La recentment creada associació de memòries Hegiak de Zumaia anuk.eus ha obert la pàgina web per a ajudar a resoldre el cas de Xabier Kalparsoro, mort sota la custòdia de la Policia Espanyola.

Després de 30 anys, han rebut en la web explicacions sobre alguns fets i dades que encara no han estat aclarits amb la detenció i mort d'Anuk: Detenció de Durango i les seves circumstàncies, detenció de l'Ertzaintza d'un mes abans i altres. La web ha estat creada en basca, castellà, francès i català, on s'han recopilat fotografies personals, relats, hemeroteca, vídeos i fotografies de l'època, àudios, recomanacions bibliogràfiques de Kalparsoro. L'objectiu és "deixar a Xabier Kalparsoro, mancant la veritat oficial, en mans de la ciutadania l'ocorregut", segons ha assenyalat Hegiak memòria.

Els membres de l'associació destaquen que un dels valors del projecte és el treball voluntari. El treball de documentació, el disseny i desenvolupament de la web, les traduccions, la recollida de fotografies... han estat possibles gràcies a les aportacions dels ciutadans.

Acte públic

En data d'avui, 26 de setembre, juntament amb la Fundació Egia Zor, se celebrarà un acte per a demanar que aclareixin la mort de Kalparsoro. Serà a les 19.00 en la zona de Moilaberri de Zumaia (en cas de pluja a la sala Aita Mari).

Fa uns 15 anys es va crear a Zumaia un documental sobre el cas: La Veritat d'Anuk. Visible en el canal multimèdia d'ARGIA.

30 anys esperant la veritat

Xabier Kalparsoro, de jove, es va adherir a les múltiples lluites de Zumaia des de la seva etapa d'estudiant d'institut. En l'organització juvenil Jarraitu va tenir responsabilitats polítiques a nivell de Guipúscoa i va estar alliberat durant molts anys. Als 17 anys va ser detingut per primera vegada per la Guàrdia Civil. Als 25 anys, amb un acte de sabotatge, va fugir a Ipar Euskal Herria amb la policia darrere. Allí es va fer membre d'ETA.

A partir de maig de
1993 En passar aquest estiu a Hego Euskal Herria es va trobar en un bar de Vitòria amb un antic company de Gerra. En la seva conversa amb ell li va indicar que acabava de sortir d'una llarga detenció. Aquest amic li va dir a la policia la situació de Kalparsoro amb les següents paraules: “Tenia la cara completament deformada i les mans en la pell viva. Va dir que va ser detingut per l'Ertzaintza. Li van fer de tot, li van drogar i després ho van deixar lliure”. L'endemà va menjar amb ell en el pis d'altres amics. Preguntat per la seva amargor en braços i cames, va agafar un tovalló i va escriure: “M'han passat moltes hores entre esbarzers, no vull parlar d'això”. De seguida va agafar l'encenedor i va donar foc al tovalló. Hores després es va donar a conèixer que l'Ertzaintza va detenir a un refugiat a Llodio anomenat Anu. Encara que els periòdics ho van publicar, tots els policies ho van negar. L'endemà Camús va cridar a la caserna de la Guàrdia Civil de Sansomendi dient qui era. Allí ningú li va creure.

Llodio, Durango, Indautxu i Basurto El 13 de
juliol es va inaugurar el descobriment d'un forat d'ETA en els contraforts de Laudio. L'últim dia d'aquest mes, la Policia Espanyola va aparèixer a la seva casa buscant a Calparsoro. No ho van trobar.

El 23 de setembre la policia municipal de Durango es va posar en contacte amb els agents de Zumaia i gràcies a aquests últims, la família de Kalparsoro va descobrir que Xabier estava detingut acusat de robatori. Li van donar dades contradictòries com que no volia parlar amb la seva família “en embriaguesa, perquè estava com s'havia anat del cap”. La família es va acostar a Durango i els van dir que per ordre judicial la van portar a Indautxu de Bilbao. En acostar-se a Indautxu se'ls contesta que ho van portar a l'hospital de Basurto a petició de Xabier. Allí sí, era a l'hospital, però no van poder veure'l. De fet, durant 2 dies en coma fins que va morir, van impedir la visita a la família, en nom de la situació d'incomunicació establerta per la policia. Quan Xabier era allí es va assabentar gràcies a una infermera.

La versió oficial de l'exposició
policial sobre la mort de Kalparsoro fins avui és simple i curiosa: Quan estava detingut a l'habitació del segon pis de la comissaria d'Indautxu, va tirar al sòl de la policia amb la qual estava i va saltar per la finestra. Va morir per caiguda. Com en la majoria dels casos en els quals s'ha sospitat una guerra bruta o tortura, són molts els fets que qüestionen la versió oficial.

Algunes dades que indiquen que el que va passar va ser molt diferent – Espòs estava. Després de la mort, les marques dels esposes eren evidents.

– Li van aplicar totes les mesures de l'estricta llei antiterrorista. Saltar-se per la finestra és molt difícil.

– Un metge de Basurto li va dir a la seva família que tenia molts indicis de tortura.

– El mèdic forense que va realitzar l'autòpsia va escriure que era impossible que la mort de Kalparsoro fos conseqüència d'un salt. El cos estava massa prop de la paret, per la qual cosa la caiguda va ser irimpulsiva

– Segons una infermera de Basurto, va cridar “no em pegéis més” en un moment en què es va recuperar a l'hospital.

– El 7 d'octubre el diari Egin va publicar les cartes de Kalparsoro a l'adreça d'ETA. En aquest text Kalparsoro va explicar que a partir del 30 d'agost la policia va ser detinguda, traslladada a la muntanya i segrestada durant diversos dies a Llodio. Es parlava d'una droga policial que provocava la pèrdua total del cap. Després d'aquests dies la va deixar lliure i va escriure que l'Ertzaintza la perseguia.

– Diversos veïns de la zona de Llodio van manifestar la presència policial en les muntanyes de la vall, en els mateixos dies en què Kalparsoro afirmava haver estat segrestat en la carta.

–Un advocat de Durango va comunicar a la mare de Kalparsoro que de la comissaria de la Policia Municipal de Durango van aparèixer ertzaines, guàrdies civils, policies espanyols, militars i membres dels serveis secrets. Com a membre ordinari d'ETA, segons la policia, realitzava labors de captació, en tot cas moviments desproporcionats.

Justícia estèril El Grup
contra la Tortura, l'Ajuntament de Zumaia i la família Kalparsoro van arxivar les denúncies del Jutjat d'Instrucció de Bilbao, María Soledad Alejandre Demenech. L'única via judicial que ha deixat fins ara va ser en 1995. L'Audiència de Bizkaia va condemnar a dos guàrdies civils en Indautxu per no impedir que Calparsoro saltés per la finestra. La pena va ser una presó de sis mesos que ningú havia complert fins avui. Perquè el Tribunal Suprem va reduir la sentència a una mera falta.