Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Viscuts en un congrés de llengües minoritzades de Wikipedia

  • La setmana passada vaig tenir unes vacances https://eguneanbehin.eus/16D/egun. Eren unes vacances, però van ser dedicades a una afició que dedico unes hores, invertides en un congrés: jornades en una sala d'un mateix hotel i adormida a l'hotel al matí i a la tarda. Quedaven unes poques hores per a conèixer la ciutat, però eren justos. El Celtic Knot 2024 va ser una conferència en Waterford, i vaig obtenir la invitació (amb la possibilitat de fer una presentació) d'acudir en nom de l'Associació Cultural de Wikilaris Bascos. He portat algunes notes.


04 de octubre de 2024 - 07:00

El Celtic Knot és l'esdeveniment que organitzen les wikipedias de les llengües cèltiques, i els bascos no pertanyem a aquest grup, però el fan amb un enfocament global de les llengües minoritàries perquè persones i idees d'altres països s'associïn en aquestes conferències. Hi ha hagut wikipedistas bascos en edicions anteriors, i enguany jo i un altre amic (Galder Gonzalez wikimaisua) també hem estat allí. Ha estat a la ciutat de Waterford, en un profund afluent de l'est d'Irlanda.

Per a mi ha estat una experiència enriquidora, i he portat alguns apunts; més que un resum, una picada d'ullet de notes. Bé, per a vosaltres:

  • Si som petits... La majoria de les llengües minoritàries d'Europa, menys el català, que petites són les diferències del nostre. La wikipedia irlandesa tampoc sembla ser molt potent.
  • L'irlandès i el gal·lès estan com a llengües en Wikipedia, per descomptat, amb els projectes denominats Vitaléid i Wicipedia, però des del punt de vista organitzatiu, són les branques més estàtiques de Wikimedia Community Ireland i Wikimedia UK. És millor el model d'Euskal Wikilarien Kultur Elkartea, on treballem la independència lingüística, col·laborant amb els capítols d'Espanya o França quan sigui necessari, però amb la nostra governança i nom propi.
  • Vaig anar a presentar alguna cosa que pogués interessar als celtes, i ho vaig fer: com hem usat Wikidata i Wikipedia en el Dia Primer, i després la versió gal·lesa Cwis Bob Dydd. Aquí està la meva presentació.
  • Altres dues aportacions d'Euskal Herria van ser, de la mà de Galder Gonzalez, la descripció del projecte WikiEmakumeak Erasmus+ (no en confusió amb el projecte local Wikiemakumeak) i el projecte Euskal Herriko Història 100 Objektutan.
  • Història en 100 objectes... És un projecte que em fa il·lusió, i que està fet a Irlanda, en anglès i no per Wikipedia, i heus aquí que dos dels objectes de la llista estaven a 300 metres de l'assemblea, però un no estava en Wikipedia (la Capa Litúrgica dels Tres Reis), i l'altre (aquest curiós document) tenia una fotografia. Creient que havia d'ajudar a Irlanda, els vaig omplir de fotografies en Commons (aquí i aquí).
  • Respiradors digitals. El professor Maggie Glass va pronunciar una conferència sobre el breathing space... El diapo que he pegat a continuació estava en el seu discurs i crec que té alguns punts importants. Després l'enfocament de Glass es va anar una mica per altres voltants, però bo, d'una banda crec que en les normes d'ús de Mastodon.eus hi ha una base de definició per a aquest espai digital; i per un altre, em ve al capdavant la reflexió que, amb Euskaraldia de nou, aquest exercici necessita una anàlisi dels espais i activitats per a l'espai digital.

  • GaelGoer va presentar una interessant app en el congrés. Una eina per a posar en contacte als parlants d'irlandès. Iniciativa voluntària, pagada pels creadors... sense ajuda? Sembla que sí. Sorprès que les institucions irlandeses no tinguin un sistema per a subvencionar les iniciatives tecnològiques presentades per la gent.
  • A Irlanda... saber més del que es pensa en irlandès, potser el 60%, i el coneixement està especialment estès entre els més cultes. És a dir, l'alcalde o moltes altres persones poden fer-lo amb tranquil·litat en les irlandeses, com es veu; però després al carrer, encara que en la senyalització de l'administració apareix completament al costat de l'anglès, fora d'això no hi ha cap aparició en el món privat, i la connexió entre els parlants també sembla molt difícil (d'aquí la utilitat de l'aplicació GaelGoer).
  • Per tant, una espècie de contradicció entorn de l'irlandès... No obstant això, veure a uns joves que estan en WikiEmakumeak Erasmus, que es dediquen a l'Educació Secundària en gaèlic i wikipedia, em va semblar un punt bonic (quatre joves es van acostar a aquest congrés, que pertanyien a una altra comarca).
  • Entre les iniciatives de la Fundació Wikipedia em va semblar interessant la promesa d'Abstract Wikipedia, i un asturià-alabès té una posició important en ella: La presentació que va fer Genoveva Galarza, espero que la tinguem explicant coses des d'Euskal Herria.
  • Una altra iniciativa de la Fundació, l'Incubator, en la qual els parlants d'aquestes llengües minoritàries es formen per a tirar endavant els seus projectes. Aquesta va ser una presentació interessant. Per tant, en Wikipedia hi ha projectes en favor de les llengües minoritàries... No sé quin impuls tenen en termes relatius, però hi ha alguna cosa. Aquí teniu el vídeo d'un altre panell de congressos sobre la diversitat lingüística.
  • Des d'aquest incubator, l'enfocament està obert a les llengües minoritàries divertides: En l'occident avançat hi ha molt pocs (el Samiano d'Inari, amb 400 parlants), o hi ha alguns contextos ètnics en els quals la miloika és parlant però a penes falta recursos: La llengua Dagbani a Ghana, amb 3 milions de parlants; o la llengua Kadazandusun, potser amb altres parlants bascos. Conèixer als wikilaris experimentats d'aquestes comunitats ha estat un plaer i un reforç per a mi.
  • Els Kadazandutz van organitzar un Pitabanga quan estaven en Waterford: literalment, Auzolana. Per a editar coses de la zona d'Irlanda en diferents idiomes. Em va encantar participar.

 

  • És la meva primera vegada a Irlanda. No és un país que m'atregui especialment estètic-emocionalment. Prats amb pocs arbres i tristos carrers... Bé, Waterford és una ciutat molt interessant en aquest context, fundada pels vikings i molt amable. No he conegut a ningú més, ni a Dublín ni a res, de manera que no sé si les meves opinions tenen algun valor. El que s'aprecia en la imatge superior és un monument propi, la torre de Reginalde, davant la qual teníem un congrés. En el mateix carrer, a altres 200 metres, l'abertzale Thomas Francis Meagher va exhibir la bandera tricolor irlandesa que ell mateix va inventar en 1848. Allí hi ha una estàtua i quan li vaig treure aquesta foto, li van posar la corbata en l'espasa.
  • Vaig reconèixer a l'alcalde de Waterford, per davant i per darrere.

T'interessa pel canal: Hizkuntza gutxituak
Enterrament de Mister Spanish

Marfa (els EUA), 1954. A l'escola primària Blackwell d'aquesta localitat del desert de Texas, els nens van ser forçats a participar en una peculiar cerimònia. El professorat els va repartir trossos de paper i els va demanar que escrivissin: “No parlaré espanyol, ni a l'escola... [+]


2024-05-15 | Cira Crespo
De la mirada dels parlants de llengües minoritzades
Còmplices del basc a Vitòria
Els protagonistes d'aquest reportatge resideixen a Vitòria-Gasteiz i parlen en llengües minoritzades com l'amazaire, el gallec, el miracle i el guaraní respectivament. Soumia Berkani Ben Yahia, Toni Cid Armanda, Altaf Hussain, i Sonia i Delcy Godoy Bizzozzero. Disposen de més... [+]

2024-05-13 | Cira Crespo
Després d'un ukelele vaig trobar a Hawaii

La seva filla aprèn a tocar l'ukelele. Una vegada va actuar amb les notes de Somewhere over the rainbow. L'autor d'aquesta versió era Israel Kamakawiwo?ole. Com veieu, el cognom del senyor Israel és bastant especial per a nosaltres. Tan especial que “Cira, això no és un... [+]


Llengües minoritzades: repàs als discursos emergents
El 23 d'abril s'ha celebrat a Vitòria-Gasteiz la Jornada Sociolingüística Basca 2024, organitzada pel Clúster de Sociolingüística. En els últims anys es van centrar en els discursos que s'han mostrat a favor i en contra del basc i del català. Entorn del basc van participar... [+]

Judith Bilelo Biachó
"Les institucions no ens ajudaran si no aconseguim que parlem en la nostra llengua"
Judith Bilelo Biachó va estar entre nosaltres la passada tardor en el marc del Programa Expert en Grues. Nascut a Guinea Equatorial (Malabo, Bioko, 1975), forma part de l'ètnia bubi, un bubier parlant i militant a favor de la llengua. Parla del present tant com del passat,... [+]

Carolina Gandulfo, doctora i investigadora guaraní
“Els nens eren ‘silenciosos’, en castellà, no en guaraní, però aquesta llengua no servia”
Dra. Carolina Gandulfo. Nascut a l'Argentina, professor de la Facultat d'Humanitats de la Universitat Nacional del Nord-est. La passada tardor Garabide va realitzar una estada convidada entre nosaltres i ens va parlar del guaraní argentí. Compte l'experiència d'un col·legi. Van... [+]

2024-03-04 | Cira Crespo
PETITS EUROPEUS
Sobre la riquesa lingüística (II)

Fa uns anys vaig escriure un petit llibre sobre Tene Mujika, que es diu Udazken argitan. Quan vaig començar a fer aquest assaig biogràfic, em vaig trobar amb el nostre protagonista d'avui, el senyor Watson Kirkconnell. En 1928 Kirkconnell va publicar un bonic llibre d'antologia... [+]


El basc és el tercer idioma més utilitzat en les plataformes de streaming europees
Netflix, Amazon Prevalgui i Disney+ utilitzen només cinc llengües acceptades per la Carta Europea de les Llengües Minoritzades. El català domina amb diferència entre els cinc. Li segueixen el gallec, el basc, el luxemburguès i el gaèlic escocès. La recerca ha estat... [+]

2024-02-19 | Cira Crespo
PETITS EUROPEUS
Sobre la riquesa lingüística (I)

Fa uns mesos vaig llegir un llibre molt interessant: National thougth in Europe. A cultural history, de Joep Leerssen, en versió catalana (El pensament nacional Europa, Editorial Afers, 2019). Explica com es va produir a Europa el desenvolupament del pensament nacional o, dit... [+]


2024-02-05 | Cira Crespo
PETITS EUROPEUS
Marginals

Amb la mà d'Irulegi s'ha intensificat el misteri de l'origen del basc. Per a mi les discussions sobre aquesta mà estan sent boniques, perquè ens reiterem en què la història a vegades fuig de la lògica que establim des del present i és tan humana com les persones que... [+]


María del Pilar Casamachin Yule i Luis Evelio Velasco Nuskwe
Emprenedors Nasayuwe en el Cauca de Colòmbia
Casamachin Yule i Velasco Nuskw, indígenes del poble nasa, s'han presentat com a activistes per l'idioma. Treballen en el grup de revitalització del Nasayuwea a Colòmbia, en el municipi de Toribío, a la regió del Cauca. La població és de 37.166 habitants, dels quals el 96%... [+]

Carlos Santiago Moreta Cachiguango. Quítxua parlant
"Quina identitat és això sense llengua pròpia?"
El quítxua Carlos Santiago Moreta és actualment parlant. Va néixer al poble equatorià d'Otavalo, província d'Imbabura. Va entrar en l'Associació Juvenil Kitxua d'Imbabura quan era jove. Allí es va adonar de la importància de la llengua. L'indígena sí, però no parlava... [+]

2023-11-20 | Cira Crespo
PETITS EUROPEUS
Occitània (II): carn i sagni

Fa dues setmanes deixem als occitans preparant al seu poble per a la guerra. No era qualsevol guerra. Durant el segle XIII, els setges van ser despietats en el territori d'Occitània i van sofrir una violència inoblidable.

Dèiem que la Croada era, en realitat, anti-catararia... [+]


2023-11-06 | Cira Crespo
PETITS EUROPEUS
Occitània (I): cançons i versos lleugers
L'occitania, en l'època de l'Europa moderna, em sembla com un forat negre. I estic en dubte de si no estem caient i caient per aquest forat negre. Joxe Azurmendi dedica un capítol a aquesta qüestió en la seva recent publicació "Europa tan vella com Europa", en la qual assenyala... [+]

Eguneraketa berriak daude