Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La recerca del Govern Basc conclou que els Guàrdies Civils "Xenki" i "Murgi" van ser assassinats

  • El 2 de setembre de 1972 la Guàrdia Civil va assassinar en Lekeitio al zarauztarra Joxe Benito Mujika Xenki i al sopuerta Mikel Martínez de Murgia Murgi, membres d'ETA. Fins ara la versió oficial deia que van morir en un tiroteig, però la recerca que ha dut a terme el Govern Basc a petició dels seus familiars i de la Fundació Egia Zor ha conclòs que la Guàrdia Civil havia tirotejat en Lekeitio i, després de 50 anys, el Govern Basc els ha reconegut com a "víctimes oficials de l'execució arbitrària".

30 de agost de 2022 - 12:46
Guardia Zibilak hildako bi etakideak oroitzeko ekitaldi bat. Argazkia: Lea Artibai eta Mutrikuko Hitza.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

El Govern ha reconegut a Joxe Benito Mujika i a Mikel Martínez de Murgia com a "víctimes oficials de l'execució arbitrària", i ha declarat que la Policia espanyola havia vulnerat el seu dret a la vida. El mitjà de comunicació Berria ha explicat que per a la realització d'aquesta recerca s'han recaptat testimoniatges de testimonis que es trobaven el mateix dia del crim i s'ha parlat amb un dels metges que va realitzar l'examen de cadàvers: "Ell conservava tota la informació, a més recordava molt bé el cas", ha declarat al periòdic en basc la Fundació Egia Zor.

Assassinats en un habitatge de Dendari Kalea

Tots dos van ser assassinats en un habitatge del carrer Dendari de Lekeitio. L'informe mèdic indicava que Mujika havia rebut un sol tir en la gola, i els testimonis han revelat que aquell tret havia estat llançat per un franctirador des de l'edifici situat enfront de la casa, quan Mujika va obrir la porta del balcó.

En el cas de Martínez de Murgia, l'estudi del Govern ha determinat que va rebre vint trets en la zona lumbar, tots per darrere. Això desmenteix la versió oficial, perquè si hi hagués tiroteig no els rebria per darrere.

En 2018 el Govern Basc va iniciar la recerca a petició de familiars i de la Fundació Egia

La periodista Jone Arruabarrena, en el periòdic Berria, ha recollit amb detall el desenvolupament d'aquesta recerca: després de molts anys de silenci, el 2 d'octubre de 2016 l'Ajuntament de Lekeitio va sol·licitar a l'institut Gogoratuz l'obertura d'un estudi per a donar a conèixer la veritat. Dos anys més tard, els familiars dels morts i la Fundació Egia Zor van recórrer al Govern mitjançant la Llei 107/12, que va entrar en vigor en 2016 i li van demanar que investigués el succeït. Aquesta llei té per objecte donar "reconeixement i reparació a les víctimes de violacions de drets humans en el context de la violència de motivació política" entre 1960 i 1978.

Acte d'homenatge a Xenki i Murgi el 2 de setembre en Lekeitio

La Fundació Egia Zor i la plataforma 50 anys Xenki i Murgi han organitzat un acte en el qual homenatjaran dos morts. El dia 2 de setembre a les 19.00 hores se celebrarà en Lekeitio un acte polític sota el lema "És hora de saber la veritat", enfront de la casa on tots dos membres van ser assassinats. L'Ajuntament de Lekeitio realitzarà una recepció institucional als familiars abans de l'acte.

 


T'interessa pel canal: Euskal gatazka
Bilgune Feministak Iratxe Sorzabal babestu du
“Indarkeria matxistaren beste adierazpen bat da tortura, urtez luzez estatuek babestua”

Euskal Herriko Bilgune Feministak deituta elkarretaratzea egin dute Hernanin Iratxe Sorzabali elkartasuna adierazi eta "babes osoa" emateko. Inkomunikatuta egon zen uneak berriz ere epailearen aurrean kontatu behar izatea, "bizi izandakoak utzitako ondorioen... [+]


Xabier Zabalo euskal presoa espetxera itzularazi du Auzitegi Nazionalaren Fiskaltzak

Frantziako Poliziak 2002an atxilotu zuen zumarragarra, eta 30 urteko zigorra betetzen ari da. Sare Herritarrak mobilizazioa deitu du datorren ostiralerako, Urretxuko Potros Plazan.


Nafarroako Gobernuak Estatuaren indarkeriaren beste zazpi biktima aitortu ditu

Nafarroako Gobernuak ofizialki aitortu ditu gure lurraldean giza eskubideen urraketa larriak jasan zituzten Estatuaren indarkeriaren beste zazpi biktima. Horien artean, hitzez hitz “motibazio politikoko biktima gisa” aitortzen ditu Patxi Erdozain, Eneko Compains,... [+]


2025-02-25 | Angula Berria
Iratxe Sorzabal preso politikoaren absoluzioa eskatu dute Irunen

Iratxeren Bidasoaldeko Lagunak ekimenak deituta, dozenaka lagun kalera atera ziren atzo Iratxe Sorzabal preso politiko irundarraren absoluzioa eskatzeko eta behingoz etxera ekartzeko, torturak salatzeaz gain.


Izan, badira salbuespen legeak, bai horixe!

Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.

Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]


Demanen responsabilitats públiques en la presentació de la Xarxa de Torturats d'Euskal Herria
Més de 900 persones han sofert tortures en Donostia-Sant Sebastià han participat en la presentació de la Xarxa de Torturats d'Euskal Herria, el 15 de febrer. La iniciativa pretén servir d'altaveu als torturats i ha animat als ciutadans que encara no han donat a conèixer la... [+]

Igual que amb l'ajuda dels artistes hem viscut la florida d'Euskal Herria, també en aquesta ocasió, amb el seu impuls, continuem fent el camí junts, donant el suport necessari als presos polítics, exiliats i deportats bascos

El lector ja sap que l'Associació Harrera neix... [+]


Víctimes de l'Estat demanen al lehendakari Chivite que sigui present en l'acte de reconeixement el 13 de febrer
En 2023 i 2024 el Govern de Navarra ha rebut 125 sol·licituds de reconeixement com a víctima de la violència d'Estat. D'elles, 41 han estat admeses. L'Associació de Deutes i Torturats Egiari han valorat molt positivament el camí que s'està duent a terme.

2025-01-27 | Ahotsa.info
EH Bildu crida a reivindicar de manera unitària el dret a decidir en l'Aberri Eguna
Euskal Herria Bat ha donat a conèixer l'acte que tindrà lloc l'11 d'abril al Kursaal de Donostia-Sant Sebastià. L'acte tindrà lloc uns dies abans de la celebració de l'Aberri Eguna. En la compareixença, en la qual han participat els portaveus Mireia Epelde, Xabier Euzkitze i... [+]

L'assassinat d'Ordóñez, en el context d'Oldartzen "" i "L'alternativa democràtica"
Aquest dijous es compleixen 30 anys de l'assassinat per part d'ETA del regidor del pp en Donostia-Sant Sebastià Gregorio Ordóñez per part de l'Ajuntament. Es tracta d'un atemptat que, per diferents motius, va causar una especial impressió en la societat basca. Va obrir la porta... [+]

2025-01-22 | Julene Flamarique
Ernai organitza ‘Dies a la independència’ en 75 municipis d'Hego Euskal Herria
L'objectiu principal és reflexionar sobre el “camí a la independència”. El 20 d'abril, coincidint amb l'Aberri Eguna, l'última parada serà la jornada Gazteon Eskutik, que se celebrarà en Berriozar.

Una onada de ciutadans a favor de la solució definitiva per a presos, fugits i deportats
La manifestació convocada per Sare Herritarra dissabte passat a Bilbao ha omplert els carrers de Bilbo també en aquest començament d'any. En l'acte final han demanat acabar amb les lleis i tractaments d'excepció que s'apliquen als presos i construir una memòria "col·lectiva" per... [+]

135 presos polítics i 66 surten al carrer amb algun permís
Aquest dissabte se celebra a Bilbao la manifestació anual a favor dels presos i preses polítiques basques. Cada vegada hi ha menys presos, però quan en 2011 ETA va interrompre la seva activitat armada, pocs haguessin imaginat que, quinze anys després, desenes de presos... [+]

Maixabel Lassa diu que des dels aparells d'Estat es va voler matar a Juan Mari Jauregi i a ell
El seu marit, Juan Mari Jauregi, vivia llavors en el Palau de La Cimera de Donostia-Sant Sebastià, quan el primer era el Governador Civil de Guipúscoa, a mitjan anys noranta. Jauregi va ser assassinat per ETA a Tolosa l'any 2000.

Eguneraketa berriak daude