Perquè aplicant les claus de Best seller a la divulgació científica: un relat espurnejant sense traves, una descripció depurada de personatges i situacions sense matisos, que delimitin clarament els àmbits del bé i el mal, i sobretot, un missatge que ens permeti calmar les nostres oïdes: Hem tingut problemes al llarg de 200.000 anys, però anem a la llum. Vivim millor que mai, en general, i tenim a la nostra disposició remeis per als petits problemes que encara ens queden. És qüestió de temps perquè el desenvolupament de la tècnica pugui donar solució a totes elles. El Cel Somiat es materialitzarà immediatament en la nostra Terra –pensa en el que són uns anys quan parlem de la perspectiva de centenars de milers d'anys.

Sapiens està ple d'interessants idees, entre les quals hi ha una, la principal de la meva imatge, la de la “revolució cognitiva”: l'autonomia biològica que va permetre “la capacitat humana per a crear mons imaginaris”, i amb la qual es va obrir la porta a situar-se per sobre de les altres espècies i a crear civilitzacions. Tracta altres temes, un munt d'arguments dubtosos i, sobretot, la falta de matisos en el camí d'arribar a la posició ideològica abans esmentada. I dic ideològic, perquè en nom de la ciència es desenvolupen en l'actualitat les principals ideologies: a les narracions i idees se'ls dona una metodologia i un matís científic, sempre en nom de l'objectivitat.

No entraré aquí en algunes de les afirmacions o llacunes dubtoses del llibre, i més tard la trilogia, ni en els artificis que es fan per a orientar les dades utilitzades a les conclusions que s'han establert anteriorment, qui no ho fa? Harari (B. Gates, M. "Senti, B. Obama, A. Merkel o E. Macron, entre altres), també va ser consultat quan va esclatar la crisi del coronavirus. Acudiré directament a una entrevista recent a un periòdic (El País, 20 de març de 2020), en la qual debatré amb les seves opinions.

En l'entrevista, denúncia amb raó: “En els últims anys, molts polítics irresponsables han trencat la confiança en la ciència i en la cooperació internacional, i ara estem pagant això. No hi ha gent madura”. Aquesta última frase va ser la primera que em va donar aquesta tendència a les explicacions psicològiques que cada vegada utilitzem amb més freqüència: “Els llocs de les autoritats estan plens de nens immadurs, els militars són bufons amb pistoles...”. I si aquestes autoritats no fossin “irresponsables” o “immadures”, sinó completament conscients i responsables en les seves decisions, al servei dels interessos que defensen? No és freqüent que hi hagi gents disposades a la massacre en els principals llocs de comandament, que triïn als seus enemics i els destrueixin en la guerra?

A continuació, Harari resumeix el programa de cinc punts per a fer front a la crisi provocada pel Coronavirus: (1) “Compartir informació fiable”, (2) “Coordinar de manera equitativa la producció, subministrament i distribució de material mèdic essencial”, (3) “Facilitar metges, infermeres i experts a les persones més afectades pels països menys afectats”, (4) “Crear una xarxa de seguretat econòmica mundial per a salvar els territoris i sectors més afectats”, (5) “Concertar un acord mundial sense problemes”, perquè algunes persones puguin lliurement. Sense entrar en matisos sobre un punt o un altre, una pregunta em colpeja com una pedra al cap: en quin planeta creu que li ha tocat viure? I em recorda a aquells primers astronautes que, a la volta de l'espai, van saltar a l'òrbita de la Terra, emocionats per la bellesa del “planeta blau”, que van proclamar, amb llàgrimes, la germanor de tots.

Però Hara està convençuda de l'evolució cap a la felicitat de la societat, i per a mostrar com això cal aconseguir-ho, ens posa com a exemple l'eliminació de malalties com la baztanga que, segons ell, “es va aconseguir gràcies a la vacunació universal”. Per tant, ens proposa la idea buldòzer unànime de la immunització global contra les pandèmies, “que tots acceptem, llevant algun dels psicòpates antisocials contra les vacunes”. La història, no obstant això, ens conta que la disciplina d'Harari, la caiguda de la verola a Europa, no va tenir res a veure directament amb la vacunació massiva; per exemple, en Leicester (Anglaterra), on el 95% dels bebès estaven vacunats en l'epidèmia de 1871-1872, les autoritats van rebutjar aquesta mesura i, en el seu lloc, es van decantar per mesures d'higiene[1].

En contra del que afirma Harari, no s'ha produït una vacunació global contra la verola. He tingut l'oportunitat de participar en una campanya de vacunació promoguda per Creu Roja a Àfrica i he comprovat que aquest tipus de campanyes són impossibles en la majoria dels llocs d'Àfrica i que les dades que es donen són falsos, sent l'objectiu principal d'aquesta mena de campanyes el blanqueig dels plans neocolonials de les antigues metròpolis. Segons una altra analogia, les malalties endèmiques com la malària no han desaparegut perquè no s'han inventat vacunes contra elles, però la veritat és que va desaparèixer d'Europa fa temps, fins i tot sense vacunes, i amb la millora de les condicions de vida aquí. Els que s'uneixen a la ideologia d'Hariri insisteixen en el mateix:Les solucions universals estan en mans de les solucions tècniques i, fins i tot en el cas de la crisi del coronavirus, la solució és vacunar a totes les persones de tots els territoris. Si els habitants d'un sol territori quedessin sense vacunar-se, es convertirien en perillosos per a la resta del món, ja que el virus de la verola es reproduiria i la seva possible evolució augmentaria. Fins i tot reconeixent que la vacunació pot ser vàlida, aquesta afirmació ferma és falsa en si mateixa, ja que els problemes sempre són més complexos i, tornant al covid 19, els problemes que genera i genera la pròpia vacuna contra ella i la seva distribució són un clar exemple d'això.

En la citada entrevista, Hari també s'ha referit al problema del canvi climàtic i ha proposat arranjaments tècnics senzills com si el desastre ecològic fos una qüestió de futur. El problema està per venir i podem prevenir-lo. No és una catàstrofe en vigor, ja irreversible en molts àmbits, totalment lligada al nostre estil de vida i al nostre model productiu. I, aprofitant el port, s'oposa als mals auguris que posen en qüestió el progrés econòmic: “Hi ha alguns que pensen que per a frenar el canvi climàtic haurem de parar el progrés econòmic i tornar a les coves i a alimentar-nos amb arrels. Quina ximpleria!”. Què és, no obstant això, una estupidesa: qüestionar el dogma del progrés o plantejar la necessària elecció entre el creixement i “menjar arrels”? És sorprenent veure fins a quin punt aquest tipus d'actituds, ideologies i discursos es veuen afectats per l'orgull ocult.

Esmentaré un punt més. Davant tots els fils, explica que combina el seu treball diari amb els monòlegs espirituals. De tant en tant es retira a meditar i ens anima a seguir el seu exemple. El segon número de la trilogia que ha escrit està dedicat al mestre Goenka. Els monòlegs de jubilació que organitzen els seus seguidors estan repartits per tot el món. També jo vaig meditar i vaig estar en una d'elles. Per això trec el tema. Per a començar, la doctrina que s'ofereix en aquests soliloquis és poterizada –el mestre no parla directament; les seves paraules només s'ofereixen en anglès a través de gravacions i després traduïda a la resta d'idiomes–, mentre que el punt de vista que s'ofereix sobre el budisme és totalment simplista i revisionista, com la majoria dels budistes occidentals, de pas. Entre ells, és habitual proclamar i negar al mateix temps la primera “noble veritat” de Buda –sarvam dukha, ‘tot és dolor’ traduït de qualsevol manera– i, per descomptat, neguen el sentit ontològic d'aquesta afirmació, que és el complement natural de la humanitat. També en aquest cas, això seria “qüestió tècnica”: “Posem a tothom a meditar –després de la vacunació adequada– i el Dukha es convertirà en una qüestió prehistòrica”.

Hariri és israelià, professor de la Universitat Hebreu de Jerusalem, però no sembla tenir res a dir sobre els seus “problemillas” –l'apartheid palestí o la guerra d'Orient Mitjà que s'estén a un territori cada vegada més ampli, que destrueix la vida de milions d'éssers humans i condiciona la geopolítica mundial–. No conec la seva opinió sobre aquests problemes, però és de suposar que tindrà comptes trets: pensarà amb raó que és suficient un petit error en aquestes zones “lliscants” per a ser expulsat de les corts dels governants, o per a ficar-se en problemes en el seu propi territori, i això seria un risc inútil per a algú que ha tant de dir i vendre.