les quals l'individu s'ha convertit en el centre, aquest individu, sovint, es troba només davant moltes ratxes de vent.
La família nuclear i l'individualisme han estat els grans dominadors de la història. Encara que això ha obert diverses portes, també ha tancat moltes de les finestres. Cada família nuclear o “single” necessita el seu propi cabecillo; un niu que adquirirà en préstec de 35 anys. Aquest car niu és un món tancat, cada vegada més tancat. Cadascun dels residents vol el seu racó: la seva televisió, el seu ordinador, el seu espai intangible. Com diu el lema d'una coneguda multinacional: “una república independent”.
Les cases que abans tenien les portes obertes, ara convertides en fortaleses, ens molesten els “de fora”. Aquests forasters són els nostres majors.
Les persones majors ens molesten en l'oci que no tenim però que és insuficient; ens molesten per problemes de salut; ens molesten perquè ens demanen manyagues; perquè necessiten el nostre temps; perquè ens necessiten a nosaltres.
I nosaltres, nosaltres, els hem esquivat. Volem als vells al marge de les nostres vides, i s'estan quedant desallotjats en les residències.
La xarxa social va fracassar i per a omplir el buit, hi havia un depredador atent: “Mercat”. És innegable que els partits que gestionen els principals organismes oficials han ajudat al “Mecado” a trobar el nou calador. No tot és culpa nostra, evidentment.
"El model de família ha canviat per complet. En quants camps, per bé, les antigues famílies jeràrquiques i patriarcals eren presons dels esperits lliures. No obstant això, el que hem perdut en altres àmbits ens ha deixat sense recursos"
Una vegada que ens hem trencat en la xarxa de la família extensa no hem cosit xarxes alternatives. Necessitem aquestes xarxes que es complementen amb veïns i veïnes pròximes i que complementin la labor dels serveis públics que les institucions haurien d'oferir. Deixar el treball de cura a costa dels treballadors precaris és perjudicial per al conjunt de la societat. Perquè tot treball precari és perjudicial per a la societat.
K. L'economista clàssic Polanyi va escriure que el nostre sistema social va comercialitzar tres patrimonis de les cultures tradicionals: la terra, el treball i els diners. En aquests temps de capitalisme salvatge, la comercialització s'ha emportat al seu extrem. En el segle XXI, en les societats riques, els vells s'han convertit en productes firals.
Les parelles velles paguen la seva casa, estalviant uns quants sous, i en la majoria dels casos cobren el salari de jubilació, més o menys, mensualment. Per tant, a diferència de molts joves, tenen poder adquisitiu. Aquests patrimonis són temptadors per a aquells que volen privatitzar serveis públics. La vellesa és un gran negoci.
En el segle XIX es van posar a la venda terra, diners i treball. XXI.ean tot, també la nostra vellesa.
En aquest context, no és d'estranyar que l'última vaga dels sindicats sigui la dels treballadors de les residències. En la vaga, hi ha una bretxa salarial; la feminització de les obres, els ràtios i moltes altres reivindicacions que estan damunt de la taula. Però a més, hi ha alguna cosa més en joc:el model social, la deshumanització, la transformació de l'ésser humà en producte.
Patxi Azparren Olaizola
Llicenciada en antropologia social i cultural
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]
Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]
Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]