El seu cas s'ha popularitzat en els últims anys pel fet que, igual que molts altres presos, la Junta de Tractament de Centre Penitenciari li hagi concedit en diverses ocasions el tercer grau i que, recorreguda pel fiscal, ha estat suspesa per l'Audiència Nacional espanyola.
Atristain es va presentar voluntàriament en 2010 en la comissaria de Biarritz, després de conèixer l'ordre d'arrest contra ell, segons ha informat Interior. Un mes després va ser extradit a Espanya i en la detenció li van imposar un advocat d'ofici, sense possibilitat de nomenar el seu. Durant la seva detenció, va denunciar tortures i amenaces i, sobre la base de les seves declaracions, en el judici celebrat en 2013 va ser condemnat a 17 anys de presó.
El pres va portar el seu cas a Estrasburg i en 2022 el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar a Espanya per no haver pogut triar al seu advocat en la incomunicació de detenció i haver acceptat una declaració davant un advocat d'ofici com a prova de repressió per a Atristain. L'excarceració va ser posada en llibertat provisional el mes de febrer passat per ordre de l'Audiència Nacional, però el Tribunal Suprem va ordenar el seu reingrés a la presó argumentant que en la sentència s'havien inclòs més proves d'ingrés a la presó i no sols les citades per Estrasburg.
Quant a la dansa dels graus, a Atristain li ha ocorregut el que li ha passat a molts presos bascos en els últims anys. A l'estiu de 2022 la presó de Martutene li va concedir el tercer grau, però el Tribunal Central de Vigilància Penitenciària, en vista del recurs del fiscal, va retirar a l'octubre el tercer grau i el va retornar a presó. El mateix mes de novembre, la Comissió de Tractament de Martutene va ratificar el tercer grau i al març de 2023 va ser aprovat pel Govern Basc.
El fiscal va recórrer de nou la decisió. En aquesta ocasió, el Tribunal de Vigilància Penitenciària no va acceptar el recurs, però la Sala penal de l'Audiència Nacional sí que el va acceptar, per tant, a presó. Finalment, aquest dijous ha quedat en llibertat condicional.
En les presons dependents del Govern Basc, els presos polítics bascos hem perdut molt pel que fa a la comunicació amb els nostres familiars i amics. El nombre de prefixos mensuals és menor i la seva durada és menor. Per tant, encara que ens acostem més, dediquem menys temps... [+]
Plataforma herritarrak gaur egun arte lortutakoaren balioa nabarmendu du, eta adierazi du gizarteak “bultzada bat” eman behar duela “oraindik erbestean eta deportazioan daudenak” etxeratzeko. Etorkizuneko belaunaldiei gizarte hobeago bat uzteko garrantzia... [+]
Bi edizio baino ez zaizkio geratzen elkartasun jaialdiari. Antolakuntzak iragarri bezala, ohiko jaialdia eginen dute abenduaren 28an, eta 2025eko uztailean lau eguneko jaialdi berezi baten ostean, agur esateko une gazi-gozoa helduko da. Aritz Colio Hatortxuko antolakuntzako... [+]
He pensat si els nens palestins també tenen aquesta pregunta al cap amb el nostre llibre. Quants dols falten per a acabar el genocidi. Quants nens ha de matar Israel amb la complicitat dels estats del món.
Plantejaran aquestes preguntes a les seves mares? O no hauran de fer-ho... [+]
Badira sei-zazpi urte kartzelan dauden presoek euskara ikasteko duten eskubidea bermatzeko helburuarekin, lanean aritu den euskara-irakasleen sare bat: Presoen Euskara Irakasleen Taldea.
Amb motiu del Dia Internacional dels Presos Polítics que se celebra el 17 d'abril, els signants del present escrit volem aprofitar la part del protagonisme que ens correspon en aquesta data per a llançar unes línies.
És un senyal de l'existència, dels conflictes i de les... [+]