Quan parlem del basc i del treball dels psicòlegs, quina és la situació?

acabada de llicenciar en Psicologia, vaig començar a treballar com a psicòloga escolar en la zona vascófona de Bizkaia. A la fi de la dècada dels 90 del segle XX no hi havia ni test, ni manual, ni mitjà de diagnòstic, ni res per a practicar la psicologia en basca. Així, els pares d'un municipi molt euskaldun van venir a buscar-me ajuda. Als pares bascos els va néixer una filla sorda. Em van explicar molt nerviosament que un psicòleg els havia dit a la seva filla que havien de parlar-li en castellà i que si ella estudiava algun idioma, hauria d'aprendre castellà. El psicòleg els va dir que “el basc no servia per a ensenyar la llengua als nens sords” i que, per casualitat, l'idioma del nen hauria de ser el castellà. Terrible. No hem avançat molt des de llavors. Encara avui, els bascos que tenen mancances visuals o auditives tenen dificultats per a ser atesos en el seu idioma. Tingui en compte que en les eines de diagnòstic, tests, etc. que s'utilitzen en l'àmbit de la psicologia i la pedagogia, només el 2% està adaptat al basc.

A més dels citats instruments de diagnòstic en basc, quines són les mancances que existeixen en l'actualitat?

Hem de treballar en profunditat la formació dels psicòlegs. He vist a psicòlegs castellanoparlants fent entrevistes a nens bascos amb l'ajuda del traductor. Vaig conèixer un cas d'un nen de sis anys amb una miopatia congènita que li impedia parlar. El psicòleg (castellà) ho va examinar i va diagnosticar que era autista, ja que li havia detectat problemes per a comunicar-se. Els seus pares, els pagesos, estaven preocupats perquè tenien al seu fill petit en una habitació tancada per als autistes. En tornar a estudiar el cas, vaig visitar al nen en una habitació especial per als autistes. Allí estava, assegut en el sòl, bavejant, amb el davantal xopat; en una habitació sense mobles ni finestres, amb un altre nen molt més gran que ell. En el centre tots els guàrdies i educadors eren castellanoparlants. Al nen, quan em vaig acostar i li vaig parlar en basc, somrient, se li va il·luminar la cara. Autista? El basc que tenia problemes físics per a parlar era precisament això. Envoltat de castellanoparlants, condemnat a la incomunicació per un psicòleg ignorant. Estic segur que encara es produeixen aquest tipus de crueltats per la falta de psicòlegs bascos. Buits? Molt.

Què t'agradaria destacar?

Vaig discutir amb un col·lega de la universitat sobre deontologia de la psicologia. Estàvem discutint si els tests de capacitats psicològiques havien de ser adaptats al basc. Jo sí i ell, encara que sigui el basc original, no; que tots els bascos o gairebé tots sabem també en castellà. Em deia que estava polititzant el compte, que no havia de confondre la recuperació del basc amb la psicologia. Havia de ser el musell! Jo li deia que cap psicòleg pot tolerar que el benestar psicològic de qualsevol persona es deteriori per l'idioma, la ideologia o altres creences; i que als bascos se'ls deu la mateixa atenció que a qualsevol altra persona per al seu benestar, fins i tot en psicologia. Què destacar? Que la nostra qüestió és de caràcter psicològic, que hem de buscar la manera de donar el millor servei a les persones. Això, en el cas dels bascos, per descomptat, cal fer-lo en basc. Destacaria la necessitat de la psicologia.

Per què és important la trobada de psicòlegs bascos?

Crec que ja està dit. Els psicòlegs i psicòlogues hem de ser conscients que, per a poder donar un servei adequat, hem de superar les mancances que tenim en basca. Són molt importants. El benestar de les persones està en qüestió; en aquest cas, el dels bascos.