El professor de la UPV/EHU Gorka Bueno ha ofert informació molt important als parlamentaris bascos i basques. La comparencia ha estat donada a conèixer per Ekologistak Martxan en la seva pàgina web. En la xarxa es pot llegir íntegrament el guió de la conferència de Bueno i la presentació PPT que il·lustra el fons.
Zabalgarbi ha rebut en els últims anys fins a 24 milions d'euros en ajudes per a la generació d'electricitat a partir de suposades energies verdes. A més d'argumentar que la crema d'escombraries no pot considerar-se com una energia renovable, Bueno va mostrar que l'origen de l'electricitat generada per Zabalgarbi està en la crema de gas natural que fuma en un 70%, però no en un 70%. La prova més destacable es va veure l'any 2006. Al novembre de 2005 la turbina del forn va sofrir una greu avaria i no van poder arrencar la nova fins a maig de 2007. En aquests 17 mesos, Zabalgarbi va cremar 300.000 tones de residus sense generar cap electricitat, mentre que el gas natural que es va consumir per al cobrament de les subvencions es va cremar en només 43 MW. En aquest context, el Govern Basc li va autoritzar a cobrar 6 milions d'euros sense cap mena de valorització de les escombraries en 2006. Ara, en circumstàncies normals, la rendibilitat de Zabalgarbi continua centrant-se en subvencions públiques: En 2017 va cobrar 24 milions d'euros, que s'han vist incrementats any rere any per les bonificacions.
Un altre gran error de Bueno és el control de la contaminació de la planta incineradora. Zabalgarbi no realitza un control continu sobre les emissions de dioxines i furans a l'atmosfera. Els responsables de Zabalgarbi [i els responsables d'Osakidetza també, Nota de la Redacció] han insistit que les incineradores realitzen un control permanent de les emissions de dioxines i que fan un moment general. Per exemple, el que va dir al diari Deia el director de Zabalgarbi, Mikel Huizi, el mostra Zabalgarbi en la seva pàgina institucional: "Si en aquest moment es detectés que la xemeneia desprèn massa dioxina, Vitòria-Gasteiz (Govern Basc) podria pressionar el botó i parar la planta", ha afegit.
Però això és mentida, va dir Gorka Bueno: "En Zabalgarbi es prenen quatre mostres a l'any per a controlar dioxines i furans, cadascuna de 6 hores, i els resultats es recullen un mes més tard. No obstant això, és possible que les coses es facin d'una altra manera. Existeixen tècniques de mostreig en tot moment que permeten conèixer les emissions reals en un futur pròxim. Però això no està previst ni en Zabalgarbi ni en Zubieta".
El professor Gorka Bueno va oferir molta més informació als parlamentaris sobre la incineradora de Bilbao. En el cas de les muntanyes d'escòria que cedeixen residus cremats, per exemple: el calcinamiento anual de 220.000 residus deixa 44.000 tones d'escòria i 7.000 tones de cendres molt tòxiques. Una altra informació sobre el canvi climàtic que abordarà pròximament el congrés Change the Change a Sant Sebastià: Zabalgarbi emet a l'any 274.000 tones de CO₂, la major responsable de l'empitjorament del clima al País Basc. També va parlar de la contaminació que la incineradora genera en l'aire, el sòl i la vegetació dels voltants de Bilbao, com de la seva falta de control.
Per a finalitzar, Ekologistak Martxan i en nom de Zero Zabor Bizkaia, va demanar una auditoria completa de tota la gestió dels residus en Bizkaia, entre els quals es troben els greus problemes a dalt esmentats.
ZZB Zero Zabor Bizkaian plataformak salatu du 2005etik gaurdaino Zabalgarbi erraustegiak 600.000 tona eskoria –hondakin nahasiak erretzeak utzitakoak– isuri dituztela Bizkaiko zabortegietan eta hori kontrol egokirik gabe egin duela, prozesuaren kalitatea bermatzen... [+]
Zalaparta sortu baitu Gipuzkoako zabor nahastuak Bizkaiko erraustegira eta zabortegi batera eramateko bi lurraldeetako agintariek daramaten negoziaketaren albisteak (ikusi Gipuzkoako 60.000 tona nahasi, Bizkaiko erraustegirako bidean… eta garestitzen) laster hasi dira... [+]
Mallabiako udalak ukaturik baimena Gipuzkoatik 60.000 hondakin nahasi bertako zabortegira eraman ditzaten, Bizkaiko Foru Aldundiak sartu du eskua operazioan eta Gipuzkoari bi aukera eskaini dizkio: edo tona horiek Zabalgarbiko erraustegira eramatea, edo zaborrok beste TMBren... [+]
Azaroaren 28an Europako Parlamentuko ITRE Industria, Ikerketa eta Energiaren batzordeak bozkatuko du zabor nahasi/errefusentzako diru-laguntzak Europar Batasunaren Zuzentarau berritik kanpo uztea. Honek bete-betean harrapatuko luke Bizkaiko Zabalgarbi erraustegia. ZWE Zero Waste... [+]
Hondakinak kudeatzeko errausketarik gabeko sistema berri baten aldeko aldarria egin du maiatzaren 17an –Birziklapenaren Nazioarteko Egunean– Bilbon aurkeztu den Bizkaiko Zero Zabor plataformak. Aldundiak astelehenean zabaldutako datuek azken urteetako kudeaketaren... [+]
Zabalgarbi inguruan artsenikoa hirukoiztu egin dela azaldu du Berrian Iñaki Petxarroman kazetariak. Aste bete geroago Fernando Palacios ikerlariak dio erraustegiaren inguruko landarerik eta horiekin bazkatutako animaliarik ez litzatekeela jan behar.
Errauskailuak ez ditu egin dioxina eta furanoen kontzentrazioa neurtzeko azterketak. Laginak ere modu irregularrean hartu ditu, txosten baten arabera.
Bizkaiko Foru Aldundiak hondakinen kudeaketari buruz zabaltzen dituen datuetan “manipulazio larriak daude”, esan du gaur Gorka Bueno EHUko irakasleak, Ekologistak Martxan taldearen izenean Bizkaiko Batzar Nagusietako Eskaeretarako eta Herritarren Hartu-emanerako... [+]
2013tik geldirik zegoen Jata zabortegia –Lemoiz eta Jatabe udalerrien eremuan, Uribe Kostan– berriro ireki du Bizkaiko Foru Aldundiak, Zabalgarbiko TMBtik ateratako hondakinak bertan pilatzeko.
2014an Bilboko Zabalgarbi errauskailuak kiskali zituen 100 kilo hondakinetatik 31 hondar organikoz osatua zen, enpresak berak Eusko Jaurlaritzari emandako datuen arabera.
Bizkaiko errauskailuak 2014an bosgarren postuan amaitu zuen Euskal Herriko enpresa isurtzaileenen artean.
Ekologistak Martxan taldeak ezbaian jarri ditu Bizkaiko Foru Aldundiak emandako 2014ko birziklatze datuak, okerreko metodologian oinarrituta daudela argudiatuta. Gorka Bueno EHUko irakasleak egindako azterketak xehe jasotzen ditu Aldundiari egotzi dizkioten huts metodologikoak.