En aquest article vull aprofundir en aquesta idea. Tal com han proposat diverses veus, la creació d'un clon centralitzat de X per part de la Unió Europea, encara que pugui semblar atractiu, no aborda els problemes fonamentals de la governança en les xarxes socials ni de la centralització de poders.

En aquest article busco mirar les necessitats del futur des d'una perspectiva crítica, per a analitzar com afrontar els reptes que s'aveïnen, sense deixar de costat els principis de participació ciutadana, igualtat i justícia social. En lloc d'acceptar les solucions imposades per les elits o les grans corporacions, estudiarem projectes que permetin un repartiment més equitatiu del poder i dels recursos, oferint informació per a la presa de decisions col·lectives i transparents.

Us convido a reflexionar. Quin futur volem construir en el món digital? Què podem fer per a posar a les persones (i els drets i el benestar digital) en el centre de les decisions?

El problema de la centralització

Una plataforma afavorida per la UE podria oferir una alternativa segura i democràtica a les xarxes socials comercials actuals. No obstant això, la centralització és una centralització, fins i tot sota una institució pública com la UE. Aquest model no resol problemes estructurals de xarxes socials com la falta de transparència en la moderació i la impossibilitat de participar en el disseny d'aquesta moderació, la manipulació d'algorismes o l'explotació de dades personals.

Seria més eficaç i ètic apostar per la descentralització perquè els usuaris tinguin un major control sobre les seves dades i la moderació sigui transparent i participativa. Aquí s'inclou l'ecosistema de plataformes federades basades en programari lliure que permeten als usuaris interactuar a través de diferents instàncies sense dependre d'una autoritat central. Aquestes instàncies poden gestionar-se a si mateixes i aplicar les seves regles, i pel que fa a la qüestió dels espais digitals, això reforça el poder.

Avançar cap a la sobirania tecnològica (assumint que va més enllà de la geopolítica)

La sobirania tecnològica va més enllà del geopolític; des d'un punt de vista democràtic, significa que les persones han de dir què han de dir en el desenvolupament i ús de tecnologies que afecten les seves vides. En un context democràtic, la tecnologia ha de ser un instrument d'educació i apoderament que permeti a la ciutadania participar activament en la presa de decisions i en la creació d'un entorn digital que reflecteixi els seus valors i necessitats. Això significa que es necessiten plataformes que prioritzin la transparència i la rendició de comptes de forma distribuïda, assegurant que la tecnologia és accessible i està al servei de la comunitat.

L'apoderament col·lectiu en la tecnologia es reflecteix, entre altres coses, en la capacitat de les comunitats per a autoorganitzar-se i exigir el control dels recursos tècnics. Això inclou no sols la creació de solucions digitals adaptades a la realitat local (en termes geopolítics), sinó també la promoció d'una educació tecnològica que permeti desenvolupar habilitats crítiques per a les persones. És a dir, l'objectiu de la sobirania tecnològica no ha de ser llevar el poder a uns perquè altres gegants guanyin aquesta quota de poder, sinó retornar aquest poder al poble. Promovent una cultura de col·laboració i participació, podem desenvolupar tecnologies que responguin als nostres reptes específics, en lloc d'estar subjectes a solucions imposades des de l'exterior.

Individualment, la sobirania tecnològica dona a les persones el dret a gestionar les seves dades i a exercir un control real sobre la seva privacitat. Això és fonamental per a protegir la dignitat i l'autonomia personal en un món cada vegada més digitalitzat. Prendre decisions informades amb la tecnologia: de manera activa i crítica, capaç d'exigir un entorn digital que respecti els drets de cadascun i promogui el benestar digital.

Així, la sobirania tecnològica és un pilar fonamental per a la democràcia radical i participativa.

Opció descentralitzada del Fedibertso

ActivityPub és un protocol de comunicació dissenyat per a ser utilitzat en xarxes socials descentralitzades que permet a diferents plataformes interactuar de manera lliure i federada. Aquest i altres estàndards permeten a usuaris de diferents comunitats i programari compartir publicacions i comentaris i seguir a altres persones sense necessitat de limitar-se a les xarxes centralitzades.

El principal avantatge d'ActivityPub és que promou un entorn digital més obert i democràtic on cada comunitat té un major control sobre els seus valors, dades i privacitat. Les plataformes compatibles amb aquest protocol, com Mastodon o Peertube, poden comunicar-se entre si creant un ecosistema de xarxes interconnectades, l'anomenat fedibertso. Això no coincideix amb els gegants tecnològics, que actuen de forma centralitzada.

El Fediverso ofereix una autèntica solució democràtica al problema de les xarxes socials centralitzades. En lloc de dependre d'una única empresa o entitat, els usuaris poden unir-se a diferents instàncies, cadascuna d'elles gestionades per comunitats independents, però interactuant. Gràcies a aquesta estructura federada, els usuaris mantenen la seva sobirania, i la necessitat de confiar en l'autoritat central s'esquerda.

Aquest model basat en la descentralització, a més de promoure una major diversitat en les normes i enfocaments de les comunitats, garanteix que les dades personals no estiguin sota el control de les grans corporacions o governs. En lloc d'un “clon europeu de X”, hauríem de promoure l'ús i la difusió del fedibertso com una xarxa social oberta, lliure, democràtica, plural i inclusiva.

El programari lliure com a pilar fonamental

Un dels majors beneficis del programari lliure és que permet l'auditoria distribuïda. En lloc de creure cegament que una autoritat central administrarà la plataforma de manera ètica, qualsevol que tingui un coneixement adequat pot revisar el codi i assegurar-se que la plataforma funciona correctament. Aquest enfocament és fonamental per a construir xarxes socials que realment respectin els diferents drets dels usuaris.

El programari lliure és imprescindible per a garantir que continuïn sent un fediverso, inclusiu i equitatiu. Si volem que les xarxes socials del futur siguin transparents i responsables, hem de construir-les sobre fonaments que la comunitat pugui supervisar, millorar i mantenir. Només així assegurarem que aquestes plataformes reflecteixen els valors de la llibertat, l'autonomia i la democràcia.

Perquè aquestes plataformes descentralitzades siguin sostenibles a llarg termini, és fonamental secundar-se en el programari lliure. En un sistema centralitzat, és molt més difícil (gairebé impossible) veure com s'utilitzen les dades o com es prenen les decisions sobre el contingut; en una xarxa basada en programari lliure, com he explicat més amunt, aquesta auditoria és distribuïda i accessible per a tota la comunitat.

La sobirania tecnològica és fonamental en aquest context, ja que estem a la mercè dels propietaris de les plataformes i dels serveis centralitzats, cedint el control de les nostres interaccions digitals a organitzacions que no tinguin els millors interessos. Per contra, amb programari lliure i plataformes descentralitzades, recuperem el control, assegurant la presa de decisions participativa i democràtica sobre la tecnologia i la governança. Això és especialment important en l'era digital, on la informació i les dades són un dels recursos més valuosos.

A més, el programari lliure fomenta l'economia local, ja que permet a empreses i comunitats desenvolupar, adaptar i mantenir solucions tecnològiques sense dependre de les costoses llicències de proveïdors o programari propietari a l'estranger. En ser lliure i assequible, les empreses locals poden personalitzar el programari en funció de les seves necessitats específiques, fomentant la innovació i la creació d'ocupació local, ja que els desenvolupadors i tècnics de l'entorn poden participar en la implantació i suport del programari. Així mateix, l'ús del programari lliure afavoreix el creixement d'un ecosistema tecnològic local, generant oportunitats de negoci entorn de serveis de consultoria, desenvolupament i formació, impulsant així l'autonomia tecnològica i l'economia local.

Garantir la sostenibilitat del basc i d'altres llengües

Les llengües com el basc lluiten constantment per sobreviure en el món digital. De fet, dominen les principals llengües, com l'anglès i el castellà. Almenys, ho intenten. Donar un lloc preferent a les llengües com el basc en les xarxes socials del futur és fonamental per a garantir la diversitat lingüística i cultural. Les xarxes socials descentralitzades reconeixen aquesta importància, oferint a tots ells un altaveu en lloc de silenciar a milions de persones.

Les xarxes socials tenen una gran capacitat d'influència i de construcció d'identitat. Atès que es prioritzen les llengües principals, reforcen la idea que són les úniques llengües que tenen validesa o importància en l'espai digital. No obstant això, en crear eines que fomentin l'ús de les llengües minoritzades, a més d'ampliar la inclusió, es reforça la vitalitat d'aquestes llengües, contribuint a la seva protecció en l'entorn digital.

Penso que el basc també ha d'estar en els debats tecnològics i en la seva implementació tècnica. Si volem una xarxa social inclusiva i descentralitzada, perquè aquesta xarxa ha d'estendre's a totes les llengües i cultures, i no reproduir les dinàmiques d'exclusió que deixen a determinades llengües en un segon o tercer nivell.

La plataforma veritablement democràtica ha de ser un espai per a escoltar i valorar totes les veus, independentment de l'idioma en el qual s'expressin. Per a això, les xarxes socials descentralitzades del futur han de continuar fent un esforç actiu en l'adaptació de les seves tecnologies i polítiques perquè puguin donar cabuda a la diversitat lingüística i cultural. Només així podran promoure una comunicació més inclusiva i una fotografia més representativa del món.

Cal assenyalar que en la pràctica, tot el que s'esmenta en aquest bloc l'hem posat en marxa en diferents instàncies de la fedibertso-fechosa que parlen gairebé íntegrament en basca. Aquestes plataformes descentralitzades, a més de reconèixer la importància del basc en l'àmbit digital, també prioritzen el seu ús, potenciant la seva visibilitat i potenciació. Gràcies a la col·laboració en iniciatives com Abaraska, estem creant i mantenint espais per a la florida de la llengua i la cultura basques, garantint des d'avui una presència sòlida i activa del basc en l'entorn digital del futur.

Si col·labores en l'impuls, podem ser encara més.

Deixar de dependre de la publicitat i situar la salut mental en el centre del diàleg

Les xarxes socials generen els ingressos venent el temps i l'atenció dels usuaris als anunciants i estan dissenyades per a maximitzar la participació dels usuaris costi el que costi.

Han creat dinàmiques de recompensa basades en el número de likes i seguidors, fomentant l'addicció i la polarització. A mesura que les xarxes socials descentralitzades avancen, és fonamental, com fins ara, prioritzar la salut mental i repensar les seves estructures per a promoure un diàleg més sa i constructiu.

Si aconseguim dissenyar xarxes que posin en el centre a les persones i el seu benestar, farem un pas important cap a una societat més sana i constructiva.

S'ha obert un camí possible (i per avui l'última paraula)

Tot el que he explicat en aquest article, o almenys la major part, existeix. No és una quimera inassolible, sinó una utopia possible, un horitzó que hem de començar a passar. Les eines, les tecnologies i les comunitats estan en marxa i ara hem de sumar voluntats i continuar construint aquest camí. Lluny de ser un ideal llunyà, és una realitat que floreix, que veiem estendre's en diferents espais, i el nostre repte és créixer i consolidar aquesta realitat.

Moltes persones que hem vist créixer X també hem vist caure, però en lloc de perdre la il·lusió, ens ha empès a construir una mica millor. Hem creat espais descentralitzats on les persones que componen les comunitats tenen el poder d'aquestes, no les grans corporacions i algorismes opacs. Aquests nous espais reflecteixen un model més democràtic i inclusiu en el qual les veus individuals tenen un pes real i el control està en mans dels qui participen activament. És el primer pas d'una xarxa social més justa on la comunitat decideix.

Per això, la proposta de desenvolupar un “clon de X” pot tenir bones intencions, però, com he explicat, la creació d'una plataforma centralitzada no resol els problemes més profunds de les xarxes socials. Apostem per solucions basades en la descentralització, la transparència, la participació horitzontal de la ciutadania i el programari lliure. He intentat demostrar que Fedibertsoa ofereix una alternativa viable que promou la sobirania tecnològica i garanteix la supervisió i el govern col·lectiu de les xarxes socials del futur.

És hora de repensar el paper de les institucions públiques en la governança de les xarxes socials. Perquè jo crec que arribem tard. Però no podem caure en l'error de perpetuar les estructures centralitzades que han demostrat ser problemàtiques i no respondre als interessos de la ciutadania. Si volem construir un espai digital inclusiu, democràtic i transparent, hem de fer-lo des del programari lliure i la participació comunitària. Sí o sí.

Per a acabar, vull recomanar algunes lectures per a entendre millor la sobirania tecnològica i el programari lliure. El llibre de Richard Stallman “Programari lliure per a una societat lliure” aprofundeix en la filosofia que hi ha darrere del moviment del programari lliure i en la seva importància per a l'autonomia col·lectiva. A més, Simona Levi “Digitalització democràtica. Sobirania digital per a les persones” aborda molt millor que jo la sobirania tecnològica que he abordat en aquest article. Finalment, hauríem de llegir amb atenció a Marta G. “Les xarxes són nostres” de Franco, també en la comunitat de programari lliure, perquè tenim alguna cosa a reflexionar.

Aquests llibres poden enriquir el debat sobre la construcció d'un futur digital més inclusiu i just. I això és el que desitjo amb aquest article.

Gràcies per llegir fins aquí.