Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Alguns bertsos de Xenpelar amb pilota


16 de maig de 2022 - 08:04
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Fa temps que se'm va fer lliurament d'un fullet: Chansons Basques (Hendaia, 1967). En ell apareixen algunes cançons sobre la pilota, una de les quals crec que mereix un esment especial. No, si es vol, per la importància de la pròpia cançó (que és bastant àgil i sense transcendència, sincerament), però sí perquè és un bon exemple, fins i tot en la seva petita, dels avatars que tenim amb altres estrats de versos que ens apareixen per aquí i per allà.

El canecillo ens apareix en el fullet amb el nom de pilotari zira i des del principi li vaig agafar un aire molt conegut, però em va passar una estona abans que em donés compte del que ocorria amb ell pel meu mal cap, i això va ser en llegir un exemplar de la Segona Compareixença obeta de Garoa de 1930, de Txomin Agirre. A destacar ara, no el text de 1912, sinó el de la Segona Compareixença Obeïda.

Aguirre va aparèixer en Urkiola, en Sant Antoni, un home que venia nous versos. Els versos dels xenpelos, com deia el mateix Aguirre –i no sense ironia, com dic–, eren dels renterianos a l'hora de vendre tots els versos.

"La calor extreta del pilotari de Prantzia:

Amalau espanyols

Prantzesa mateo aaa.

Bon partit

ha estat un obstacle aaa.

A quatre

Ziran asi.

D'Altzu

Irabasi"

En primer lloc, evidentment, aquestes són bastant rares, tant per les seves dimensions com per les seves raons. Però, sobretot, la qüestió és que ni un ni l'altre són realment els de Xenpelar.

La segona (“Lau lautara…”) va ser publicada per Ramón Artola (1831-1906) en la revista Euskal-Erria de Donostia en 1888. La muralla de Sant Sebastià ens ha arribat d'aquell partidazo que s'ha jugat a llarg termini, a trossos i una miqueta desfigurat. I d'això també tenim el pilotari Zu, que he dit més amunt, encara que tot sigui de petachos i pegats. D'aquí agafava, per tant, aire molt conegut… I a mi em va sorprendre (gairebé indignada), de sobte em semblava tan evident com no em vaig adonar de com havia passat molt de temps.

"Aguirre va aparèixer en Urkiola, en Sant Antoni, un home que venia 'nous versos'. 'Els versos de Xenpelar', com deia el propi Agirre"

José Zapirain Txaplillo, que va jugar aquell partit juntament amb Artola, va explicar anys després quins i com va ser aquell partit, i com Artola havia votat els bertsos (“Luzian... moch!”, Euskal-Erria, 1911). Els perdedors estaven fent un partit de calamitat, fins que els guanyadors, amb burla, preguntaven si estaven en el tramvia. I al final, com si el desastre fos arrodonit per complet, van haver de caure Artola, trencar el braç i portar-lo al famós Petrikillo. Segons sembla, Artola va cantar versos en la llitera.

El primer vers, per part seva , és obra d'Alkain Udarregi i, segons una nota manuscrita del jesuïta Francisco Apalategi (1867-1948), va ser l'últim partit disputat en la galleda de Sant Sebastià. Quatre en el rebot, encapçalant els partits Bautista Eizagirre per un Txikito d'Azpeitia i Mathieu Borotra per l'Oblit.

El repte es va concretar en tres partits, igual que en l'art es feien grans desafiaments: partides quitora-cabres (partie-revanche-le tout), dues a Sant Sebastià i un altre a Irun. L'azpeitiarra va guanyar els dos de Sant Sebastià i el d'Irun. Si la nota de la prestatgeria és correcta, el que s'esmenta en els versos seria el segon (i l'últim) dels dos partits disputats a Sant Sebastià. Si l'azpeitiarra estava decadent (o era d'edat, més ben dit), i Mathieu venia cada vegada més alt amb el sirimol, la major part de l'advocada de la nova cistella de fleix, si creiem en el pare del Cambrer, Jean Elizalde Ganix. En l'Exposició Universal de París de 1867, el kaiser Napoleó III i el kaiser Gillermo de Prússia es van veure sense armes en l'última ocasió, Mathieu podria ser el resultat dels partits de pilota disputats (Julian Marshall, The Annals of Tennis, 1878). Cal no oblidar que és de 1886 quan Etxeberri de Sara va escriure per a Hugo Schuchardt Lekay i Briket, però que aquest solás té també un valor historiogràfic innegable, ja que va escriure amb la pilota de 1860 als Saratarras i aquí tenim a Mathieu, líder de tots.

Sense continuar ascendint, no obstant això, i tornant al nostre terreny, el partit d'Irun de jugui també va provocar el seu cant, en aquell any presentat a l'Exèrcit de les Cobles d'Antoine d’Abbadie, i a la pàtria més a gust que a la pilota.

El nostre compte no acaba per tant, no obstant això…

Jean Etchepare va publicar en la revista Gure Herria en 1922 un extens resum de Garoa, i va citar els versos de la manera següent: “Hi ha un munt de plomes, com diu la pullita, d'un senperio, sobre pilotaris francesos”.

De fet, i per això subratllava més amunt l'edició de 1930 de Garoa, Agirre no va escriure originalment "Xenpelar", sinó "Senpelar". La segona compareixença obeïda va modificar el Senpelar d'Aguirre de 1912 i Xenpelar de tots els temps. Etchepare en 1922, evidentment, només podia llegir a Senpelar, i sembla ser que el cop d'ull li va donar un senperar més famós en lloc d'aquell desconegut Senpelar.

Nous versos de Xenpelar. I qui és la madria d'Oyen, Xenpelar ho sap.

I tot alhora. Qui dona més?


Últimes
2025-03-11 | Hala Bedi
Izanen gazte aldizkaria jaio da

Euskal Herriko literatura gaztearen eta idazle hauen topagune bilakatu nahi den proiektu berriaren inguruan hitz egingo dugu gaur.


2025-03-11 | Euskal Irratiak
Daniela Albizu euskaltzale eta abertzaleari plaza bat eskaini diote Urruñan

Larunbatean, martxoaren 8an, Urruñako herriak Daniela Albizu izena ezarri dio herriko etxearen aitzineko plazari, emazte abertzale honen memoria omentzeko.


Gurutzetako Ospitaleko Larrialdiak “kolapsoaren ertzean” daudela salatu du ESK sindikatuak

Barakaldoko ospitaleko larrialdi zerbitzuan sufritzen ari diren "saturazioa larria" dela ohartarazi du sindikatuak. Pazienteak korridoreetan artatu dituztela eta krisia kudeatzeko "behar adina langile" ez dagoela salatu du. Errealitate horren aurrean... [+]


2025-03-11 | Estitxu Eizagirre
Makroeolikoez hitzaldia Andoainen eta egunpasa Aranon
Komunitatean hitz egin eta kultura sortu, haize-erroten aurrean

Komunitatea bildu, pilpilean dauden gaiez hitz egin, informazioa trukatu eta beste herrien esperientziak ezagutzea da herritar kritikoek egiten duten lehen ekintza, makroeoliko bat herrian jarriko diotela jakiten duenean. Halaxe egingo dute martxoaren 13an Andoainen: mendi... [+]


‘Statu quo’-a mantentzea espero da Groenlandiako hauteskundeetan, Trumpen presiopean

Inkesta gehienen arabera, Inuit Ataqatigiit alderdi ezkertiar independentistaren eta Siumut sozialdemokrataren arteko aliantzak jarraituko du indarrean parlamentuan. Herrialdeko lehen ministro Mute Egedek hauteskundeak aurreratzea proposatu zuen, AEBen "kanpo presioek"... [+]


2025-03-11 | Joan Mari Beloki
Euskal Herria Europa berrian

Ukrainako gudaren amaierak ondorio sakonak ekarriko ditu Europa osora. Europako elite ekonomikoek beren indar guztia jarri dute guda-zelaian eta galdu egin dute. Galtzaileek, elite globalistek, beren egitasmo kuttuna galduko dute, Europako Batasuna, eta Bruselatik europar... [+]


Pablo Gonzálezen aurkako zigor auzibidea itxi du Poloniako Justiziak

Varsoviako Barrutiko Auzitegiak argudiatu du González jada ez dagoela Polonian, eta ezin dutela jakin noiz aterako den Errusiatik. Auzitegiak ez du kazetari nabarniztarraren aurkako bestelako prodezurarik abian jarriko.


2025-03-11 | ARGIA
Euskal Herria antimilitarista dela aldarrikatuko du EH Bilduk apirilaren 20ko Aberri Egunean

Mundua "oso azkar" aldatzen ari dela azaldu du Arnaldo Otegik, militarismorantz eta autoritarismorantz doala, eta norabide horren aurkako jarrera duela koalizio subiranistak.


Duela bost urte baino %155 aldiz arma astun gehiago inportatzen ditu Europak

Ukraina da munduan arma gehien erosten dituen herrialdea; munduko erosketa guztien %8,8. Merkatuaren ia erdia kontrolatzen duena, berriz, AEB dira: Europak erosi dituen armen erdia baino gehiagok jatorri estatubatuarra dute.


Euskara bihotzean eta erdara ezpainean

Azterketak amaitzearekin batera ohikoak bihurtu dira ikasleriaren artean, urteko garai honetan merkeak diren hegaldiak hartu eta adiskideekin bidaiatzea. Horrela egin dut neuk ere eta Londresera joateko aukera izan dut. Ildo beretik, bertan “euskaldun” pilarekin egin... [+]


2025-03-11 | Mikel Aramendi
ANALISIA
Ukrainako “eskarmentua” Asia Ekialderaino heltzen ari da

Maiatzaren 12an Filipinetan egingo diren Bongbong Marcosen agintaldiaren erdiko hauteskundeek eman dezakete argibideren bat herritar xeheen artean kezka noraino errotu den begiztatzeko.


Eskolako guraso taldean nola informatu euskara hutsean, erdaldunak haserretu gabe

"No entiendo, en castellano por favor" eta gisakoak ohikoak dira eskolako guraso Whatsapp taldeetan, baina Irungo Txingudi ikastola publikoan euskara hutsean aritzeko modu erraz eta eraginkorra dute, behar duenarentzat itzulpen sistema berehalakoa ahalbidetuta.


2025-03-11 | ARGIA
Petrolio-ontzi bat erregaia isurtzen ari da Ingalaterrako kostaldearen aurrean eta egoera “oso-oso kezkagarritzat” jo du Down Streetek

Petrolio-ontzi batek eta zamaontzi batek elkar jo dute astelehen goizean Ipar Itsasoan, Ingalaterrako ipar-ekialdean. Talkak Jet-A1 erregaia zuen petrolio-ontziaren tanke bat apurtu du eta kezka da nagusi, izan ditzakeen ondorio ekologikoengatik.


2025-03-11 | Sustatu
Etorkisuneku 01 jardunaldia 14an, “etorkizunak pentsatzeko euskaratik”

Etorkisuneku 01 izenarekin jardunaldia egingo da martxoaren 14an, datorren ostiralean, Errenterian. Badalabek eta TEKS elkarteak antolatuta "hizkuntzari eta komunitateari lotutako iruditeria eta diskurtsoak berritzeko proposamen bat" izango omen da. Badalaben egoitzan... [+]


Eguneraketa berriak daude